Acaba de finalitzar la sisena setmana de l’estat d’alarma per la crisi del Covid-19 i la gran capacitat d’adaptació de les persones fa que ja ens hàgim acostumat a un entorn amb l’economia mundial parada i gran part de la població confinada. En canvi fa pocs mesos érem incapaços d’arribar a acords per frenar el canvi climàtic, recordem la cimera mundial pel clima, sense acords.

Ha calgut arribar a una situació extrema per reaccionar i en aquest cas probablement ens en sortirem, amb més o menys dificultats. Però penso que el Coronavirus ens ha de servir per entendre que les persones som molt febles i que cal que tinguem molta cura del nostre entorn si no volem posar en risc la nostra pròpia existència.

La crisi sanitària ha provocat immediatament una crisi econòmica però de moment no financera  i estem en un moment on les reaccions encertades i ràpides marcaran el futur, perquè ara mateix la incertesa és el risc més important.

Dos factors determinants seran que l’Eurogrup sigui capaç de donar ja una resposta satisfactòria a la crisi i per altra banda que es disposi el més aviat possible d’una vacuna.

Dit així, jo crec però que hem de ser optimistes, hem estat capaços d’adaptar-nos ràpidament i ha sortit a la llum el millor de les persones: la generositat i la solidaritat.

La FEGP ha centrat durant aquesta crisi els seus esforços en estar al costat dels associats, facilitant-los tota la informació d’actualitat i donant-los assessorament en la multitud de dubtes i problemàtiques que han anat sorgint. També ha fet d’altaveu de les seves reivindicacions i ha promogut la col·laboració entre les empreses.

En aquest sentit voldria destacar la xarxa de solidaritat que s’ha generat, en què cadascú ha posat a disposició de la col·lectivitat els seus coneixements i capacitats per ajudar. El resultat ha estat espectacular: fabricants de matalassos proveint mascaretes, vitivinicultors utilitzant les impressores 3D per fabricar material sanitari, fabricants de material per a impressió digital aportant les lones separatòries o fabricants de roba esportiva tècnica fent bates sanitàries.

Amb tot això, voldria acabar amb una reflexió: no es pot parlar de prioritzar salut o economia, va lligat. Les empreses han tingut un paper importantíssim a l’hora de fer front a la crisi sanitària i si volem mantenir una societat del benestar cal tenir una economia forta amb un teixit empresarial potent.

Penedès Econòmic 27/04/2020

Quan els habitants de les comarques de la Vegueria Penedès parlem de mobilitat ens ve de seguida una llarga llista de greuges i problemàtiques al cap: el peatge caríssim de la C32, el desdoblament de la C15 entre Vilafranca i Igualada, les deficiències del servei de rodalies, i més….

Certament la llista és molt llarga i cal reclamar urgent millores. Però tinguem present que, tot i els greus problemes, som comarques ben comunicades, a mig camí entre Barcelona i Tarragona, a poca distància de l’aeroport i amb una via directe cap a la Catalunya Central. Una bona situació logística que afavoreix sinèrgies econòmiques amb bona part del país i fora d’ell. Per tant és un punt fort que tenen les nostres empreses i sent positius podríem dir que “el got està mig ple”.

Ara bé, dit això, hi ha molt a millorar i indubtablement les mancances existents ens treuen competitivitat. La Federació Empresarial del Gran Penedès FEGP considerem la mobilitat un aspecte prioritari i per aquest motiu a la darrera Junta Directiva es va aprovar un manifest que recull les principals mancances, amb l’objectiu de reclamar-les com a patronal del territori. En aquest sentit la setmana passada vam aprofitar una reunió ja planificada amb la Consellera Chacón per explicar-li i properament tindrà lloc la reunió amb el Conseller Calvet.

Entre totes les queixes i reivindicacions en voldria destacar una primera, que no se’n parla gaire i que considerem molt important, el transport públic dintre de les comarques de la Vegueria Penedès. Massa sovint només pensem en les comunicacions cap a les grans capitals i oblidem els problemes que tenim internament. Moure’s en bus per les comarques de la Vegueria és com fer un “Tour Turístic”.

En canvi per motius d’eficiència i de sostenibilitat resulta molt positiu explorar les possibilitats d’establir col·laboracions entre empreses del mateix territori, així com també és molt interessant incorporar personal que visqui a poca distància de les nostres empreses. Però tot això es complica si no existeix un bon transport públic entre les poblacions de la Vegueria Penedès i amb els seus polígons.

Per acabar una referència obligatòria al peatge de la C32 a Vallcarca. Cal reconèixer que el projecte de vinyeta sembla molt interessant, esperem que arribi ben aviat. Però mentrestant totes les mesures que s’han aplicat no han tingut en compte el teixit econòmic de les comarques, té sentit que els vehicles comercials no puguin gaudir dels descomptes existents?

Aquestes seran dues de les reivindicacions en matèria de mobilitat que treballarem des de la FEGP en els propers mesos.

Penedès Econòmic febrer 2020