El passat divendres en la conferència Raons pel Canvi a Vilanova i la Geltrú vaig explicar la ciutat que vull com a ciutadana i com a alcaldable de CiU. Vull una Vilanova i la Geltrú segura d’ella mateixa, una Vilanova segura del que és avui i del què vol ser demà. Una Vilanova com sempre ha estat: una ciutat amb les idees clares, capdavantera i pròspera. Vull una Vilanova que sap qui és i cap on va.

En el segles XVIII i XIX, vam ser una potent ciutat productora i exportadora de productes del camp, propis i aliens. Junt amb els ports de Barcelona, Tarragona i Palamós, vam ser la porta d’entrada i de sortida de  mercaderies, però també de noves idees i nous costums.

Gràcies a l’agricultura i a un important comerç marítim, érem una ciutat i una gent que sabíem el paper que volíem fer i que sabíem el lloc que ocupàvem a la Catalunya pròspera del segle XVIII i principis del XIX. Fa 250 anys enrere, sabíem qui érem, sabíem què fèiem i sabíem perquè ho fèiem.

Més endavant, més entrat el segle XIX, vam saber adaptar-nos als grans canvis del nostre entorn i vam saber sumar-nos al procés d’industrialització de Catalunya. Els canvis polítics i econòmics de l’època no ens van fer perdre el nostre caràcter emprenedor i decidit i vam convertir la nostra ciutat en un important centre industrial del sector tèxtil.

I fins ben entrat el segle XX vam ser una gran ciutat tèxtil. Sabíem el què fèiem i sabíem el què volíem. Fins fa poc, hem estat una ciutat amb importants empreses del sector del metall, del tèxtil i de la química, conscients de la nostra capacitat d’emprendre i de treball, fins que, al contrari d’altres vegades, els canvis del nostre entorn fan que deixem de ser competitius i no som capaços de fer l’adaptació i el canvi que abans SÍ vam saber fer.

Les industries intensives en mà d’obra deixen de ser competitives, la construcció salva momentàniament la situació, i arribem a les portes del segle XXI desorientats, sense cap pla d’acció, amb el pas canviat. Per això, us dic que vull la Vilanova i la Geltrú que sap qui és i que sap on va. Hem de definir-nos com a ciutat. Hem de saber què volem ser i treballar per ser-ho.

Hem de decidir a què ens dedicarem i posar-nos a treballar per aconseguir-ho.
Jo vull una Vilanova i la Geltrú amb una activitat econòmica pròpia, competitiva, potent i important. Generadora d’ocupació, Generadora de benestar per a les famílies i les persones.

Jo lluito per una Vilanova i la Geltrú amb un reconeixement i una projecció de la seva personalitat, no una ciutat més de l’Àrea metropolitana, ni una ciutat dormitori; sinó una ciutat de Catalunya oberta al món i aportadora de tradició, cultura i innovació.

Jo treballo per una Vilanova i la Geltrú amb un ajuntament ben gestionat, sanejat i al servei de tots els ciutadans, que sap aprofitar al màxim els seus recursos, que acompanya els emprenedors i emprenedores per facilitar la creació d’empreses que dóna suport als ciutadans i ciutadanes que necessiten un cop de mà per trobar feina, per trobar casa, per trobar uns serveis municipals atents i eficaços.

Em barallo i em barallaré per una Vilanova i la Geltrú justa, responsable i solidària, que prefereix l’esforç i el treball a la sobreprotecció, que escolta totes les opinions, i que prima la col·laboració i el diàleg.

I que hem de fer per aconseguir aquesta Vilanova i la Geltrú?

Crec que estarem tots d’acord que amb el rumb actual no estem navegant
cap a aquesta ciutat que volem; més aviat ens n’allunyem cada dia que passa.
I davant això, el diagnòstic és clar. És hora de canviar!

És hora de canviar el rumb que el tripartit ha dictat a la nostra ciutat. No volem ser una ciutat més de l’àrea metropolitana. Volem ser una ciutat de Catalunya amb personalitat i amb projecció internacional.

És hora de canviar les maneres de fer del nostre ajuntament. No volem una administració sense projecte i malbaratadora. Volem un ajuntament eficaç i emprenedor.

És hora de canviar les polítiques per a les persones de la nostra ciutat. No volem un govern que només gasta. Volem un govern que pensa en la generació de riquesa abans de pensar en gastar el que no té.

És hora de canviar l’actitud de molts polítics de la nostra ciutat. No volem polítics que facin servir la ciutat com a trampolí en la seva carrera. Volem polítics abocats en resoldre els problemes de la ciutat i dels vilanovins i vilanovines.