QUAN L’IMPOSSIBLE ESDEVÉ POSSIBLE
Aquests dies en què hem vist múltiples mostres de dol i reconeixement per la mort de Nelson Mandela, és inevitable reflexionar sobre la magnitud d’aquesta figura, que va esdevenir símbol universal de llibertat i justícia. Molts recordem les imatges del seu alliberament que van córrer simultàniament a tot el planeta, l’any 1990, i la visió d’esperança que suposaven aquells moments per als sud-africans i les sud-africanes, però també per al món sencer.
No crec que sigui necessari fer un repàs de què ha suposat el treball i la voluntat de Mandela, què ha significat per al poble sud-africà, per al món en general. Però sí que val la pena recordar la lliçó de lluita, una lluita pacífica i meditada, que buscava la clau de la victòria en l’apropament a l’adversari. Estadista, estrateg i líder, amb la mort de l’home queda el mite, un mite sostingut pel valuós llegat de les mostres de saviesa que va anar deixant en el seu trajecte.
Nelson Mandela, persona i símbol, és referent d’una actitud que hauríem de tenir present en molts àmbits de la vida, també evidentment en l’acció política, a petita i gran escala: “Sóc aquí davant vostre no com un profeta sinó com un humil servidor del poble”. El compromís amb un poble, per obtenir la llibertat i la igualtat de la seva gent, sense distinció de raça, origen o pensament.
La seva filosofia s’ha de poder portar a casa nostra, en el nostre dia a dia, pensant especialment en el moment històric que viu Catalunya. Perquè, segons l’exemple de Mandela, les petites accions són les que, amb constància i tenacitat, ens han d’ajudar a tirar endavant, a fer de la nostra societat i del nostre país un lloc millor per a totes les persones. Quin repte tan gran, per un desig tan senzill.
Entre les qualitats de Mandela, una de les que més va posar en pràctica va ser la perseverança, la fermesa i la dedicació que acaben portant-nos a aconseguir les nostres fites i que ajuda a tirar endavant fins i tot quan sembla que tot se’ns gira en contra. “Sempre sembla impossible fins que es fa”. Res no està perdut mentre tinguem la força per defensar allò en què creiem, sempre amb la paraula i l’entesa per davant.
