Com cada 15 d’octubre, representants institucionals i d’entitats, i ciutadania a títol individual, ens hem reunit davant el monument dedicat a Lluís Companys per recordar la seva mort i els milers de víctimes de la Guerra civil i el franquisme. Aquest ha estat el meu parlament:
“Bon dia a tothom.
Avui, 15 d’octubre, ens trobem per commemorar el 76è aniversari de la mort de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya afusellat pel règim franquista. Amb aquest acte públic, senzill i simbòlic, volem declarar el nostre compromís amb la memòria, amb el coneixement de la nostra història. Per dignitat, per justícia, i per la no repetició d’uns fets semblants.
Per això, en primer lloc diem: no oblidem. L’assassinat del president Companys és l’exponent de la persecució del franquisme a milers de persones dissidents amb el règim. La investigació històrica calcula que hi va haver un mínim de 180.000 execucions entre 1936 i 1945, sense comptar els centenars de milers de persones desaparegudes.
En l’etapa de repressió posterior a la guerra, 700.000 persones es van destinar en camps de concentració i prop de 150.000 van ser executades per les seves idees polítiques. Mig milió de persones es van exiliar fora de l’Estat espanyol després de la guerra.
També aquí, a Vilanova i la Geltrú, 212 persones van ser víctimes de judicis militars sumaríssims, de les quals 30 van ser condemnades a mort i desenes van patir tota mena de persecucions. Denunciem, doncs, que la dictadura franquista va ser l’autora d’un holocaust i de crims contra la humanitat a l’Estat espanyol.
Cal recordar tots aquests fets, perquè massa sovint som testimonis de minimitzacions i banalitzacions d’una dictadura que va suposar la violació dels drets humans sostinguda durant 40 anys. A l’actualitat encara hi ha partits polítics que no condemnen el franquisme.
Continuem, per tant, exigint una condemna unànime del franquisme i dels crims contra la humanitat que va perpetrar. Exigim una actitud col·laboradora i proactiva de l’Estat espanyol en la recuperació de la memòria històrica, en la reparació dels danys morals a les famílies de totes les víctimes de la guerra i la dictadura. Sentim vergonya aliena quan és la justícia argentina, i no l’espanyola, la que promou la investigació dels crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista.
Volem ser part d’un Estat que demostri responsabilitat i maduresa democràtica. No ens podem sentir identificats amb un Estat que evita mirar la història als ulls i que no té un relat oficial, clar i contundent de condemna. Perquè aquesta no és una bona base per construir una democràcia sòlida.
De fet, massa sovint som testimonis d’un flagrant dèficit de cultura democràtica de l’Estat espanyol. Un Estat que es nega a afrontar els reptes socials i polítics que li planteja una societat en evolució constant, que imposa la seva raó fent ús dels tribunals, incapaç de consensuar solucions des de la política.
Per tot plegat, continuem recordant Lluís Companys, la seva mort indigna, però també la seva lluita pels drets socials, per les llibertats personals i del país. Continuarem esforçant-nos per mantenir la memòria històrica i per difondre els valors de la democràcia.
Gràcies a totes i a tots per ser aquí.