Arxiu d'etiquetes: #FEGP

Justícia social

El passat dia 18 d’octubre es va celebrar el 10è. Congrés de Dones d’Empresa de la FEGP i un any més cal felicitar al grup impulsor, perquè van dissenyar un programa molt atractiu i de gran qualitat. Malauradament, encara avui, aquestes iniciatives són absolutament necessàries per donar visibilitat a la dona empresària, apoderar-la i proporcionar-li eines per superar les barreres que es troba, només pel fet de ser dona.

Aquest any el Congrés va destacar, entre d’altres, la necessitat  que  la lluita pels drets de la dona treballadora sigui compartida entre homes i dones. És més, cal anar més enllà i reivindicar la igualtat de drets per a totes les persones, respectant totes les diversitats de gènere, d’origen i funcionals. Només així podrem construir una societat més justa, on tothom tingui les mateixes oportunitats i, alhora, tenir empreses molt més competitives.

Enllaçant amb el concepte de justícia social, des de la FEGP defensem que la competitivitat de les empreses va estretament lligada a que tinguin incorporats, a totes el nivells de l’organització, els tres objectius de sostenibilitat: econòmic, mediambiental i social. En aquest sentit és interessant fer referència al manifest sobre empreses amb propòsit, que hem impulsat les principals organitzacions empresarials del país i que podeu consultar a l’enllaç: https://empresesambproposit.cat/

Neus Lloveras 28/10/2024

Share

Creixement moderat, amb riscos geopolítics i inflacions persistents

La darrera setmana del mes de setembre la FEGP hem presentat l’Informe de Conjuntura Econòmica, de periodicitat semestral, que analitza l’evolució dels diferents sectors econòmics de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.

El document aporta informació molt útil al teixit empresarial de les nostres comarques i també a les administracions locals, ajudant-los a detectar riscos i oportunitats, dada bàsica per a la presa de decisions.

L’economia mundial ha mostrat un creixement moderat, amb riscos geopolítics i inflacions persistents, que han afectat especialment les economies més avançades, com Estats Units i la Zona Euro. Per la seva banda l’economia catalana ha tingut un creixement interanual del 3%, una mica superior a la mitjana espanyola, amb la industria i els serveis com a motors de l’expansió.

Això es tradueix a les nostres comarques amb xifres molt positives, durant el primer semestre de l’any, pel que fa a la creació d’ocupació i obertura de nous centres de treball. Podeu consultar l’informe complet a la nostra web: https://fegp.cat/

A partir d’aquí haurem de veure com ha anat la temporada d’estiu, de la qual encara no tenim suficient informació per fer-ne una valoració. Tot i així, la tendència iniciada durant el primer semestre apunta a una recuperació molt notable del turisme estranger, superant els nivells prepandèmics en nombre de visitants i en despesa turística, i consolidant Catalunya com un dels principals destins turístics d’Europa.

Neus Lloveras, Penedès Econòmic 27/09/2024

Share

El dret a envellir i morir amb dignitat

La Teresa va enviudar als 62 anys, desprès de tota una vida dedicada al seu marit i les dues filles. Trobar-se sola li feia pànic i no sabia si seria capaç, però tenia clar que no volia ser una càrrega per a les seves filles. Per aquest motiu va esforçar-se a tenir un grup d’amigues, amb les quals va acabar passant molt bones estones. Però quan s’acostava als 80 anys d’edat alguna cosa va començar a fallar: no recordava com cuinar aquell plat que havia fet mil cops, es feia un embolic a l’hora de fer la compra…. alguna cosa anava malament. Efectivament al cap de poc temps li van diagnosticar demència.

Els nostres pares i mares tenen cada cop més esperança de vida, però en quines condicions? Quan arriba el moment en que es detecta que necessiten ajuda, com va ser el cas de la Teresa,  el primer que fan els fills és ajudar-la a reorganitzar-se la vida. En aquest moment entren a escena les treballadores de la llar i és quan descobreixes que és un sector ple d’oportunitats, però complicat i amb moltes mancances.

La majoria de treballadores de la llar, especialment quan ja passen a ser interines, són persones immigrants, que opten per aquesta feina amb l’objectiu d’aconseguir uns ingressos importants, durant un temps determinat, i així poder enviar diners a casa. Hi ha empreses especialitzades en gestionar aquest tipus de personal: fan la selecció, la contractació i el seguiment. És molt recomanable fer les contractacions a través d’aquestes empreses, perquè el personal acostuma a ser bastant inestable. Ara bé, no sempre és possible mantenir aquests serveis, perquè les ajudes que es reben són molt petites.

Millorar aquest sector és una de els grans assignatures que tenim pendents com a societat, per cobrir necessitats i generar oportunitats. Les necessitats d’unes generacions que cada cop viuen més anys i per altra banda l’oportunitat de construir un sector de futur que generi millors serveis i llocs de treball de més valor. Per fer-ho cal en primer lloc millorar les condicions, amb modificacions legislatives que promoguin un augment de la qualitat del sector, més formació i millors condicions laborals. Però alhora també és indispensable que s’incrementin els recursos públics destinats a ajudes per aquest tipus de serveis, perquè sinó no seran viables.

La Teresa va estar bastants anys a casa seva, acompanyada de treballadores de la llar, fins que la seva salut va empitjorar i va ingressar a una residència. Fer aquest pas no és fàcil però quan el grau de dependència augmenta és la millor solució. Arribat aquest punt  s’obre una reflexió ètica molt important: té sentit viure quan ja no hi ets? Jo no voldria viure com ara mateix està la Teresa, en un mon on es barregen els somnis, el passat i el present. És un segon repte que tenim actualment sobre la taula: assegurar que podem viure fins al final amb dignitat, amb mecanismes eficients per evitar patiments quan ja no tingui cap sentit la nostra existència.

Neus Lloveras i Massana, Via Empresa 13/09/2024

Share