Arxiu d'etiquetes: democràcia

15 d’octubre. Recordem Lluís Companys. Recuperem la memòria. Generem cultura democràtica

Ofrena al monument a Lluís Companys

Com cada 15 d’octubre, representants institucionals i d’entitats, i ciutadania a títol individual, ens hem reunit davant el monument dedicat a Lluís Companys per recordar la seva mort i els milers de víctimes de la Guerra civil i el franquisme. Aquest ha estat el meu parlament:

“Bon dia a tothom.

Avui, 15 d’octubre, ens trobem per commemorar el 76è aniversari de la mort de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya afusellat pel règim franquista. Amb aquest acte públic, senzill i simbòlic, volem declarar el nostre compromís amb la memòria, amb el coneixement de la nostra història. Per dignitat, per justícia, i per la no repetició d’uns fets semblants.

Per això, en primer lloc diem: no oblidem. L’assassinat del president Companys és l’exponent de la persecució del franquisme a milers de persones dissidents amb el règim. La investigació històrica calcula que hi va haver un mínim de 180.000 execucions entre 1936 i 1945, sense comptar els centenars de milers de persones desaparegudes.

En l’etapa de repressió posterior a la guerra, 700.000 persones es van destinar en camps de concentració i prop de 150.000 van ser executades per les seves idees polítiques. Mig milió de persones es van exiliar fora de l’Estat espanyol després de la guerra.

També aquí, a Vilanova i la Geltrú, 212 persones van ser víctimes de judicis militars sumaríssims, de les quals 30 van ser condemnades a mort i desenes van patir tota mena de persecucions. Denunciem, doncs, que la dictadura franquista va ser l’autora d’un holocaust i de crims contra la humanitat a l’Estat espanyol.

Cal recordar tots aquests fets, perquè massa sovint som testimonis de minimitzacions i banalitzacions d’una dictadura que va suposar la violació dels drets humans sostinguda durant 40 anys. A l’actualitat encara hi ha partits polítics que no condemnen el franquisme.

Continuem, per tant, exigint una condemna unànime del franquisme i dels crims contra la humanitat que va perpetrar. Exigim una actitud col·laboradora i proactiva de l’Estat espanyol en la recuperació de la memòria històrica, en la reparació dels danys morals a les famílies de totes les víctimes de la guerra i la dictadura. Sentim vergonya aliena quan és la justícia argentina, i no l’espanyola, la que promou la investigació dels crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista.

Volem ser part d’un Estat que demostri responsabilitat i maduresa democràtica. No ens podem sentir identificats amb un Estat que evita mirar la història als ulls i que no té un relat oficial, clar i contundent de condemna. Perquè aquesta no és una bona base per construir una democràcia sòlida.

De fet, massa sovint som testimonis d’un flagrant dèficit de cultura democràtica de l’Estat espanyol. Un Estat que es nega a afrontar els reptes socials i polítics que li planteja una societat en evolució constant, que imposa la seva raó fent ús dels tribunals, incapaç de consensuar solucions des de la política.

Per tot plegat, continuem recordant Lluís Companys, la seva mort indigna, però també la seva lluita pels drets socials, per les llibertats personals i del país. Continuarem esforçant-nos per mantenir la memòria històrica i per difondre els valors de la democràcia.

Gràcies a totes i a tots per ser aquí.

Share

Més democràcia al Consorci de l’Eixample Nord

El Ple municipal ha aprovat aquest dilluns una proposta de modificació dels estatuts del Consorci de l’Eixample Nord. Els canvis tindran dos efectes: el primer, fer que tots els grups polítics municipals hi tinguin representació (fins ara n’hi ha només 5); el segon, que les decisions es prenguin per majoria del 75% i no per unanimitat.

Llegeixo en alguns mitjans i xarxes socials comentaris com que “el govern municipal està expulsant la CUP del Consorci”, o que “el govern intenta bloquejar els partits que s’oposen a l’Eixample Nord”. No puc estar d’acord amb aquestes afirmacions, que penso que pretenen desprestigiar el govern municipal i confondre l’opinió pública. La CUP, igual que SOM VNG, únicament no serà present a la sessió de constitució del Consorci, que precisament tindrà la missió exclusiva de fer efectiva la modificació dels estatuts per tal que a partir de llavors totes les forces polítiques hi tinguin presència.

Ple municipal de novembre

Ple municipal de novembre

Permeteu-me alguns apunts sobre què significa la modificació dels estatuts del Consorci de l’Eixample Nord:

  1. La decisió de modificar-los és del Ple municipal, no pas del govern municipal. S’ha aprovat per majoria, amb vot a favor de 18 dels 25 regidors del Consistori. Recordem que el govern municipal no suma majoria, per tant, en cap manera es pot entendre com una decisió del govern.
  1. S’amplia la pluralitat política al Consorci. Es passa de la presència de 5 partits a la presència dels 7 els partits amb representació al Ple municipal, amb vot ponderat en funció de la representativitat obtinguda en les darreres eleccions. Ampliar la representació de la ciutadania en un organisme que ha de prendre decisions importants sobre el futur de la ciutat, em sembla una acció democràtica inqüestionable.
  1. Les decisions dins el Consorci es prendran per una majoria àmplia (75%). L’efecte directe d’aquest punt és l’anul·lació del dret a veto. En democràcia, les decisions es prenen per majoria. En canvi, no entenc quin valor democràtic té que un únic representant pugui impedir que prosperi una decisió acordada per la majoria. Això és el que ha passat fins ara al Consorci de l’Eixample Nord i que ens ha portat a una situació de bloqueig, sense poder prendre decisions sobre aquesta qüestió que afecta la ciutat no només des d’un punt de vista urbanístic, sinó també social, econòmic i jurídic.
  1. Els canvis fets en els estatuts de l’Eixample Nord iguala el funcionament de la presa de decisions amb la resta d’organismes amb representació municipal. Aquestes modificacions aprovades no són un as estrany tret de la màniga. És el funcionament habitual en els organismes de característiques similars.
  1. El Ple és qui té l’última paraula en les decisions sobre l’Eixample Nord. El Consorci està representat al 50% per l’Incasòl i pels representants municipals; les decisions que pren han de ser posteriorment aprovades pel Ple municipal, és a dir, que l’última paraula la tenen els representants de la ciutadania.
  1. El govern municipal no vol començar a urbanitzar l’Eixample Nord. Al contrari, pensem que no tindria sentit en la situació actual de la ciutat. Ara bé, en el moment que la modificació dels estatuts permet desencallar la situació del Consorci, s’obre de nou la possibilitat de planificar, fer previsions per al futur sobre necessitats d’equipaments públics i d’espais per a activitat econòmica. I també permet una altra qüestió d’importància més immediata: abordar la revisió del POUM, el Pla Ordenació Urbanística Municipal, que afecta la superfície urbana global de la ciutat. Tot això, és clar, comptant amb les aportacions i el debat amb tots els grups polítics del Consistori, buscant el màxim d’acords i respectant la decisió final del Ple.
Share

L’AMO, més a prop de la democràcia directa

Dissabte a la tarda es va celebrar a Vilanova i la Geltrú la primera Assemblea Municipal Oberta. La sensació amb què vam sortir d’aquesta primera experiència va ser molt positiva: els ciutadans i ciutadanes que van voler, van poder exposar públicament les seves propostes per millorar la ciutat. I el conjunt dels assistents van poder votar si les propostes presentades es desestimaven o bé s’aprovaven i entraven en el debat municipal.

Assemblea Municipal Oberta

Els vilanovins i les vilanovines proposen i voten

Sense entrar en el contingut de les propostes –penso que el mateix fet que un ciutadà o una ciutadana s’impliqui per la seva ciutat mereix tot el reconeixement, per tant totes les propostes són benvingudes-, penso que l’assemblea va ser un èxit. Les aportacions, interessants; la moderació per part del Defensor de la Ciutadania, molt encertada; l’organització, a l’alçada.

La lectura general que n’hem d’extreure és que a Vilanova i la Geltrú s’ha fet un pas endavant en qualitat democràtica. S’ha fet un pas coherent amb una manera de fer que des del govern municipal hem volgut posar en pràctica des de l’inici del mandat: donant la mateixa importància al “com” que al “què” fem.

En aquest sentit van les accions per al foment de la responsabilitat social que s’estan impulsant a l’Ajuntament: impuls d’un codi ètic, publicació d’indicadors de transparència… i afavorir la participació de la ciutadania.

Sempre hem donat importància a la participació, el mateix Pla d’Actuació Municipal es va elaborar partint d’escoltar les opinions de la gent. Ara, en l’AMO, el fet d’ampliar la participació a presentar propostes directes, estreny la relació dels ciutadans i les ciutadanes amb l’àmbit on es prenen les decisions, amb l’administració.

Aquest és el camí que hem de seguir. Divendres passat vaig publicar un article al Diari de Vilanova en què afirmo que les assemblees municipals obertes són una oportunitat de l’administració per apropar-se a la ciutadania. Si us interessa, us el deixo aquí.

 

Share