Vilanova i la Geltrú és una ciutat amb personalitat pròpia. Amb prop de 70.000 habitants, combina una rica història industrial amb una forta evolució cap al sector serveis. Antiga terra de fàbriques manufactureres, avui dia acull una activitat industrial més tecnològica i especialitzada. El seu port, un dels més importants de Catalunya, és reflex d’aquesta diversitat: amb activitat mercantil, pesquera, nàutica, de manteniment i de lleure, representa un actiu econòmic i social de primer ordre.

La ciutat s’ha consolidat com a capital comercial de la Vegueria Penedès, amb un eix comercial i de restauració molt potent al voltant de la rambla principal. A això s’hi suma una façana marítima que ha guanyat protagonisme, gràcies a diverses intervencions i a una millor connexió amb la vila. Tot plegat fa que Vilanova i la Geltrú sigui una destinació molt valorada per un turisme tranquil i familiar, que busca bon clima, platges àmplies, una oferta cultural interessant i un ambient acollidor.

En aquest context, però, també s’han fet evidents algunes tensions en la convivència. En especial durant l’estiu, quan l’ús intensiu de les platges genera debats entre diferents maneres d’entendre l’espai públic. D’una banda, hi ha qui defensa una platja gairebé verge, amb mínim impacte humà, per tal de preservar els hàbitats naturals i protegir la fauna. D’altra banda, hi ha qui reivindica la platja com un espai viu, d’ús social, esportiu i cultural, especialment necessari en èpoques de calor extrema i d’activitat econòmica estacional.

Un exemple recent ha estat la celebració de la revetlla de Sant Joan, una festa arrelada a la nostra identitat col·lectiva, amb un simbolisme profund vinculat al foc i a la comunitat. És cert que cal tenir cura del medi natural, especialment de les zones de dunes on poden nidificar espècies protegides. Però també cal preservar les tradicions que ens uneixen com a poble. És perfectament compatible delimitar i protegir determinades zones, mentre es manté l’ús lliure i responsable de la resta de la platja per a activitats que formen part de la vida d’una ciutat.

Per això, faig una crida a la tolerància, al respecte mutu i a la bona convivència. Vilanova i la Geltrú és una ciutat viva, diversa i acollidora. I això només és possible si som capaços d’entendre i escoltar les diferents sensibilitats que hi conviuen. Només així podrem avançar cap a una ciutat equilibrada, on la natura i la cultura, la tranquil·litat i l’activitat, convisquin amb respecte i harmonia.

Neus Lloveras i Massana, Eix Diari 24/07/2025

Preservar la bona convivència hauria de ser sempre un objectiu en totes les activitats que es realitzen, també en les activitats econòmiques. Dit això, com que ens trobem en plena temporada d’estiu, m’ha semblat interessant centrar aquest escrit en el turisme i els possibles problemes de convivència que es poden produir.

Crec que tots estarem d’acord que el turisme massiu concentrat només a l’estiu genera pressió sobre els serveis, aglomeracions, tensions de convivència i, sovint, un desgast social i econòmic que no compensa. En canvi, un turisme distribuït al llarg de l’any, vinculat a activitats culturals, esportives, gastronòmiques o de benestar, pot ser més beneficiós per al conjunt de la ciutat: aporta ingressos estables, redueix l’impacte ambiental i permet una millor convivència amb la ciutadania que hi viu tot l’any.

Però per assolir aquest model cal una condició imprescindible: oferir serveis de qualitat. I això només és possible si comptem amb personal qualificat i motivat. Avui dia, un dels principals reptes del sector turístic i de la restauració és precisament la manca de professionals formats. Costa molt trobar personal, especialment jove, perquè la Formació Professional no és prou atractiva ni valorada, i perquè els horaris del sector són exigents i poc compatibles amb la vida personal.

Si volem revertir aquesta situació, cal dignificar aquestes professions. Això vol dir impulsar la formació, millorar les condicions laborals, garantir salaris competitius i, sobretot, transmetre que treballar en turisme o restauració pot ser una opció de futur plena d’oportunitats. Necessitem bons professionals, i per tenir-los cal formar-los bé i oferir-los una perspectiva de carrera estable.

Hi ha molts establiments que ja treballen en aquesta línia, però per estendre més aquest model, cal un compromís col·lectiu: administracions, empreses, centres educatius i societat civil han de remar en la mateixa direcció. Només així podrem consolidar un model turístic que generi valor, ocupació de qualitat i, sobretot, una convivència sana i equilibrada amb la ciutat que l’acull.

Neus Lloveras i Massana, Penedès Econòmic 24 de juliol de 2025