El futur i el present són ara mateix

El mes passat parlàvem de la necessitat de definir el més aviat possible un nou pla industrial català i dotar-lo dels recursos necessaris. L’objectiu hauria de ser que la industria arribi a aportar més del 20% del PIB del país, ara mateix no arriba al 15%. Sembla que tothom hi està d’acord però de moment aquest debat no s’està impulsant. Això preocupa, ara no ens podem limitar a solucionar els problemes del present, hem de preparar en paral·lel el futur perquè sinó farem tard.

Pel que fa a les comarques on la FEGP té presència, cal destacar que l’Alt Penedès es situa per sobre de la mitjana catalana en activitat industrial, aportant més del 30% del PIB. En canvi el Baix Penedès i el Garraf estan al voltant del 15%.

Per altra banda també tenim sobre la taula el debat del model turístic del país. Aquest sector fa una aportació molt important al PIB, però ja fa anys que està en discussió. És sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment l’actual model turístic de Catalunya? Estem preparats per atreure turisme menys massificat però de més qualitat? Aquest és un debat que cal afrontar.

També en el sector del turisme observem diferències importants entre les tres comarques. El Garraf és la comarca on aquest sector fa la aportació més gran al PIB, situant-se gairebé al 30%, seguit del Baix Penedès i amb menor impacte l’Alt Penedès.

Com he dit en moltes ocasions, estic convençuda que els temps de dificultats també són temps d’oportunitats. Ara tenim la gran oportunitat per redefinir, modernitzar i millorar el model econòmic de Catalunya, treballant, entre d’altres,  per la reindustralització del país i per la definició d’un nou model turístic.

Però per fer-ho possible cal tenir com a mínim tres aspectes garantits: el consens, la celeritat i la visió global. En primer lloc és important que hi hagi un consens polític i social per tirar endavant aquestes reformes, en segon lloc, no podem badar, cal treballar-hi en paral·lel mentre gestionem el dia a dia de la crisi. Per últim, és imprescindible tenir una visió global a l’hora de prendre decisions polítiques sobre la pandèmia, s’ha d’evitar malmetre encara més el teixit econòmic del país perquè sinó la recuperació serà molt més llarga i dificultosa.

Article Penedès Econòmic octubre 2020

Share