Avui és un dia de reivindicació dels drets de les dones. És un dia de clam per assolir una igualtat real i efectiva en tots els àmbits: el professional, l’acadèmic, el polític, el social i el familiar. 

Les commemoracions dels dies internacionals es convoquen per universalitzar les reivindicacions de determinats col·lectius de la societat civil, per exhortar a la reflexió i sensibilitzar al voltant de les situacions d’injustícia o de vulneració de drets humans.

En el cas del Dia Internacional de les Dones, val la pena fer ben present que la situació d’injustícia és global i que afecta més de la meitat de la població. Es tracta d’un problema endèmic i absolutament transversal, ja que travessa tant l’eix de l’edat, com el de la situació geogràfica, com el de l’estatus social.

La desigualtat, malauradament, és arrelada en les societats, i pren diferents formes. Per exemple, en forma de la bretxa salarial, o d’inferioritat en les oportunitats d’accés als llocs de treball, als càrrecs directius o als espais de presa de decisions. La desigualtat també se’ns fa present en el tracte als mitjans de comunicació, en el respecte a la dignitat de la dona i en la violència de gènere.

Avui, penso que la commemoració del Dia de les Dones té un aspecte especialment positiu, que és la unitat de les dones de tot el món en la reivindicació, sigui participant en la vaga feminista, en les diferents aturades o en els actes reivindicatius organitzats arreu. El missatge d’aquest 8 de març té un to més alt, més ferm, més unitari i més universal que el de commemoracions anteriors.

Aquesta unitat fa que totes les accions superin el valor simbòlic i arribin a sacsejar consciències. Ara és el moment oportú per comprometre’ns, homes i dones, a promoure canvis a favor de la igualtat. Us animo a totes i a tots a participar a les accions promogudes al voltant del dia d’avui i a estendre el missatge de lluita per una societat més igualitària, més justa i més humana.