Aquest matí a Vilanova i la Geltrú hem commemorat la Diada, davant el monument al president Francesc Macià. Aquest ha estat el meu parlament:

Bon dia a tothom.

Un any més, a Vilanova i la Geltrú commemorem la Diada Nacional de Catalunya. Avui reivindiquem la nostra identitat nacional; els catalans i les catalanes ens reconeixem com una comunitat de persones que compartim trets culturals, jurídics, lingüístics. Som una nació. No només perquè així es reconegui en textos jurídics; som una nació perquè aquest és el nostre sentiment, perquè sentim la pertinença col·lectiva al poble català.

Avui es commemoren dos aniversaris significatius per a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. El primer, l’any 1886, fa 130 anys, es produí la primera commemoració de l’11 de setembre: una cerimònia religiosa en honor als màrtirs del 1714, a la basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona, a tocar del Fossar de les Moreres.

El segon, molt més pròxim en el temps i en l’esperit de la celebració, fa just 40 anys, el 1976: la primera commemoració de l’11 de setembre tolerada després de la dictadura. Aquella multitudinària manifestació a Sant Boi de Llobregat va ser un esclat de llibertat, una gran festa cívica. Una manifestació massiva i unitària de totes les veus reconeixents dels nostres trets nacionals, dels nostres drets i llibertats.

40 anys després ens emmirallem en aquella convocatòria històrica i no la veiem pas massa llunyana. Ja fa uns quants anys que una àmplia representació del poble de Catalunya sortim al carrer cada 11 de setembre, en magnífiques demostracions d’unitat, d’esperit democràtic i de civisme. La unitat ens fa forts, l’esperit democràtic i cívic ens legitimen. Per això, la commemoració d’avui és també una apel·lació al manteniment de la unitat, la qualitat democràtica i el civisme.

La realitat nacional catalana s’ha anat formant en el curs de la història. Terra d’acollida, poble d’integració de cultures, de fusió, de construcció constant d’un país viu i divers, plural, obert, on tothom és benvingut. Actualment som 7 milions i mig de catalans i catalanes que conformem una societat de gran varietat cromàtica, amb una àmplia diversitat d’orígens, de veus, de creences, de pensaments. Totes i tots som poble català. Un poble que es preocupa pel present i el futur del país. Ens preocupa l’atur, la precarietat laboral; el retrocés en drets socials, la manca de recursos en sanitat, en educació, en infraestructures, en cultura.

Ens preocupen els nostres joves, els infants i la gent gran. Avui celebrem la Diada Nacional conscients de les inquietuds del país i conscients que necessitem unes institucions fortes i amb plena capacitat d’actuació, sense limitacions, per atendre les necessitats de la ciutadania.

Per això, avui també commemorem la Diada amb el record de les persones que han treballat i han lluitat per la preservació dels nostres drets i les nostres institucions. I també, expressant el nostre suport a les persones i a les institucions que pateixen l’amenaça i la persecució de l’Estat espanyol i d’un poder judicial vergonyosament polititzat.

Ara som aquí, i molts de nosaltres ens mobilitzarem també a la tarda, en defensa de la dignitat i la llibertat, perquè no podem tolerar la manipulació de la justícia, ni el menysteniment de les institucions, ni la limitació dels nostres drets. Per tots aquests motius, commemorem l’11 de setembre. Per la nostra identitat nacional, pels nostres drets, pel present i el futur de la nostra gent, per les nostres institucions, avui sortim al carrer. I no deixarem de fer-ho.

Tal com hem fet sempre, caminarem per poder ser.

Moltes gràcies a totes les entitats, col·lectius, grups polítics i ciutadans i ciutadanes a títol individual, per ser aquí en representació de la societat civil vilanovina, per commemorar la Diada Nacional.

Bona Diada a tots i a totes. Visca Catalunya!

Pocs dies després dels últims actes de la Festa Major d’enguany, voldria compartir algunes reflexions, perquè crec que hi alguns fets que no han quedat prou ben explicats. Segurament aquest escrit provocarà crítiques i algun malestar, però estic convençuda que la millor manera de solucionar els conflictes és parlant clar, i això és el que pretenc amb aquest article.

En primer lloc, felicito molt sincerament els Pabordes i Pabordesses i totes les entitats, persones, empreses i tècnics municipals que han fet possible que hàgim pogut gaudir tots els vilanovins i vilanovines un any més d’una magnífica Festa Major: gràcies a totes i tots!

Sí, perquè la Festa Major ha estat un any més un gran esdeveniment de ciutat, tot i que per primer cop a la història hi ha hagut una iniciativa que sota l’argument de “salvar la festa” ha fet tot el contrari: “boicotejar la festa”. I aquí va la primera reflexió: creieu que aquesta és la millor manera de preservar la nostra cultura? I una segona: creieu que és una novetat que els vilanovins i vilanovines vulguem defensar la nostra manera de ser, la nostra cultura mediterrània?

Sincerament, jo crec que no i no, en primer lloc perquè hi ha molts espais de debat polític, però la Festa Major no és el lloc, la festa és de tots els vilanovins i vilanovines. I en segon lloc, perquè sembla que hàgim descobert “la sopa d’all” reivindicant i defensant la nostra cultura, però això no és així, sempre ho hem fet, en les diferents etapes de la història i amb ajuntaments de molts colors polítics ben diferents. Sinó, recordeu el Carnaval, ni el règim dictatorial va ser capaç de prohibir-lo a la nostra ciutat. I així podríem trobar molts altres exemples.

Jo porto només cinc anys d’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, i he comès molts errors, segur, però us puc assegurar que durant aquest període s’ha tingut molt en compte la riquesa que suposa el nostre patrimoni cultural, i tot i les restriccions pressupostàries, que tots coneixem, s’han posat totes les facilitats a les iniciatives culturals de les entitats de la ciutat, intentant sempre ser el màxim de flexibles possible per garantir l’organització de tots els  esdeveniments.

Per posar un exemple, el Tingladu va començar fa nou anys com un acte més de la Festa Major i ha anat creixent, de manera que els darrers anys s’ha convertit en un festival més de la ciutat, amb quatre dies d’activitats a la plaça de les Neus de Vilanova i la Geltrú. Això ha provocat queixes per part de molts veïns i veïnes, nombroses denúncies i la intervenció del Síndic de Greuges.

L’Ajuntament ha intervingut, especialment els darrers tres anys, requerint a l’organització mesures complementàries per tal de fer compatible el descans dels veïns, i d’aquesta manera fins l’any 2015, amb una actitud de cooperació i flexibilitat per part de l’Ajuntament, s’ha pogut celebrar el Tingladu a la plaça de les Neus. Els organitzadors, si són sincers, podran donar fe que això ha estat així.

Què ha passat l’any 2016? Doncs que a finals de març una sentència del TSJC anul·la la llicència del Festival Nowa Reggae del 2011, condemna l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a pagar una multa i fa una interpretació molt restrictiva de la llei i de l’ordenança municipal, que crea jurisprudència i posa en risc l’organització d’esdeveniments a la via pública i especialment dels festivals que s’organitzen a la ciutat.

Quina ha estat la reacció de l’Ajuntament? S’han establert dos plans d’acció: un a curt termini i un a llarg termini.

Començaré pel curt termini: garantir la realització de tots els esdeveniments i festivals d’aquest estiu!

Com? S’ha fet una modificació de l’ordenança municipal i ha calgut fer canvis en les ubicacions d’alguns festivals, per poder garantir la seguretat jurídica dels esdeveniments. En primer lloc el Nowa Reggae, que s’ha traslladat al parc de Ribes Roges, perquè la sentència feia impossible realitzar-lo de nou al Molí de Mar, i en segon lloc, el Tingladu, que ha hagut de canviar també d’ubicació perquè els organitzadors no han pogut aportar un estudi acústic que demostrés que serien capaços de complir a la plaça de les Neus els decibels màxims permesos.

Crec que val la pena entrar una mica més en aquest punt: L’Ajuntament NO ha prohibit que es realitzés el Tingladu a la plaça de les Neus, únicament ha exigit a l’organització que demostrés amb un estudi acústic que compliria els màxims de decibels, que sempre havia exigit l’Ajuntament però que mai havia demanat demostrar.

L’organització no ha estat capaç d’aportar aquest estudi acústic per la plaça de les Neus i ha proposat una nova ubicació, on sí que ha pogut aportar l’estudi acústic, i l’Ajuntament s’ha fet càrrec de TOTES les despeses que aquest canvi d’ubicació ha comportat.

Per tant, l’objectiu a curt termini que ens vam proposar s’ha complert, tots els esdeveniments i festivals s’han pogut realitzar aquest estiu amb normalitat.

Pel que fa al pla d’acció a llarg termini: al cap de pocs dies de la sentència els organitzadors de festivals de la ciutat, junt amb l’Ajuntament, es van reunir amb el Conseller de Cultura per introduir modificacions a la nova llei d’espectacles, que està en tràmit parlamentari, i aconseguir així millorar la legislació que fa referència a l’organització de festivals.

A més, a partir del setembre es començarà a treballar en la redacció d’una nova ordenança municipal, conjuntament amb les entitats culturals, veïnals i ciutadania en general, per tal de tenir un instrument més modern i adaptat a les noves realitats. Així mateix, ja s’han començat a fer estudis acústics de les principals ubicacions de la ciutat per poder valorar la millor distribució dels esdeveniments, i es farà un pla anual per distribuir de manera equilibrada a tota la ciutat els actes al carrer.

Resumint, segur que hi ha coses que l’Ajuntament hagués pogut fer millor, i és cert que s’han comès errors, però la realitat és que els darrers mesos no hi ha hagut CAP esdeveniment ni festival que no s’hagi pogut realitzar a Vilanova i la Geltrú. Per això em pregunto: què és el que ha passat a Vilanova i la Geltrú els darrers mesos que justifiqui un boicot del Vot del Poble? Sincerament, no ho veig!

El que sí que veig és que alguns grups polítics de l’oposició han cregut que podien aprofitar aquest tema per treure’n un rèdit polític, i han contribuït a generar un malestar general que ha acabat amb un boicot a un dels principals actes de la nostra Festa Major, del nostre patrimoni cultural, i això em sembla molt lamentable!

Dit això, crec que hem d’intentar deixar el passat de banda i treballar pel futur, per aconseguir que mai més es pugui posar en risc el bon desenvolupament de la nostra festa gran. Hem de ser capaços, entre totes i tots, de separar la política de la festa i de la cultura, i assumeixo personalment la responsabilitat de reconduir aquesta situació, des del diàleg i la voluntat de trobar el que ens uneix. Ens hi juguem el tresor més valuós que tenim: la cohesió i la bona convivència, perquè això és el que és la nostra Festa Major.

(Article publicat al Diari de Vilanova el 12 d’agost de 2016)

Parlament que vaig pronunciar en l’acte de Renovació del Vot del Poble a la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost:

“Mare de Déu de les Neus,

aquí ens teniu a nosaltres, els vilanovins, fent una cosa que ens és ben característica: fem cridòria, xivarri i gatzara, perquè aquesta és una manera molt nostra de ser, per carnaval, per la Festa Major i tot l’any. Aquí no hi ha majoria silenciosa, sinó majoria sorollosa!

Som gent renouera perquè som gent alegre. Som gent eixordadora perquè ens agrada la gresca. Som gent cridanera perquè som una mica repatanis. El soroll i el bullici que avui us oferim són una expressió de la nostra vitalitat, de les nostres inquietuds i de la nostra pluralitat de veus. També és una mostra del nostre amor a les tradicions i a la cultura. Perquè, de fet, no és soroll, és cultura.

Cridem perquè hi ha molts motius per cridar i per no restar indiferents. Com podríem callar quan en el nostre entorn hi ha també sofriment i injustícies? Alcem la veu per fer notar que estem disposats a plantar cara als poderosos, als fonamentalistes, als aprofitats, als corruptes, als manipuladors, als privilegiats.

Potser algú no ho entendrà, però a sota d’aquesta bullanga hi ha també bonhomia, tolerància, respecte i concòrdia. Som gent sorollosa, és cert, però també som gent que sap estar atenta a les necessitats dels més desafavorits, els de casa i els de fora, i ho demostrem tot l’any mitjaçant tota mena d’iniciatives.

Verge Blanca de les Neus, enmig de l’eixordadissa nostra de cada dia, feu-nos el do, a cadascun de nosaltres i a tota la ciutat, d’un cor més gran, més atent, més obert, més comprensiu, més solidari, més compassiu.

Visca la Festa Major!”