Discurs pronunciat per Neus Lloveras l’11 de setembre de 2011 en l’acte d’ofrena al monument de Francesc Macià de Vilanova i la Geltrú.

Vilanovins i vilanovines:

Un any més som aquí
per rendir homenatge
als qui s’han exposat
en la defensa de la llibertat,
la llengua
i la identitat dels catalans.

Un any més celebrem
la Diada Nacional de Catalunya,
recordant especialment els caiguts el 1714,
però també tots aquells que,
al llarg dels segles,
han assumit riscos
en la lluita pels drets i les llibertats,
individuals i col·lectives.

L’11 de setembre és una diada festiva,
i a la vegada una jornada d’afirmació.

Quan ens trobem any rere any,
aquí, en aquest monument,
afirmem la nostra voluntat
de preservar
la nostra llengua i la nostra cultura,
la nostra voluntat de ser,
i la de regir el nostre destí.

Pensem en el passat però mirem cap al futur,
no només pensant en el conjunt del país,
sinó també en la nostra ciutat.

Vilanova i la Geltrú ha estat sempre
una ciutat oberta i acollidora,
una societat orgullosa del seu bagatge
però que no ha deixat d’integrar
noves sensibilitats i col·lectius.

Volem que segueixi sent així!

I tant a Vilanova i la Geltrú
com a tot Catalunya,
hem pogut tirar endavant
tot i els reptes d’una història difícil.

Hem estat capaços de construir
una societat marcada per la convivència.
Un país cohesionat,
tot i la diversitat que hi tenim.

Per això és especialment preocupant
el que ha passat fa pocs dies,
quan l’ofensiva contra la nostra llengua,
que començava fa un any
amb la sentència sobre l’Estatut,
ha pres com a objectiu una peça intocable,
la immersió lingüística a les escoles.

El model català,
que ens ha ajudat a tenir una societat
cohesionada
i sense comunitats lingüístiques separades,
està amenaçat,
està seriosament amenaçat !
I aquest és un fet
que no ens pot deixar indiferents,
especialment en un dia com avui.

Perquè a l’hora de la veritat
el que més ens uneix,
allò més essencial,
és la voluntat de que la nostra llengua
segueixi viva.

I per fer-ho,només hi ha un camí:
el de la unitat d’acció,
el de sumar els esforços de tots,
cadascú des del seu àmbit,
i fent servir totes les eines de la democràcia,
per fer valer els nostres drets
i per preservar el català.

Si volem que la societat vilanovina
segueixi sent oberta i acollidora,
no hi ha millor manera
que conservar la cohesió social
que amb esforç hem aconseguit.

I preservar la llengua catalana
és preservar la cohesió social!

Aquest és el repte que tenim davant,
en aquest 11 de setembre,
i hem de ser capaços de superar-lo.

Visca Catalunya!