Ja hem deixat enrere la Festa Major 2012, uns dies en què la ciutat s’ha vestit de color, de llum, d’alegria i de vida, lluny de la quotidianitat. Vivim i som part d’una ciutat que gaudeix de les seves festes tradicionals amb una intensitat, participació i esplendor que fa que la festa ens mostri totes les seves virtuts.

Vilanova té aquest arrelament a les tradicions, a aquests moments màgics que ens ajuden a conformar el nostre sentit de pertànyer a una comunitat, a una ciutat viva on el carrer és l’expressió de la pròpia personalitat.

Però la nostra ciutat no defuig de la realitat, i així, des del compromís dels propis pabordes i pabordesses, a la reflexió que ens feia la Montserrat Guibernau en el Convit a la Festa o els parlaments del Vot del Poble, tots plegats hem volgut que la Festa mantingués el respecte als costums i les tradicions, però també reconèixer els dies borrascosos i inquiets que ens acompanyen.

Sí, hem viscut uns dies intensament, però sense perdre de vista els moments que estem vivim. Per això, vull fer palès públicament aquest fet, aquest compromís de la majoria de nosaltres en entendre la festa en el seu just context actual.

També vull fer arribar especialment la meva més sincera felicitació als pabordes i pabordesses, però també al teixit associatiu de la ciutat i a totes aquelles persones que des de l’anonimat fan possible que la ciutat tingui una de les millors festes majors que es poden gaudir al nostre país. A totes i a tots moltes gràcies per la vostra implicació, esforç i treball altruista.

Dos del trets que millor representen l’esperit de la nostra ciutat són la solidaritat i la unió, una concòrdia que ens permet ser especialment sensibles en la defensa als que pateixen més i protegir el nostre país, la nostra llengua i la cultura que tant estimem.

Defensarem el respecte a les tradicions i costums ancestrals de la nostra ciutat com a màxima expressió d’harmonia i consens, defensarem que el respecte a la comunitat i als altres sigui la nostra eina comuna d’expressar la nostra solidaritat col·lectiva.

Des d’aquí, vull demanar personalment disculpes als milers de persones que van esperar l’acte institucional, de ciutat i centenari de Renovació del Vot del Poble i que va ser interromput pel soroll d’aquells que només saben escoltar el que ells diuen i respectar el que ells pensen.

Per això, cal que entre totes i tots ajuntem esforços i voluntats per continuar amb el treball fet fins ara amb l’objectiu de no perdre les nostres arrels i la nostra identitat. Aquest camí d’esforç i constància és el que fa que any rere any mantinguem les nostres festes en la direcció de la voluntat majoritària.