El mes de gener es feia pública la notícia que la conselleria de sanitat admetia que la comarca del garraf té un dèficit important en equipaments sanitaris i que una de les iniciatives a contemplar seria la construcció d un nou hospital a vilanova i la geltrú una molt bona notícia que el grup municipal de convergència i unió vam celebrar però a l hora vam demanar prudència i sobre tot realisme perquè malauradament només es tractava d un compromís d intencions per part de la conselleria i de moment així és llavors demanàvem objectivitat perquè si ens limitem a celebrar que tindrem un nou hospital algun dia però no continuem fent tots els esforços possibles per garantir el bon funcionament dels equipaments actuals estem perdent de vista el que és realment important no n hi ha prou amb estar esperant que la generalitat de catalunya inclogui el nou hospital en els pressupostos i més després de les declaracions de la setmana passada de la consellera on afirmava que el nou hospital no és urgent cal garantir ara ja una assistència sanitària digne i de qualitat en aquest sentit és imprescindible continuar destinant esforços i fent inversions a l hospital de sant camil perquè en aquests moments és l equipament que dona servei a la comarca en els darrers mesos hem tingut nombrosos contactes amb personal i pacients d aquest hospital i tots coincideixen que ara per ara no s està donant l assistència que seria desitjable tot i els esforços de tot el personal del centre els recursos són insuficients i això repercuteix negativament en el servei cap a les ciutadanes i ciutadans hi ha uns mínims que no poden esperar des de convergència i unió lluitarem per millorar l assistència sanitària a la comarca per això hem engegat dues línies de treball primera aconseguir els recursos mínims que garanteixin donar amb els equipaments que ara tenim una assistència digne i de qualitat a tothom segona lluitar amb determinació per tal que el nou hospital de vilanova i la geltrú sigui ben aviat una realitat aquestes són les línies de treball prioritàries pel grup municipal de convergència i unió i tot amb el recolzament del nou govern de convergència i unió a la generalitat article publicat al diari de vilanova el 011010 dignitat esforç hospital metges sanitat vilanova i la geltrú
El prestigi de l escola de música
En els darrers mesos he estat molt atenta a tot el que ha estat passant a l escola de música mestre montserrat i tot l equip de ciu hem estat molt prudents per tal de no perjudicar el prestigi del centre però arribat aquest punt tinc l obligació de manifestar la preocupació que hi ha més enllà del nostre partit per la situació interna que pateix l escola com a conseqüència del descontentament entre professors pares i equip directiu els problemes i els conflictes interns s han anat succeint durant aquest darrer any i el màxim responsable de l escola de música l equip de govern de l ajuntament de vilanova i la geltrú no ha sabut exercir correctament el seu paper perquè al meu entendre ha de saber supervisar però per altra banda s ha de garantir que no hi hagi intervencionisme polític en aquest cas ha quedat més que demostrat que no s ha complert cap de les dues condicions el darrer episodi de tot aquest despropòsit han estat les darreres oposicions és una llàstima que un centre educatiu municipal arribi a ser el centre d atenció per notícies sobre injustícies i enveges internes l exclusió dels dos professors històrics que ha arrancat la delicada situació actual no ha estat una casualitat els fets que han passat a l escola de música segur que tindran una repercussió negativa en el funcionament del centre i en el prestigi que es mereix com a conservatori acabat d estrenar a la comissió informativa corresponent els regidors de ciu ja vam expressar aquesta preocupació igual que vam demanar el projecte educatiu del centre que a hores d ara encara no tenim i que ningú sembla haver vist en el ple de setembre celebrat aquest passat dilluns vam demanar al govern tripartit mesures urgents per intentar reconduir la situació perquè els polítics hem de solucionar els problemes de la nostra ciutadania i no provocarne més oposicions a l escola muncipal benvolguda neus d entrada un incís hi ha almenys un tercer afectat de les més que discutibles proves de l escola municipal de música un professor de bateria que tampoc va superar la prova de didàctica despres de 25 anys donat classes el que passa és que seguirà dos anys d interí perquè la plaça va quedar deserta no voldria estar a la seva pell suspès per un company d equip despres de treballar colze a colze en un projecte educatiu però en fi son coses que passen queda clar que la seva valua docent te més relació amb la quantitat d alumnes que ha format i la quantita d afectes que ha conreat entre desenes de joves i no tan joves que la decisió subjectiva d un senyor o dos o tres d un tribunal tot això que li queda i suposo que el consola i ara només li queda esperar estoicament el dia que arribi el seu subtsitut definitiu en un lloc on els de dalt ja no el volen el que ha passat a l escola muncipal de música és trist basicament pels afectats no tant pels alumnes perquè de professionals n hi ha molts i de molt bons ningú és del tot insustituible i segur que els que vindran mantindran el llistó qualitat tant alt com l han deixat els professors suspesos de militància sobretot és trist per uns professionals de qui cap dels alumnes i exalumnes en parlarà malament cosa no sempre fàcil persones que no van passar les proves per accedir a una plaça que de fet ja tenien a la pràctica durant 15 anys despres d un cúmul d irregularitats que ja va exposar algú al diari de vilanova la setmana passada però al capdevall tot això no és menys trist que el que passa cada dia a l empresa privada injusticies i enveges internes com tu dius que acaben amb els elements discols o simplement critics amb la cupula dirigent de l organització no sempre els més vàlids precisament els aspirants a una plaça fixa pensen que les proves per accedir a una plaça de l administració son les meves obejctives que hi ha s equivoquen un equip directiu d un ens públic pot tenir els mateixos tics autoritaris i afecte desmesurat per el poder que l staff d una empreas privada parlo de capacitat de decisió sobre un munt d aspectes de l organització un munt de poder simbólic i per tant també poder polític económic es una sensació que pot malacostumar els que en gaudeixen i que si va més enllà de la capacitat de gestio i de la vocació de servei de qui l ostenta s acaba convertint en un problema per a qualsevol organització les empreses peten per la crisi pero també per aquesta mena de persones que no poden viure sense la droga del poder la que sovint més necssiten els elements més mediocres de d una empresa els que caurien pel seu propi pes si foren fiscalitzats per un equip directiu en termes de productiviat iniciativa creativitat eficiència es per això que necessiten ser a dalt el màxim temps possible per pura supervivència son situacions que no poden duren gaire perquè acaben destruint l alegria del treballador i per tant la força de les empreses i institucions la gent no se sent escoltada i acaba pensant que allà no hi pinta res al principi la gent no es resigna i comencen les critiques obertes a la direcció i aquesta presa del pànic ho nega tot en una segona fase aquesta cupula utlitza aprofita els mecanismes legals o no tant per desferse sense sang dels que qüestionen la seva gestió es exactament el que passa ha passat i seguirà passant amb l escola muncipal de música i pralo d oïdes peròdespres d escoltar moltes boques per això la direcció no fa cas a la corrent d opinio contraria a la direcció majoritària entre el professorat explico tot això perquè formant part de la ptivada he viscut situacions semblants la diferencia com deia és que a la pública et poden tombar amb un simple examen un examen que com tothom sap no valorarà mai de forma totalment objectiva la válua professional de ningú allà on s acaba la proba tipus test impossible de rebatre comença la subjectiviat d algú que et pregunta pel projecte educatiu de centre sense que tal projecte educatiu estigui en el centre que dirigeix i la música que s hi ensenya queda ofegada pel soroll dels sabres les lluites de poder o el manteniment del status quo peti qui peti i tot es converteix en una olla de grills on ja ningú sap què vol dir qualitat pedagogia exelencia innovació craetivitat el pitjor de tot és que l usuari sovint tampoc no ho sap com sol passar amb tot allò que paguem per sota de preu de mercat una veritable desgràcia pels músics i per la música d aquest pa oposicions a l escola muncipal benvolguda neus d entrada un incís hi ha almenys un tercer afectat de les més que discutibles proves de l escola municipal de música un professor de bateria que tampoc va superar la prova de didàctica despres de 25 anys donat classes el que passa és que seguirà dos anys d interí perquè la plaça va quedar deserta no voldria estar a la seva pell suspès per un company d equip despres de treballar colze a colze en un projecte educatiu però en fi son coses que passen queda clar que la seva valua docent te més relació amb la quantitat d alumnes que ha format i la quantita d afectes que ha conreat entre desenes de joves i no tan joves que la decisió subjectiva d un senyor o dos o tres d un tribunal tot això que li queda i suposo que el consola i ara només li queda esperar estoicament el dia que arribi el seu subtsitut definitiu en un lloc on els de dalt ja no el volen el que ha passat a l escola muncipal de música és trist basicament pels afectats no tant pels alumnes perquè de professionals n hi ha molts i de molt bons ningú és del tot insustituible i segur que els que vindran mantindran el llistó qualitat tant alt com l han deixat els professors suspesos de militància sobretot és trist per uns professionals de qui cap dels alumnes i exalumnes en parlarà malament cosa no sempre fàcil persones que no van passar les proves per accedir a una plaça que de fet ja tenien a la pràctica durant 15 anys despres d un cúmul d irregularitats que ja va exposar algú al diari de vilanova la setmana passada però al capdevall tot això no és menys trist que el que passa cada dia a l empresa privada injusticies i enveges internes com tu dius que acaben amb els elements discols o simplement critics amb la cupula dirigent de l organització no sempre els més vàlids precisament els aspirants a una plaça fixa pensen que les proves per accedir a una plaça de l administració son les meves obejctives que hi ha s equivoquen un equip directiu d un ens públic pot tenir els mateixos tics autoritaris i afecte desmesurat per el poder que l staff d una empreas privada parlo de capacitat de decisió sobre un munt d aspectes de l organització un munt de poder simbólic i per tant també poder polític económic es una sensació que pot malacostumar els que en gaudeixen i que si va més enllà de la capacitat de gestio i de la vocació de servei de qui l ostenta s acaba convertint en un problema per a qualsevol organització les empreses peten per la crisi pero també per aquesta mena de persones que no poden viure sense la droga del poder la que sovint més necssiten els elements més mediocres de d una empresa els que caurien pel seu propi pes si foren fiscalitzats per un equip directiu en termes de productiviat iniciativa creativitat eficiència es per això que necessiten ser a dalt el màxim temps possible per pura supervivència son situacions que no poden duren gaire perquè acaben destruint l alegria del treballador i per tant la força de les empreses i institucions la gent no se sent escoltada i acaba pensant que allà no hi pinta res al principi la gent no es resigna i comencen les critiques obertes a la direcció i aquesta presa del pànic ho nega tot en una segona fase aquesta cupula utlitza aprofita els mecanismes legals o no tant per desferse sense sang dels que qüestionen la seva gestió es exactament el que passa ha passat i seguirà passant amb l escola muncipal de música i pralo d oïdes peròdespres d escoltar moltes boques per això la direcció no fa cas a la corrent d opinio contraria a la direcció majoritària entre el professorat explico tot això perquè formant part de la ptivada he viscut situacions semblants la diferencia com deia és que a la pública et poden tombar amb un simple examen un examen que com tothom sap no valorarà mai de forma totalment objectiva la válua professional de ningú allà on s acaba la proba tipus test impossible de rebatre comença la subjectiviat d algú que et pregunta pel projecte educatiu de centre sense que tal projecte educatiu estigui en el centre que dirigeix i la música que s hi ensenya queda ofegada pel soroll dels sabres les lluites de poder o el manteniment del status quo peti qui peti i tot es converteix en una olla de grills on ja ningú sap què vol dir qualitat pedagogia exelencia innovació craetivitat el pitjor de tot és que l usuari sovint tampoc no ho sap com sol passar amb tot allò que paguem per sota de preu de mercat una veritable desgràcia pels músics i per la música d aquest pais per cert hola jordi moltes gràcies hola jordi moltes gràcies per les teves paraules em preocupa molt el que ha passat i està passant a l escola de música i seguiré vigilant el tema de prop de res gràcies a tu per deixarme penjar aquest miting neus espero que no perdis gaire temps amb aquest tema hi ha assumptes que poden esperar i al final cauen pel seu propi pes als alumnes no els sembal importar gaire el que està passant no ara sino fa anys a la muncipal la gent és molt poc exogent amb els serveis públics d aquest pais està acostumada a que siguin ineficients es la crisi la que no pot esperar i sembla que això va per llarg i la vaga del 28 no farà més que accentuar el desencís de la gent costa de veure que no es tracta d un 5 de sou congelat o de una restructuracio d plantilla o del sum sum corda no sabem veure que estem davant d una cosa gruixuda un canvi de paradigma laboral no d una simple cojuntura no és el cas de la muncipal de música amb problemàtiques humanes més velles que el nà a peu en aquest sentit et desitjo molta sort els propres mesos ben sincerament la realitat és especialment dura en aquestes circumstancies és quan es posa en joc la valua de la gent es posa a prova les seves conviccions i la capacitat si cal de canviarles es l hora de la flexiblitat de la creativitat del seu talent jo porto anys intentant aplicarme el cuentu i mai n hi ha prou i no sempre reps el premi així que al vostre partit al vostre moviment us farà falta tot això i més per fer encaixar les vostres conviccions en la dura realitat tal com diu la música i la lletra que ara porta el vent i que fins i tot maragall ha tarallejat amb molt bona memòria el meu vot és per al canvi a les nacionals i també a les locals jordi a ciu educació escola de música solucions vilanova i la geltrú
Cansats de la falta repetida de transparència del govern tripartit
En el ple municipal de setembre que s ha celebrat aquest passat dilluns l equip de convergència i unió hem denunciat la falta de transparència que repetidament té el govern tripartit de vilanova i la geltrú cap als grups de l oposició en senyal de protesta vam decidir no participar en el punt de precs i preguntes orals perquè fa més d un any que estem reclamant mitjançant preguntes mocions i precs que se ns doni tota la informació que demanem al ple i ara en aquestes ratlles vaig demanar a l alcalde com a màxim responsable de tot el que passa a l ajuntament que expliqui perquè es nega informació a l oposició davant la falta de resposta per part de l alcalde a partir d ara només ens queda formular les preguntes públicament vull deixar clar que ciu no participarà més en les preguntes orals dels plens fins que no se solucioni aquesta problemàtica de falta de transparència o és que el pscercicv volen amagar alguna cosa en el ple també vam demanar que les obres a la via pública que puguin perjudicar la mobilitat circulatòria de la ciutat i el comerç no es concentrin en els mesos estiuencs no puc entendre que el passeig marítim sigui esfaltat en ple mes de juliol que els bancs de ribes roges es pintin durant el mes d agost i que els carrers del centre comercial de vilanova i la geltrú estiguin en obres tot l agost per la falta de sentit comú de l equip de govern hem proposat legislar que durant el mesos de juliol i agost no es facin obres a la via pública que no siguin per motius de seguretat tot plegat ha estat rebutjat pels partits del govern municipal això demostra la poca sensibilitat cap a la ciutadania i la promoció econòmica del govern tripartit ajuntament ciutadania obres ple promoció econòmica sensibilitat transparència