Fa just un mes, en aquest mateix espai, parlàvem de que portem massa anys immersos en crisis permanents que es solapen i això fa que la gestió del curt termini sigui sempre prioritària, mentre no ens queda temps per afrontar les problemàtiques globals que tenim sobre la taula: crisi climàtica, disrupció digital, etc.

Doncs bé, estàvem començant a sortir de la crisi del Covid-19 i aquesta setmana hem entrat en una nova crisi, la guerra, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. Va començar amb els atacs del terrorisme islàmic, va continuar amb una greu crisi econòmica, quan n’estàvem sortint va començar la pandèmia, i aquesta setmana s’ha iniciat el que pot ser el pitjor conflicte bèl·lic des de la segona guerra mundial.

Tots aquests fets ens fan tocar de peus a terra, la societat de la ciència i la tecnologia, que pensem que és capaç de qualsevol cosa, de fet és molt fràgil, i les conductes primàries de les persones o un simple virus, la poden alterar d’un dia a l’altre. Les paraules d’ahir de Vladímir Putin feien esgarrifar, recordaven un guerrer de l’Edat Mitjana.

I és que per molt que la ciència avanci continuem sent persones, amb tot el que això comporta de bo i de dolent, i mentre no siguem capaços de construir sistemes de governança que vagin més enllà dels estats i estiguin allunyats dels personalismes, serà molt difícil superar els problemes a curt termini per afrontar els grans reptem que tenim.

Neus Lloveras i Massana

Penedès Econòmic

25/02/2022