En record d’Esteve Orriols

Ja fa un grapat d’anys, corria l’any 2003, quan un dia se’m va apropar l’Esteve Orriols. En aquell moment jo estava força vinculada a entitats, especialment al Patí Vilanova, i l’Esteve em va proposar formar part de la seva candidatura per a les eleccions municipals. Recordo la meva sorpresa; fins llavors, mai m’havia passat pel cap implicar-me en política. Però m’ho va exposar d’una manera tan senzilla i tan convincent!

Per a l’Esteve, participar activament i intensament a la política municipal era una activitat natural d’una persona que estima i sent la seva ciutat. Ho plantejava de manera molt similar a l’activitat que es pot fer en el món associatiu: fer pinya amb altres persones per un objectiu comú, aportar el teu esforç i compromís al servei de la col·lectivitat, al servei de la ciutat.

Sempre agrairé a l’Esteve Orriols la seva visió sobre la política, una visió que m’ha marcat profundament i que encara avui em guia en l’exercici de la meva responsabilitat pública. En molts aspectes, l’Esteve Orriols ha estat un mestre: persona d’humanitat infinita, sempre preocupat pels altres, amb voluntat de servir, d’ajudar, es feia seus els problemes dels altres. Aquesta vocació, a la qual ell unia també de forma indissociable una ferma vocació cristiana, el va encaminar a formar part de moviments socials i polítics no només vilanovins, sinó arreu del país, i a representar la nostra ciutat al Parlament de Catalunya.

Esteve Orriols estimava Vilanova i la Geltrú i la seva gent. En l’àmbit públic va assumir el seu càrrec amb un gran sentiment de responsabilitat i sempre amb l’únic objectiu d’intentar donar resposta al que li deia la ciutadania. Va ser un defensor incansable dels interessos de la ciutat, avalador de projectes i iniciatives per obrir-la, per fer-la créixer, per donar-la a conèixer arreu, tant des de l’alcaldia com des del seu escó al Parlament.

Des que s’ha propagat la notícia de la seva mort, no hem parat de comprovar com n’era de conegut i estimat. I és que l’Esteve sempre va tenir un tracte proper i amable amb tothom, també quan va ser a alcalde, es mostrava tal com era: obert, transparent, honest. En aquests moments de tristor, de gran dolor, penso en la seva trajectòria i les paraules que m’inspira són humanitat, generositat i servei.

Som molts els vilanovins i vilanovines que avui ens sentim una mica orfes, amb la pèrdua d’Esteve Orriols. Ens en quedarà per sempre el record i el deure de mantenir viu el seu exemple, el seu llegat.

Ens ha deixat un gran vilanoví, un enamorat de la seva ciutat. Descansa en pau, Esteve.

Share