Noves oportunitats

L’evolució dels principals indicadors ens confirma que l’economia catalana està en fase de recuperació, fins i tot a ritme superior del que inicialment es va preveure. Un dels indicadors més clars és el PIB, que va experimentar l’any 2020 una disminució del 11,5% i que ja ha recuperat durant l’any 2021 un 6%.

Pel que fa a l’Alt Penedès cal destacar que la seva economia ha tingut un comportament molt positiu durant la pandèmia i que s’està recuperant millor que la mitjana catalana. La gran diversificació de la seva estructura productiva així com el bon comportament de la producció agroalimentària durant la pandèmia, han estat alguns dels aspectes clau.

Tot i així l’atur encara es troba un 16,6% per sobre de les xifres d’abans de la crisi de la Covid-19, amb un augment de 865 persones aturades entre febrer 2020 i juny 2021.

Però a l’Alt Penedès també se li obren noves oportunitat, derivades dels canvis tecnològics i d’hàbits que la pandèmia ha impulsat. És una comarca que té disponibilitat d’espai per a acollir noves activitats econòmiques i una bona localització respecte a les principals infraestructures de transport i comunicacions.

Això la fa molt atractiva per acollir activitats intensives en coneixement i tecnologia, que la crisi ha demostrat que es poden organitzar de manera molt més flexible, lluny de les grans ciutats i en entorns de més qualitat.

Per tant podem concloure que l’Alt Penedès es troba en moments encara complicats, però amb una dinàmica de bona recuperació i amb noves oportunitats que no s’haurien de deixar escapar. 

Penedès Econòmic – 29/09/2021

Share

Continua la cursa de fons

Iniciem un nou curs, després de l’època de l’any en que es concentren la majoria de períodes vacacionals, amb valoracions i sensacions molt diverses. I continua la cursa de fons, plena d’obstacles, de la Covid-19.

Per una banda la majoria d’empreses industrials ja fa mesos que estan experimentant una recuperació, tot i que en molts casos amb problemes de subministrament i augment de costos de les matèries primes, com a conseqüència de les disfuncions en l’oferta. Tots els indicadors apunten a una recuperació clara dels sectors industrial, construcció i serveis.

Però en canvi els sectors relacionats amb el turisme i l’oci continuen patint molt. Milloren la seva situació respecte a l’any anterior, però encara estan molt allunyats dels valors d’abans de la crisi sanitària. Han vist les seves expectatives per la temporada d’estiu molt minvades degut a la cinquena onada.

La vacunació ha estat fonamental per frenar l’evolució de la pandèmia, però encara és necessari continuar augmentant el percentatge per arribar a la immunitat de grup. En paral·lel és importantíssim que s’aprengui dels errors comesos i es gestionin millor els possibles rebrots que es puguin produir. Cal més prevenció, previsió i capacitat d’aplicar mesures selectives, per no malmetre encara més un teixit econòmic molt castigat.

En conjunt podem afirmar que estem en fase de recuperació, però malauradament a ritmes diferents a nivell mundial. Mentre les previsions de creixement dels països desenvolupats s’han revisat a l’alça persisteixen menors creixements als països emergents, principalment degut a la falta de disponibilitat de vacunes. La Covid-19 és una crisi global i només si es combat de manera global es podrà superar.

En un altre sentit, un dels primers temes que ens ha ocupat aquest setembre ha estat l’aixecament dels peatges. Tot i que, pel que fa a les nostres comarques, conservem uns dels peatges més cars de Catalunya, els de la C32 Sud, fet que ara està afectant de manera negativa la mobilitat de l’AP7 alliberada.

Com sabeu, per a la Junta de la FEGP la millora de les comunicacions és un tema prioritari. En aquest sentit hem mantingut reunions amb els Consellers d’Empresa i de Territori i Sostenibilitat, i abans de l’estiu es va constituir la Taula de Mobilitat del Penedès.

Durant els propers mesos caldrà molt diàleg i treball, no té cap sentit que s’alliberin unes vies i que en quedin d’altres de pagament, les condicions han de ser igualitàries a tot el territori. Tindria molt sentit que l’Estat alliberés els peatges autonòmics, tal com ha fet a altres comunitats. Alhora cal garantir un bon manteniment de les carreteres i capacitat d’inversió per millorar i fomentar el transport públic.

El proper 1 d’octubre farà dos anys que l’actual Junta Directiva vam ser escollits pels socis i sòcies per liderar l’entitat. Han estat dos anys molt intensos, durant els quals s’ha consolidat el nou projecte de la FEGP, mentre s’ha gestionat el dia a dia de la crisi sanitària.

Però els propers dos anys encara seran més convulsos, perquè se’ns presentaran moltes oportunitats però també molts riscos. Cal aprofitar l’impuls dels fons europeus Next Generation per millorar la capacitat del nostre model productiu, amb un creixement més sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment.

La força de la unió, la capacitat de defensar conjuntament els interessos del territori, la possibilitat de teixir complicitats entre empreses, serà determinant a l’hora de ser capaços d’aprofitar bé totes les oportunitats.

Revista Perspectiva Setembre 2021 

Share

La supressió dels peatges, motiu de celebració?

Fa pocs dies veiem imatges d’alegria i de celebració per part d’usuaris, en molts casos agrupats en plataformes reivindicatives, contents per la supressió de gairebé 500 Km de vies amb peatge a Catalunya, i escoltàvem polítics valorant positivament el fet. Però, podem estar realment contents? Jo crec que no.

En primer lloc perquè continuen havent-hi peatges molt cars a Catalunya, amb concessions vigents per més de 15 anys: la C16 a Vallvidrera, Sant Cugat – Manresa i el túnel del Cadí i la C32 des de Castelldefels fins El Vendrell. No és acceptable que hi hagi aquests greuges comparatius dintre del territori català.

I si ho comparem amb l’Estat espanyol encara hi ha més motius pel descontent, perquè resulta escandalós que Catalunya sigui el territori amb més peatges de l’Estat i  incomprensible que no es rescatin els peatges autonòmics, tal com s’ha fet a altres comunitats autònomes. Això costaria 1.500 milions d’Euros, mentre el dèficit d’inversions a Catalunya per part de l’Estat en els darrers 10 anys es situa en 28.000 milions d’Euros, segons informe de Foment del Treball.

Fa molts anys que des de la FEGP reivindiquem que les empreses de les comarques del Garraf i del Baix Penedès es veuen greument afectades en la seva competitivitat per uns dels peatges més cars de Catalunya: els de la C32 Sud. Aquests peatges no s’han eliminat i el petit ajust que s’ha fet en els descomptes té poca incidència en els costos de les empreses del territori i dels seus treballadors.

Un segon aspecte que fa difícil estar satisfet amb l’aixecament de les barreres és el fet que no s’hagi treballat a fons com es finançarà el seu manteniment. Té sentit una supressió o potser s’hauria d’haver fet un canvi de model? Té sentit que tothom pagui pel manteniment de les vies de comunicació? Com obtenir recursos per millorar les carreteres i fomentar l’ús dels mitjans de transport col·lectius? Són moltes les preguntes i dubtes que em venen al cap.

I finalment, molt important, els objectius globals de la Unió Europea, alineats amb l’agenda 2030 de desenvolupament sostenible. En aquest sentit la Unió Europea ha demanat als Estats que apliquin un model de pagament per la utilització de les vies d’alta capacitat, amb el qual es pugui pagar el manteniment, basat en què pagui qui més contamini. Abans del 2024 tots els Estats han d’aplicar aquest nou model.

Per tots aquests motius no crec que l’aixecament de les barreres es pugui considerar un fet gaire positiu, tal com s’ha explicat majoritàriament. Com es pot parlar d’èxit quan hi ha un debat molt més profund i complex sobre la taula, que requereix decisions i actuacions molt importants, i que encara no s’ha encetat?

Via Empresa 06/09/2021

Share