Tots érem conscients que vivim en un entorn que canvia cada cop més ràpidament, però la pandèmia ha accelerat el ritme de manera mai vista. Fa només un mes afirmàvem què estàvem arribant al final de la crisi sanitària, al cap de poques setmanes començava la cinquena onada!

Doncs si, en poques setmanes s’ha tornat a complicar, malgrat que sembla que aviat estarà controlat. Però malauradament el sector del turisme, molt afectat per la Covid-19, tornarà a perdre una part important dels ingressos que podia obtenir durant la temporada d’estiu.

Amb tot això, és fàcil culpar a les administracions públiques, perquè segur que trobem coses que no s’han fet bé, però tots nosaltres, individualment, també tenim una gran responsabilitat.

La falta de diàleg amb els sectors afectats, l’aplicació de mesures absolutament generalistes, sense entrar en el detall de les activitats, o la incapacitat de fer complir les restriccions, són algunes de les principals mancances que hem vist. Però segurament, especialment veient el que ara ha passat, el principal error ha estat donar poca informació a la ciutadania en general.

Cal sensibilitzar a tothom sobre la importància de continuar prenent les mesures preventives recomanades. Tothom, cada un de nosaltres, pot ajudar a frenar la pandèmia. No ens hi juguem només la nostre salut, ens hi juguem també el futur econòmic del país.

Penedès Econòmic – 26/07/2021

És força habitual que els ens locals, municipis i consells comarcals, elaborin plans estratègics amb l’objectiu de definir i planificar l’execució de projectes a llarg termini que impulsin el creixement econòmic del territori i fomentin la creació d’ocupació. Arran de la pandèmia se n’han promogut una gran quantitat.

Aquesta dinàmica és, a priori, absolutament necessària i positiva, però, són efectius els plans estratègics locals? M’atreveixo a dir que en molts casos, malauradament, queden en un calaix i no s’acaben executant, tot i que s’hi han destinat molts recursos i esforços.

Amb tota seguretat hi haurà casos i circumstàncies molt diverses, i no es pot generalitzar, però analitzant el recorregut de diversos plans estratègics que he conegut  crec que es pot concloure que són dos els principalment obstacles: el primer la manca d’un pla d’actuació detallat, calendaritzat i amb dotació pressupostària suficient, i el segon la falta de consens polític.

Pel que fa al pla d’actuació, la majoria de plans estratègics es treballen molt bé, amb una diagnosi inicial i conclusions i propostes molt interessants, però no es defineixen les accions concretes a realitzar. Acaba sent un document bàsicament teòric que no serveix per gaire. El motiu acostuma a ser la impossibilitat d’aconseguir el finançament necessari o la incapacitat de planificar les accions més enllà dels mandats municipals.

En aquest sentit és constata que la durada dels mandats municipals, quatre anys, fa molt difícil planificar l’execució de projectes estratègics i provoca que es prioritzin actuacions a curt termini per poder-les finalitzar dintre de la legislatura. Aquesta és una demanda històrica del municipalisme, allargar els mandats de 4 a 6 anys. Segur que seria molt positiu en clau planificació estratègica dels municipis.

Però quan parlem de plans estratègics de desenvolupament econòmic a nivell comarcal la cosa encara es complica molt més, perquè hi hem d’afegir la dificultat de donar compliment als plans de mandat de cada un dels municipis que integren la comarca, que poden ser absolutament diferents i fins i tot incompatibles. Per tant resulta imprescindible arribar a un consens entre els diferents municipals de la comarca abans d’iniciar el pla estratègic, cosa gens fàcil.

En resum, abans d’iniciar la realització d’un pla estratègic de desenvolupament econòmic local és molt important definir fins on es vol arribar i si es donen les condicions per fer-ho possible. Si no existeix aquesta capacitat potser és millor optar per altres iniciatives que siguin realitzables, per no malbaratar recursos públics i no generar frustracions.

Via Empresa Juliol 2021

Efectivament sembla que estiguem arribant al final de la crisi sanitària generada pel Covid-19, el percentatge de població vacunada es va acostant a la immunitat de grup necessària per frenar l’extensió de la pandèmia.

Això ha fet possible un relaxament de les mesures restrictives, amb un impacte molt positiu per una gran part del teixit econòmic de les nostres comarques, especialment totes aquelles activitats amb una elevada interacció social.

Recordem que a les comarques del Penedès-Garraf es van destruir més de 3.500 llocs de treball durant els primers mesos de la pandèmia, amb un efecte especialment important a les comarques del Baix Penedès i Garraf, ambdues fortament dependents del sector turístic.

Per ajudar a les empreses a superar la pandèmia l’Estat Espanyol va posar a la seva disposició dues eines: els ERTOs i els préstecs ICO.

Pel que fa als ERTOs han estat molt útils, tot i que caldrà estar atents en el moment que s’acabin. Però pel que fa als ICOs existeix un gran perill: el sobreendeutament, tindran les empreses capacitat suficient per abonar les quotes dels préstecs que han hagut de subscriure?

En aquest sentit el Govern d’Espanya va aprovar el passat 12 de març, els Ajuts a la Solvència Empresarial mitjançant RDL 5/2021 de 12 de març, destinats precisament a reduir l’endeutament de les empreses. Molt necessaris i benvinguts encara que tard i insuficientment dotats si es compara amb altres països de la UE.

Aquest decret inclou una llista amb 95 codis CNAE, a la qual la Generalitat de Catalunya hi ha afegit 96 codis més, arribant a un total de 191.

Amb l’ordre ECO/127/2021 de 14 de juny la Generalitat ha obert el tràmit d’inscripció prèvia d’aquests ajuts extraordinaris directes, que es podran utilitzar per satisfer el deute i els pagaments a proveïdors i altres creditors, financers o no financers, que s’hagin meritat entre l’1 de març de 2020 i el 31 de maig de 2021. A la pàgina  https://canalempresa.gencat.cat de la Generalitat de Catalunya hi trobareu tota la informació.

Penedès Econòmic – 28/06/2021