Aquests darrers mesos els escenaris canvien molt ràpidament. Abans de començar aquest escrit m’he mirat el del mes passat: en 30 dies hem passat d’un escenari d’incertesa i esperança a un escenari de ràbia i encara més incertesa. La temporada d’estiu era una gran ocasió per aconseguir una certa recuperació dels sectors més afectats per la crisi, però ara ja sabem que no serà així. S’ha tirat l’oportunitat per la borda!

Desprès de més de tres mesos de tancament total de molts negocis relacionats amb el turisme, haver aconseguit controlar la pandèmia abans de la temporada d’estiu era un raig d’esperança pel sector. Però ja vam començar malament, anunciant una quarantena pels visitants quan tots els països estaven fent ja la campanya de captació de turistes i desprès la falta de concreció sobre quan obrir les fronteres. Tot i així, turisme, comerç i restauració, els sectors més afectats per la crisi, es van posar en marxa per aprofitar la temporada.

Malauradament, allò que fa un mes era esperança s’ha convertit en decepció, ha fallat el control i s’ha tornat a descontrolar el virus. Segur que hi ha molts culpables, ciutadans poc responsables i empreses que no han pres les mesures de prevenció adequades, però en aquest cas el principal culpable són les administracions públiques,  responsables d’establir els mecanismes de control i seguiment necessaris per mantenir la situació estable.

Ens queden poques oportunitats i si no es comencen a fer les coses bé les conseqüències seran greus. Per aquest motiu des de la FEGP hem transmès a les administracions competents la nostra preocupació i insistim en la necessitat de prendre mesures preventives adequades enlloc de subsidiar les conseqüències de la manca de previsió. Amb la finalització de l’estat d’alarma no s’ha acabat el problema, comença un llarg període de convivència amb el virus, mentre no es tingui una vacuna.

Per acabar voldria fer referència a la presentació, fa 15 dies, de l’índex de competitivitat comarcal de la FEGP, un informe que emet l’entitat des de fa 16 anys. En aquesta edició s’ha inclòs un apartat específic sobre els efectes del Covid-19 i es constata que la capacitat de reaccionar dels territoris no depèn només de la base econòmica local sinó també de la resiliència econòmica, entesa com la  capacitat de respondre de manera eficaç a canvis no previstos.

Això ens indica que a l’hora de definir els projectes de reactivació econòmica de les nostres comarques no ens podem limitar a analitzar l’activitat econòmica existent, cal cercar les capacitats del territori que facilitaran la recuperació. En aquest sentit l’informe indica que seran claus valors com la diversificació, especialitzacions basades en la innovació, el capital humà i la internacionalització.

Durant els propers anys arribaran al nostre país molts diners provinents del fons de recuperació europeu. Serà important tenir el plans de recuperació territorials preparats per poder demanar que es destinin recursos al seu finançament.

Revista Penedès Econòmic (26/07/2020)

Aquesta és la segona revista Perspectiva que edita la FEGP des que va començar la crisi sanitària, la primera va ser a finals de maig. En aquell moment parlàvem de “qui ens ho havia de dir”, encara en estat de xoc i sorpresos pel que estava passant. Ara, passats dos mesos, ja ho tenim plenament interioritzat, el món ha canviat i ens haurem d’adaptar.

Vam entendre des de bon principi que la pandèmia seria llarga i que el virus conviuria amb nosaltres durant molts mesos, anys. Però el que la majoria no ens hauríem imaginat mai és que més de quatre mesos després de la declaració d’estat d’alarma encara hi hauria el desconcert que estem vivint.

La ciutadania va fer el que se li va demanar, majoritàriament tothom va complir les normes de confinament, amb l’objectiu col·lectiu de doblegar la corba de contagis i així donar temps al sistema sanitari a preparar-se.

Les empreses van fer el que tocava, van tancar quan es va demanar i han tornat a obrir quan així s’ha indicat, fent les inversions necessàries per assegurar la protecció dels treballadors i clients i aplicant  les mesures de seguretat indicades pels serveis de prevenció. Un cop molt dur per l’economia del nostre país, amb moltes empreses que han quedat molt afeblides i que ho tindran molt difícil per continuar.

Per aquest motiu, un cop superat l’estat d’alarma, el que calia era controlar el virus i posar tots els esforços en recuperar l’activitat econòmica, amb l’objectiu d’evitar el tancament d’empreses i l’augment de l’atur. Però no ha estat així, el virus s’ha tornar a descontrolar. Que el virus ens agafés desprevinguts es pot arribar a entendre, ara bé, que desprès de l’esforç realitzat per la ciutadania i pel teixit empresarial s’hagi tornat a fallar ja comença a ser injustificable.

No té cap sentit que un cop s’ha decidit confinar Lleida es faci l’anunci que s’hi destinaran 4 milions d’euros, els recursos s’havien de destinar abans per evitar aquest despropòsit. El tancament de Lleida és fatal per l’economia d’aquest territori, però també està tenint un efecte devastador sobre la temporada turística de la resta de territoris de Catalunya. Per altra banda, és lamentable que un cop s’ha perdut el control del virus s’expliqui que es destinaran 500 persones més a fer el rastreig, s’hi havien de destinar abans que es tornés a descontrolar.

Ens queden poques oportunitats i si no es comencen a fer les coses bé les conseqüències seran greus. Per aquest motiu des de la FEGP hem transmès a les administracions competents la nostra preocupació i insistim en la necessitat de prendre mesures preventives adequades enlloc de subsidiar les conseqüències de la manca de previsió. No ens estem jugant haver-nos de quedar a casa durant unes setmanes sinó haver de viure en un entorn absolutament empobrit durant molts anys.

Revista Perspectiva Juliol 2020

“A l’estiu tota cuca viu”, i efectivament ha arribat l’estiu i sembla que tot s’estigui començant a moure. Fa poques setmanes estàvem pendents de quan finalitzaria l’estat d’alarma i avui ja tenim turistes estrangers al país. Poc a poc els carrers de les nostres ciutats s’omplen de vida i les empreses van reprenent la seva activitat.

Però amb la recuperació de l’activitat arriba un dels moments més crítics de la crisi, ara veurem quantes empreses no han pogut aguantar l’aturada i es veuran obligades a tancar. Durant els propers mesos es materialitzarà la repercussió de la pandèmia en l’economia del país, arribarà el moment de la gestió de la crisi en majúscules.

La temporada d’estiu és una gran oportunitat pel sector del turisme, del qual depenen moltes empreses i llocs de treball, per pal·liar una mica els efectes del Covid-19. Però, malauradament, també aquí hem arribat tard! L’anunci fet pel govern espanyol el 12 de maig d’imposar 14 dies de quarantena i la falta de concreció en la data de reobertura de les fronteres han fet que molts turistes europeus hagin escollit altres destinacions. Així ens ho explicaven importants establiments de les nostres comarques: s’han cancel·lat moltes reserves degut a la indefinició.

Per altra banda durant aquest darrer mes hem conegut la notícia del tancament de les plantes de Nissan, una notícia molt dolenta que ha caigut en el pitjor dels moments possibles. Un “avis per a navegants” sobre la falta de solidesa de gran part del nostre teixit industrial, amb moltes empreses que tenen el centre de decisió lluny d’aquí.

Tenim un doble repte sobre la taula: assegurar el present i preparar el futur, un futur en el qual resulta indispensable disposar d’un pla industrial potent. Un pla industrial que destini recursos a recerca i innovació, que apliqui els avanços tècnics i científics per desenvolupar tecnologia, que potenciï la cooperació públic- privada i que sigui capaç d’atreure i retenir talent.

En els propers anys arribaran molts recursos a Espanya, procedents del pla de recuperació de la Comissió Europea. Una grandíssima oportunitat per construir un teixit econòmic de futur, robust, capaç de generar ocupació de qualitat. Serà responsabilitat de totes i tots vetllar perquè, aquest cop, s’utilitzin de manera encertada. 

Article Penedès Econòmic juny 2020