A poques setmanes de finalitzar l’any 2019 la majoria d’empreses estem fent els últims esforços per complir els objectius de l’any, amb la mirada posada a l’any 2020. I certament se’ns fa difícil tancar uns pressupostos optimistes. La guerra comercial d’Estats Units i la Xina, el Brexit, el trencament del pacte nuclear Estats Units – Iran, les crisis migratòries, el canvi climàtic, un entorn convuls i ple d’incerteses.

A partir de l’any 2014 l’economia catalana ha tingut una bona evolució, amb un creixement del PIB del 3% anual. Les empreses catalanes han incrementat les vendes gràcies a l’augment del consum intern, les exportacions i el dinamisme del sector TIC i han millorat la seva situació financera, s’han capitalitzat. Però tenen algunes febleses importants, una d’elles és la falta d’inversió en I+D.

Fa pocs dies Òscar Sala, director del programa The Collider, organisme que impulsa l’emprenedoria de base científica en el marc de la Fundació Mobile Word Capital Barcelona, afirmava “Qui no innova tendeix a desaparèixer”. I és que les xifres ens indiquen que la inversió en I+D pràcticament no ha millorat desprès de la recessió. Sala proposa actuar en tres línies: millorar el diàleg universitat-empresa, fomentar l’emprenedoria i la visió de mercat a la universitat i implementar polítiques fiscals que ho afavoreixin.

Clarament un dels objectius estratègics que tenim a nivell territorial és impulsar la col·laboració amb la universitat. Tenim el campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú, aprofitem-ho!. En els darrers anys s’han produït canvis molt positius en la relació entre la UPC i el teixit empresarial del nostre territori, amb molts projecte compartits interessants. Però cal continuar aprofundint, és absolutament imprescindible. En aquesta revista trobareu una entrevista amb el director de la EPSEVG-UPC de Vilanova i la Geltrú, Sr. Frederic Vilà.

Però també tenim sobre la taula reptes globals als quals no podem donar l’esquena, em refereixo a l’Agenda 2030 de desenvolupament sostenible. Configura un full de ruta d’actuació, referit a tres dimensions del desenvolupament sostenible: l’econòmica, la social i l’ambiental. És d’aplicació universal i es concreta amb 17 objectius de desenvolupament sostenible a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals.

En aquest sentit avui totes les mirades estan posades a la cimera mundial pel clima que es celebra entre el 2 i el 13 de desembre a Madrid, cimera de les Nacions Unides per abordar l’emergència climàtica mundial, malauradament amb importants baixes. Desenes de temes seran objecte de debat, com els recursos, el compliment d’acords, l’aigua o les alternatives  al petroli i el carbó.

Els ODS ens poden semblar a les petites i mitjanes empreses temes molt llunyans, però hem de prendre consciència que només si tots, a nivell local, hi creiem, serà possible tirar endavant els objectius. Resulta imprescindible incorporar a totes les decisions empresarials principis de sostenibilitat: viabilitat econòmica, però també social i mediambiental. Ens en parla en Josep Maria Canyelles en el seu article.

Per acabar voldria fer referència a l’objectiu cinquè dels ODS, la igualtat de gènere. El passat dia 29 de novembre es va celebrar el cinquè Congrés de Dones d’empresa. La jornada va esdevenir un gran aparador de la presència de la dona en el mon empresarial, amb contingut de molta qualitat i actualitat. Des d’aquí la meva felicitació a l’equip impulsor de Dones d’Empresa! Cal que incorporem a la visió empresarial la igualtat com una qüestió d’estratègia i competitivitat, no ens podem permetre continuar renunciant a una part important del talent.

Article publicat revista Perspectiva FEGP desembre 2019