Fa 15 dies, la FEGP, patronal que agrupa un miler d’empreses de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, vam presentar l’índex de competitivitat comarcal.
És un informe que impulsa l’entitat des de fa 16 anys i que analitza els principals factors de competitivitat de les 42 comarques catalanes. S’utilitzen 10 factors de competitivitat que es valoren mitjançant 50 indicadors. Es presenten les puntuacions obtingudes per les comarques en cadascun dels 10 factors analitzats i es fa un rànquing.
D’aquesta manera es pot identificar en quins àmbits les diferents comarques presenten avantatges competitives i en quins no, i posar en evidencia les mancances i fortaleses de cada territori. És una eina fàcil i útil que aporta als territoris informació rellevant que els pot servir de base per definir estratègies de desenvolupament territorial.
Pel que fa al Garraf es situa des de l’any 2015 entre les 10 comarques més competitives de Catalunya, aquest any concretament la 10a. La comarca basa la seva competitivitat en la facilitat d’accés als mercats, en la qualificació dels seus recursos humans i en l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial.
Tot i que l’informe fa referència a dades econòmiques de l’any anterior, és a dir 2019, aquest any s’ha completat amb informació sobre l’impacte del Covid 19 sobre l’economia de les comarques, en dos sentits: impacte sobre l’ocupació i resiliència econòmica.
Pel que fa als efectes sobre els treballadors assalariats, el Garraf és de les tres comarques del Gran Penedès la que menys afectació ha tingut, amb una caiguda del 10,9% en l’ocupació, sumant llocs de treball afectats per Ertos i llocs de treball que ja no s’han creat. Aquest percentatge equival a la mitjana de Catalunya.
El segon concepte que s’analitza és la resiliència econòmica. Es constata que la capacitat de reaccionar dels territoris no depèn només de la base econòmica local sinó també de la resiliència econòmica, entesa com la capacitat de respondre de manera eficaç a canvis no previstos.
Això ens indica que a l’hora de definir els projectes de reactivació econòmica de les nostres comarques no ens podem limitar a analitzar l’activitat econòmica existent, cal cercar les capacitats del territori que facilitaran la recuperació. En aquest sentit l’informe indica que seran claus valors com la diversificació, especialitzacions basades en la innovació, el capital humà i la internacionalització.
Per acabar, com que sóc optimista de naturalesa, deixeu-me parlar d’oportunitats. Els temps de crisi sempre són temps d’oportunitats, i el fons de recuperació europeu que es va tancar fa pocs dies és una gran oportunitat per Catalunya i per Espanya.
La crisi ens ha fet veure que és important tenir indústria autòctona, una excessiva dependència, especialment en subministraments de primera necessitat, és molt perillosa. També hem tingut un “avis per a navegants”, la marxa de Nissan. Hem vist que el teixit industrial Català és feble i que els centres de decisió estan massa lluny.
Per tant, cal construir un model econòmic robust i capaç de generar ocupació de qualitat. Amb una indústria autòctona amb centres de decisió propers i independent tecnològicament. Cal un pla industrial: que destini recursos a recerca i innovació, que apliqui els avanços tècnics i científics a desenvolupar tecnologia, que fomenti la cooperació público-privada i que sigui capaç d’atreure talent.
Serà responsabilitat de tots vigilar que els recursos procedents del fons europeu, per una vegada, s’inverteixin adequadament. Des de la FEGP tindrem una posició proactiva amb dos objectius: vetllar perquè les empreses del nostre territori afectades per la crisi sanitària rebin les ajudes que necessiten per poder continuar amb la seva activitat i contribuir a definir projectes de futur i treballar perquè aquests rebin els fons necessaris per poder-se desenvolupar.
27/07/2020 – Eco Sitges
