Arxiu de la categoria: Sin categoría

Som del Penedès!

Aquest dimecres, 8 de febrer, ha estat un dia històric per als territoris del Gran Penedès. Un dia feliç, especialment per a les persones que des de fa més de deu anys han lluitat tossudament perquè la idiosincràsia del Penedès quedés reflectida en la planificació territorial de Catalunya. Amb l’aprovació al Parlament de l’adaptació de la Llei de Vegueries, no només es resol l’organització des d’un punt de vista administratiu, sinó també des d’un punt de vista de dignitat: de respecte a tants anys de mobilització ciutadana, que ha estat pal de paller del reclam del territori.  

Vegueria Penedès, una realitat

Des de Vilanova i la Geltrú, el suport a la reivindicació de la vuitena vegueria ha estat incondicional en tot aquest procés. Els vilanovins i vilanovines tenim les nostres singularitats, els nostres trets identitaris. Però alhora ens complementem amb un entorn que comparteix amb nosaltres elements geogràfics, històrics, sociològics i econòmics. Som part de la realitat territorial i social que conforma el Penedès, amb els seus trets comuns i amb la seva diversitat.

De fet ja existeix, sempre ha existit, la relació de complementarietat entre els municipis i les comarques de la Vegueria del Penedès. Tal com va escriure el doctor en biologia i socioecòleg Ramon Folch en el pròleg del llibre El Penedès era possible, “la Vegueria del Penedès ja ha existit, per tant no pot dir-se que es tracti d’una pretensió sense base històrica”, alhora que “la Vegueria Penedès no neix de la nostàlgia històrica, sinó de la voluntat d’anar còmodament cap al futur”.

Les comarques penedesenques teixim sinergies constantment per “anar cap al futur”. Les relacions entre ciutadans i ciutadanes són un fet històric, però també en els àmbits institucionals s’estan sumant potencialitats, per exemple en el sector del turisme, del comerç, de la planificació territorial, del desenvolupament industrial, entre d’altres. Enfortir els llaços existents ens portarà a ocupar un lloc de centralitat en el conjunt del país. El Penedès ha de deixar de ser perifèria per convertir-se en un territori clau d’una Catalunya descentralitzada i ben vertebrada.

Vull aprofitar aquestes línies per ressaltar el compromís de la societat civil penedesenca i la lluita voluntària, constant i incansable de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, amb Fèlix Simon al capdavant, que ha mantingut el territori unit. La seva tasca ha aglutinat el 93% de la població de la vegueria: 66 ajuntaments, els 4 consells comarcals, 3 associacions empresarials i més de 20.000 empreses, entitats i particulars a títol individual. Aviat està dit, moltes gràcies per la feina feta.

En el moment que viu el nostre país, molts catalans i catalanes volem participar en la definició d’un nou país. En aquesta nova Catalunya, el Penedès hi té molt a dir i ara ho podrà fer en igualtat de condicions, com una de les 8 vegueries.

Share

Sobre els càrrecs de l’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú

Els lectors del Diari de Vilanova hauran pogut percebre les darreres dues setmanes un reiterat qüestionament per part d’aquest mitjà de la meva dedicació a l’Alcaldia de Vilanova i la Geltrú, suposadament a causa del que anomenen “acumulació de càrrecs”. Bé se’m permetrà que tingui alguna cosa a dir-hi, ja que en els cinc anys i mig que fa que sóc alcaldessa puc haver tingut més o menys encert en la meva tasca, però el que considero inqüestionable és la meva dedicació intensa i compromesa amb Vilanova i la Geltrú.

Imatge del ple municipal de novembre 2016

La meva ciutat és la meva prioritat. Aquest és el compromís que vaig prendre l’any 2011 i que mantinc. Ho he manifestat moltes vegades, veig la meva etapa en la política com un servei temporal a la meva ciutat, com una interrupció de la meva trajectòria professional en l’empresa privada per dedicar-me durant un temps a treballar per la col·lectivitat. Em sento privilegiada de poder-ho fer, no tinc altres aspiracions més enllà de contribuir, juntament amb un equip magnífic de persones, a fer que Vilanova i la Geltrú sigui un lloc millor on viure i treballar.

És cert que aquest servei a la meva ciutat ha coincidit amb un moment històric, molt especial, del nostre país. Això m’ha portat a ser diputada al Parlament de Catalunya per una coalició, Junts pel Sí, que atorga especial rellevància a la veu del municipalisme dins la Cambra. No sóc pas la primera alcaldessa que combina la seva tasca municipal amb un escó al Parlament i, vista l’experiència, penso que aporta molts coneixements que són útils en la gestió del dia a dia de l’ajuntament.

Així mateix, d’uns mesos ençà presideixo l’Associació de Municipis per la Independència, entitat de la qual Vilanova i la Geltrú va ser fundadora i una de les ciutats membres més grans. En el moment transcendental que viu Catalunya, als càrrecs electes se’ns reclama implicació i responsabilitat, des dels municipis tenim un paper rellevant en el camí d’esdevenir un estat propi. La meva tasca a l’AMI va estretament lligada a la meva responsabilitat municipal.

El meu treball en aquests nous àmbits no ha comportat una disminució de la meva dedicació al municipi, sinó una reorganització del meu temps, en perjudici, això sí, del meu espai personal. Però a la meva agenda hi continua havent, com sempre, els principals temes que ens preocupen com a ciutat, les entrevistes amb ciutadans i ciutadanes, les visites a les empreses, la participació als nombrosos actes que donen vida a la ciutat, o les trobades obertes amb els veïns i veïnes que celebrem als barris.

Sóc fàcilment localitzable, com sempre, i em mou el meu compromís amb la ciutat, com sempre. I, d’altra banda, la combinació d’aquestes responsabilitats no em representa, com algú podria pensar, una acumulació de retribucions econòmiques. Únicament percebo remuneració salarial com a diputada al Parlament.

La falta de dedicació que m’ha imputat el Diari de Vilanova les darreres setmanes coincideix curiosament amb la publicació, per part de l’Ajuntament, de l’inici dels tràmits per rescindir el contracte de lloguer de l’empresa editora Edicions Comarca 17, SL, a Neàpolis. No voldria pensar que ambdós fets tinguin cap mena de vinculació més enllà d’una pura coincidència temporal. Al contrari, m’agrada creure i defensar la bona tasca dels professionals de la comunicació de la nostra ciutat, que fan un servei imprescindible d’informació, foment del sentit crític i preservació de la qualitat democràtica a Vilanova i la Geltrú.

Share