Encetem l’any 2022, suposadament l’any del retorn a la “normalitat”. Però, què vol dir “normalitat”? 

Com poden considerar que han retornat a la normalitat tots aquells professionals que al desembre s’havien preparat per la campanya de Nadal i van ser sorpresos a una setmana de les Festes amb unes restriccions, no anunciades, que van dinamitar la feina feta?

No hi pot haver retorn a la normalitat sense compensacions econòmiques adequades per aquests perjudicis i una llarga llista pendent de tot el període de la pandèmia! Així ho estem defensant des de la FEGP!!!

En un altre sentit, si analitzem els darrers anys, s’observa que la “crisi constant” s’està convertint en “normalitat”. Especialment preocupant perquè això està provocant que les actuacions dels governs estiguin centrades en els problemes a curt termini, mentre no s’afronten els grans reptes.

Tenim sobre la taula temes importants que requereixen d’una governança global i de lideratge: la crisi climàtica, la creixent rivalitat entre les grans potències, les disrupcions al comerç global i cadenes globals de valors, les desigualtats sistèmiques entre nord i sud, la disrupció digital, etc. Esperem que desprès de la pandèmia aquests temes s’afrontin decididament i sobre tot coordinadament.

En clau més local, les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, continuem patint l’excessiva centralització del país. Els problemes són tractats amb diferents paràmetres segons si es produeixen a Barcelona i àrea metropolitana o a la resta del país. I també les inversions, en proporció molt més baixes.

Aquesta és precisament una de les principals lluites que tenim les patronals territorials, fer de lobby del territori i defensar els interessos dels empresaris i empresàries de les nostres comarques. Les relacions institucionals han estat constants durant la pandèmia i hem de continuar reivindicant que la força de Catalunya resideix precisament en la gran diversitat del seu territori.

Arriba la primera revista Perspectiva de l’any 2022, amb noves seccions i moltes novetats, espero que us agradi. Aprofito per avançar-vos que la Nit de l’Empresa – Gala de Premis FEGP es celebrarà el dijous 16 de juny, reserveu-vos el dia a l’agenda!

Una abraçada

Neus Lloveras i Massana

Revista Perspectiva febrer 2022

Sovint les patronals territorials som convocades per les administracions locals per parlar sobre les demandes de personal de les empreses. L’objectiu és engegar iniciatives per alinear les necessitats de les empreses amb la oferta formativa i així millorar els índex d’ocupació.

Una de les problemàtiques que es comenta sempre a aquests espais de debat és que les empreses tenen moltes dificultats per cobrir llocs de treball que requereixen personal que hagi cursat formació professional, hi ha una gran mancança d’oficis.

Ho sabem des de fa molts anys  i es poden trobar a les hemeroteques estudis molt interessants que avalen un desajust important entre nivell formatiu de la població activa i nivell formatiu requerit als llocs de treball. Concretament, si classifiquem la formació en tres nivells: alt, mitjà i baix, hi ha un excés de població amb nivells alts i baixos, però un dèficit de persones amb nivell formatiu mitjà.

En aquest sentit les administracions locals, ajuntaments i consells comarcals, han desenvolupat en els darrers anys nombroses iniciatives per conèixer les necessitats de les empreses i s’han posat en marxa un gran nombre de formacions orientades a les necessitats del teixit empresarial dels diferents territoris.

Però no s’ha avançat gaire, la problemàtica continua vigent, hi ha una mancança de persones amb nivell formatiu mitjà. Probablement la estratègia que s’ha utilitzat no ha estat suficients, perquè si entrem en el detall de la situació actual detectem dues barreres molt importants.

La primera, i segurament la principal, la formació professional no està ben valorada socialment, els pares i mares majoritàriament consideren que si el fill o filla pot accedir a estudis universitaris molt millor. Però també s’observa que molts joves que acaben la ESO, encara que l’entorn familiar no hi posi obstacles, no es senten atrets per formacions que els hi garanteixen una molt bona ocupabilitat però que consideren poc interessants, tenen altres inquietuds que tenir un bon sou garantit.

Per tant per equilibrar la falta de pes que té la formació professional a Catalunya, cal potenciar dues línies d’actuació, que fins ara no s’han tingut suficientment en compte. La primera posar en marxa una campanya informativa i educativa institucional a llarg termini que trenqui estereotips i posi en valor la formació professional. Però en paral·lel és imprescindible que  les empreses facin més atractius aquests llocs de treball, donant-los alguna cosa més que una bona retribució, cal que tinguin possibilitats de projecció personal i professional si volem que els joves s’hi interessin.  

Neus Lloveras i Massana

Via Empresa 24/01/2022