Arxiu d'etiquetes: #vilanovailageltru

El noi que va decidir ser cantant d’òpera

Aquest 15 de juliol fa 25 anys que va morir el meu pare, en Joan Lloveras Sorní, el noi de la platja de Vilanova que va decidir ser cantant d’òpera. Com que les persones continuen vives mentre les recordem he cregut que era un bon moment per parlar-ne una mica.

El pare era fill del “Bullo”, pescador que va néixer a la platja de Vilanova l’any 1901, fill del Venanci Lloveras Magriñà, “el Nagu”, i de la Gertrudis Pla. L’any 1923 l’avi va conèixer la Júlia Sorní, que havia vingut amb les seves germanes d’un poble de Castelló, Arañuel (Ananyel). Es van casar i al cap de poc temps va néixer l’any 1924 el primer fill de la parella, el Pelegrí, desprès la Gertrudis l’any 1926, i finalment el Joan l’any 1934.

En Joan, el petit dels tres germans, va passar la seva infantesa a la platja de Vilanova, jugant amb els altres nois del barri i estudiant a  l’acadèmia Escarrà. En aquell moment la sorra encara arribava gairebé fins a les cases. A la iaia li agradava molt la música i tenien una petita radio. Va ser així que el papa va escoltar òpera i va quedar fascinat. Aquell noiet de la platja va decidir que volia ser cantant d’òpera i ho va aconseguir.

Va començar treballant de fuster i durant el servei militar va iniciar classes de cant. Per poder disposar de més temps per estudiar va deixar la fusteria i va entrar a treballar d’auxiliar administratiu a la Diputació de Barcelona. Durant aquest període va conèixer la Maria Teresa Massana, una noia que va treballar durant molts anys a la botiga Baleares. Es van casar i l’any 1963 vaig néixer jo, la primera filla, i l’any 1965 la Montse.

Mentre treballava a la Diputació, l’any 1960 havia començat a fer papers de segon tenor al Liceu. Però un company, en Plàcido Domingo, li va recomanar que per escalar la seva carrera professional havia de sortir de Barcelona. Per aquest motiu l’any 1966 es va traslladar cap a Tel Aviv, acompanyat de la família, on va ser durant 3 temporades el primer tenor de l’òpera Nacional d’Israel.

A partir d’aquí va fer el salt cap a Alemanya, on va acabar sent el primer tenor d’un dels principals teatres d’òpera del país, el d’Hamburg, que li va servir de trampolí per acabar actuant com a primer tenor als principals teatres d’òpera del món. Va representar un total de 1300 actuacions amb 35 títols diferents.

Però el seu caràcter no va canviar mai, va continuar sent sempre una persona extremadament senzilla. Recordo que li agradava quedar amb els amics de Vilanova de tota la vida i arreglar el mon, discutint una mica de tot. També, quan va néixer la seva primera neta, li encantava passejar amb ella per la platja i cantar: “l’Àurea i jo caminem junts per la vida”. Va ser un gran artista però en primer lloc va ser un bon marit, pare, avi i amic.

L’any 1996 Vilanova i la Geltrú va reconèixer la seva trajectòria professional atorgant-li la medalla de la ciutat i acordant batejar un carrer de la ciutat amb el seu nom.  Dos anys més tard, el 15 de juliol de 1998, moria sobtadament als 64 anys d’edat. Des de fa alguns anys el centre cívic del barri de mar porta el seu nom.

Del meu pare vaig aprendre moltes coses, però n’hi ha dues que sempre he tingut molt presents. La primera és que mai hem de pensar que els somnis són inabastables, gairebé tot és possible si ens ho proposem. La segona és que els èxits professionals mai ens han de fer canviar com a persones, la humilitat assenyala una persona meravellosa.

15 de juliol de 2023

Share

Encara queda feina per fer

Sembla que era ahir però ja fa 4 anys que un nou equip vam assumir la responsabilitat de liderar la FEGP. Ho vam fer plens d’il·lusió, convençuts i convençudes que hi havia moltes oportunitats de fer l’entitat més útil pels socis. Ens fèiem la pregunta: de què serveix ser soci de la FEGP? i molts cops no trobàvem una resposta prou satisfactòria. Aquest va ser el principal motiu pel qual vam decidir presentar una candidatura, que va ser escollida majoritàriament pels socis i que he tingut el privilegi de presidir. Us agraeixo la confiança!

Ara ens trobem novament en període electoral a la FEGP, perquè seguint el que marquen els Estatuts de l’entitat la Junta Directiva celebrada el passat dia 22 de maig va convocar eleccions pel proper 10 de juliol. El mateix equip que ens presentàvem fa 4 anys hem decidit tornar-ho a fer, perquè tenim la percepció que encara no hem acabat la feina. En aquesta revista trobareu una entrevista on explico el que han estat aquests 4 anys i els reptes que encara tenim sobre la taula.

Pel que fa al contingut de la revista veureu que es destaca la celebració dels 15 anys de dones d’empresa, un dels col·lectius més actius de l’entitat que s’ha anat consolidant com un element indispensable dintre dels objectius de la FEGP. També hi trobareu un resum del que va ser la Nit de l’Empresa 2023, la trobada de networking empresarial més important que es celebra anualment a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.

També voldria destacar la presentació de la 19ª edició de l’INDEX de competitivitat comarcal de la FEGP, trobareu un bon resum a la revista. Se’n desprèn que totes les comarques, excepte l’Aran, han experimentat una millora en els seus valors respecte a l’any anterior.

Aquesta millora generalitzada té diversos motius, en primer lloc el creixement econòmic generalitzat. Però també hi tenen a veure les polítiques públiques implementades per les comarques, com l’atracció d’inversions, la promoció del turisme, la millora de la formació i les capacitats dels treballadors locals i la millora d’infraestructures en general. La capacitat de cada comarca per aconseguir un model de desenvolupament adequat a les seves característiques és clau per a la generació de riquesa i benestar, i l’INDEX és una eina molt útil per treballar en aquesta direcció.

Espero que el contingut de la revista us resulti d’interès i sobre tot poder-vos saludar personalment en algun dels actes que s’organitzen des de la FEGP.

Revista Perspectiva juny 2023

Share

La col·laboració publicoprivada

Sovint sentim a parlar de la col·laboració publicoprivada, però, què significa en realitat? Molts cops no va més enllà d’una foto de les administracions públiques que es reuneixen amb el teixit empresarial per explicar-los alguna cosa. Això no és col·laboració!

La col·laboració significa no duplicar feines i aprofitar allò que cadascú sap fer millor. No té cap sentit que l’administració pública realitzi activitats que ja es fan des de l’àmbit privat, té molt més sentit aprofitar el que ja existeix i destinar els recursos a altres actuacions.

Hi ha ajuntaments a les nostres comarques que ho tenen molt clar i que aprofiten el coneixement i la feina que ja han fet o realitzen agents privats. D’aquesta manera poden alliberar recursos per noves activitats que no cobreix l’àmbit privat.

Però també hi ha ajuntaments que, segurament per inseguretat, ho volen fer i controlar tot directament. La conseqüència és que destinen recursos públics a activitats que ja es fan des de l’àmbit privat i que per tant podrien aprofitar, enlloc de replicar-les, normalment amb menys qualitat.

També hi ha casos en què la col·laboració publicoprivada és imprescindible per organitzar amb èxit un esdeveniment. Properament en tindrem un bon exemple a Vilanova i la Geltrú amb la celebració de la primera regata preliminar de la Copa Amèrica.

Ara que aviat es constituiran els nous ajuntaments aquesta és una reflexió important a tenir en compte alhora de dissenyar els programes de govern. Es tracta de triar entre intentar controlar-ho tot des de l’administració, deixant en segon terme conceptes d’eficiència, o optar per ser un govern dialogant i col·laborador amb els agents privats del territori.

Penedès Econòmic 05/06/2023

Share