Fa pocs dies va fer un any de l’anunci de l’Estat d’Alarma i durant tot aquest temps la Covid-19 ha centrat la comunicació mundial. El mes passat parlava en aquest apartat sobre l’afectació que ha tingut fins ara la pandèmia al nostre territori i observàvem que havíem passat en un any de 10191 empreses a 9654, per tant 537 tancaments,  equivalent a una mica més del 5%.

Però, com són les empreses del nostres país? Sovint quan parlem del teixit empresarial pensem en la imatge de la gran empresa, però la realitat és que són majoritàriament petites. Segons les darreres dades publicades, a Catalunya un 57,7% són empreses sense assalariats, un 37,6% tenen de 1 a 9 assalariats, un 3,9% entre 10 i 49, un 0,7% tenen de 49 a 200 treballadors i només un 0,2% tenen més de 200 treballadors.

Per tant, un 95,3 % de les empreses del país tenen entre 0 i 9 assalariats i totes les iniciatives de foment de l’activitat econòmica ho haurien de tenir en compte, cosa que no passa. L’exemple més actual són els Fons Europeus que de moment s’estan orientant clarament cap a les grans empreses (més de 250 treballadors). Esperem que finalment hi hagi un canvi d’estratègia perquè sinó no serviran per revitalitzar i modernitzar el teixit econòmic del país.

Cal un canvi de mentalitat, un canvi cultural, la paraula empresari o empresària no pot tenir una connotació negativa. Un empresari o empresària és un una persona que utilitza el seu esforç i el seu patrimoni per generar activitat econòmica i ocupació, un emprenedor. Curiosament la paraula “emprenedor” té connotacions més positives i per això sovint la utilitzem per fer referència a un empresari.

Una pandèmia és un fenomen col·lectiu, per tant per superar-la cal la col·laboració de tothom: les institucions, els ciutadans, els agents socials i les empreses. Però malauradament hi ha massa desconfiances i durant aquest any hem observat com aquesta unitat no existeix. Estic convençuda que la única manera de guanyar la partida a una pandèmia mundial és amb la participació de tothom i confiant els uns en els altres.

Penedès Econòmic març 2021

Fa només un mes, en aquesta mateixa secció, parlàvem dels problemes de mobilitat de les comarques de la Vegueria Penedès, en un context de certa preocupació en el mon empresarial per la desacceleració econòmica que s’esperava pel 2020. Ningú s’imaginava que al cap d’un mes portaríem 15 dies confinats a casa per un virus.

En poques setmanes tot ha canviat, i moltes coses han deixat de ser prioritàries per deixar pas al repte col·lectiu d’eradicar el Covid19. Una situació que ens farà canviar com a persones i com a societat. Caldrà que ens replantegem moltes coses: estem disposats a continuar assumint els riscos de la dependència tecnològica i de matèria prima? tenen sentit molts dels llargs desplaçaments diaris per anar a treballar? Són algunes de les preguntes que ens ballen pel cap. Esperem que aprenguem dels errors comesos i que els canvis siguin a millor!

Però primer s’ha de superar aquesta crisi i per fer-ho és indispensable una intervenció forta dels estats. És una situació excepcional i per tant calen mesures d’urgència, extraordinàries i temporals molt potents. El RDLL 8/2020 va ser un primer pas important, però insuficient, i els seu desenvolupament està sent força decebedor.

Un dels aspectes que més preocupa és la inseguretat jurídica que ha provocat la poca concreció sobre quines són les activitats que queden cobertes per les mesures excepcionals. Les que s’ha ordenat el seu tancament està clar, però hi ha un grapat d’empreses que estan patint afectacions importants per la crisi del coronavirus i que no queda gens clar si queden cobertes. Cal ampliar i flexibilitzar els supòsits i així ho hem demanat.

Per altra banda és molt important impulsar mesures per proporcionar liquiditat a les empreses, aturades o amb poca activitat. Intentar arreglar-ho amb préstecs avalats per l’estat no és la solució, les empreses necessiten diners no endeutament! Des de la FEGP estem demanant que durant la crisi sanitària es suspenguin les liquidacions fiscals i les quotes a la seguretat social de totes les empreses i que s’atorgui una moratòria en la devolució del principal dels préstecs. Són dues mesures que donarien veritable liquiditat a les empreses.

Pel que fa als treballadors autònoms, les mesures que fins ara s’han aplicat són insuficients perquè  només cobreixen a activitats suspeses o amb reducció d’activitat del 75%. Cal ampliar els supòsits si es vol donar una veritable cobertura a aquest col·lectiu.

Són moments complicats i cal que, més que mai, siguem capaços de compartir, de treballar plegats. Aquests dies hem demostrat que ho podem fer, tots ens hem mobilitzat i coordinat per atendre la demanda de materials feta pel món sanitari. Estic segura que junts serem capaços de fer tot allò que ens proposem.

Article Penedès Econòmic – 26/03/2020