A les darreres hores de la meva dedicació com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, no puc evitar fer una primera mirada enrere, una pinzellada, que segurament d’aquí a un temps amb més perspectiva i serenitat es convertirà en una anàlisi més profunda i ordenada.

En aquesta mirada ràpida, em venen al cap moltes idees i imatges. Per exemple, el dia en què vaig ser investida com a alcaldessa, ja fa 8 anys! Penso en com queda d’enrere, i alhora en com de pressa han passat els dos mandats. Han estat 8 anys molts intensos, en què he viscut una infinitat d’experiències, amb alguns moments complexos, però sobretot amb un aprenentatge constant i enriquidor.  

Recordo, els primers mesos al govern, descobrir que la situació financera de l’Ajuntament era molt més preocupant del que havíem previst i constatar amb una certa decepció que des d’aquell moment tota l’acció municipal dels anys següents quedaria absolutament condicionada per l’estat de les finances. Han estat uns anys marcats per una dura crisi econòmica, en què la primera prioritat havia de ser, indubtablement, atendre les necessitats de les persones que patien situacions més vulnerables, mantenir la cohesió social de la millor manera possible.

Han estat dos mandats en què hem volgut promoure un nou model econòmic a Vilanova i la Geltrú, que pogués aportar oportunitats de treball i estabilitat a llarg termini. Penso que s’ha fet una bona feina en la definició del model de ciutat, en l’aposta pel turisme i en la transformació de la façana marítima, com a element rellevant de l’atracció turística. S’ha obert el port a la ciutat, s’ha mantingut una relació molt estreta amb la universitat i s’ha estat al costat d’un teixit industrial que, com tots els sectors de producció, ha hagut de realitzar una important adaptació tecnològica. Això sí, tinc el ple convenciment que el treball fet ha estat possible perquè s’hi ha involucrat al màxim el sector privat i associatiu.

Crec que puc afirmar que aquesta manera de fer, escoltant, debatent, incorporant l’opinió de les parts implicades, ha estat una constant en els darrers 8 anys. Sempre he pensat que les veritats absolutes no existeixen i que les millors decisions són aquelles que tenen el major consens. Per això, una altra sensació positiva que m’emporto és que els governs que he encapçalat sempre han demostrat una sincera voluntat de negociació i recerca d’acords, i n’hem assolit de molt importants, en benefici de la ciutat.

I també he intentat ser una alcaldessa propera als vilanovins i les vilanovines, ser una ciutadana més. Penso que ha estat un pas important, en la línia del foment de la participació, organitzar trobades obertes del govern amb els veïns i veïnes de cada barri. Així com gestos segurament molt senzills però alhora simbòlics, com és l’obertura dels balcons de la Casa de la Vila a la ciutadania, en els actes més destacats de la Festa Major i les Comparses. Sóc una vilanovina més, no ho he deixat de ser en tots aquests anys.

Sóc conscient que en alguns aspectes no s’ha arribat on hauria volgut. M’hauria agradat deixar una ciutat més endreçada i arranjada, per exemple. Hi pot haver decisions que hagin convençut a uns i desagradat a uns altres, també en sóc conscient. Tant de bo quan governem fóssim immunes a cometre errors i tinguéssim el do de la raó. En qualsevol cas, em sento segura de poder mirar tothom als ulls, saber que cada política empresa i cada acció realitzada prové d’una decisió meditada honestament, argumentable i pensant en el bé comú.

Finalitzo una etapa de servei a la comunitat, de servidora pública, que és un dels més grans honors que podem viure com a membres de la societat. Dimecres, escoltant els al·legats dels presos polítics en el darrer dia del judici del procés, els sentia defensar les virtuts de la política entesa com l’activitat de servir el poble i la defensa legítima de les idees, sempre des del diàleg i el respecte per tothom. Humilment, penso que totes les persones que es dediquen a la política haurien d’escoltar les seves paraules, aprendre de la seva dignitat i la seva determinació. Aquesta visió de la participació a la política és la que la fa una activitat noble i és responsabilitat de totes les ciutadanes i els ciutadans, vetllar perquè no es corrompi.

Per tot plegat, aprofito aquestes ratlles per felicitar els 25 regidors i regidores que dissabte començaran una nova etapa de servei públic per als propers quatre anys, alguns ja hi tenen experiència, d’altres la iniciaran. Els desitjo de tot cor sort i encerts, però sobretot vull expressar la meva plena confiança que seran dignes servidors del conjunt de la ciutat. Així mateix, vull agrair a tots els meus companys de Consistori entre 2011 i 2019, el seu compromís i la responsabilitat d’haver aportat opinió i debat, així com la capacitat de cedir i arribar a acords quan ha calgut.

Finalment, en aquests moments em venen moltes persones al cap. El meu marit, el Xavi, que sempre em va fer costat; els meus fills, que sovint m’han aportat punts de vista diferents als meus; mestres com l’Esteve Orriols; els regidors i regidores que han format part del meu equip; els tècnics i les tècniques municipals; tanta gent que he conegut, dins i fora l’ajuntament, totes les noves i bones amistats que he fet. A tots i totes, gràcies.

Sens dubte, totes les persones amb qui he compartit aquesta experiència única són la millor part que me n’emporto. Les persones i els records, que ja formen part de mi per sempre i que em continuaran acompanyant, segur, en altres àmbits. Participant en la societat civil, promovent iniciatives, construint col·lectivitat, fent ciutat. Ens trobarem per Vilanova i la Geltrú.

14 de juny de 2019