Aquesta és la segona revista Perspectiva que edita la FEGP des que va començar la crisi sanitària, la primera va ser a finals de maig. En aquell moment parlàvem de “qui ens ho havia de dir”, encara en estat de xoc i sorpresos pel que estava passant. Ara, passats dos mesos, ja ho tenim plenament interioritzat, el món ha canviat i ens haurem d’adaptar.

Vam entendre des de bon principi que la pandèmia seria llarga i que el virus conviuria amb nosaltres durant molts mesos, anys. Però el que la majoria no ens hauríem imaginat mai és que més de quatre mesos després de la declaració d’estat d’alarma encara hi hauria el desconcert que estem vivint.

La ciutadania va fer el que se li va demanar, majoritàriament tothom va complir les normes de confinament, amb l’objectiu col·lectiu de doblegar la corba de contagis i així donar temps al sistema sanitari a preparar-se.

Les empreses van fer el que tocava, van tancar quan es va demanar i han tornat a obrir quan així s’ha indicat, fent les inversions necessàries per assegurar la protecció dels treballadors i clients i aplicant  les mesures de seguretat indicades pels serveis de prevenció. Un cop molt dur per l’economia del nostre país, amb moltes empreses que han quedat molt afeblides i que ho tindran molt difícil per continuar.

Per aquest motiu, un cop superat l’estat d’alarma, el que calia era controlar el virus i posar tots els esforços en recuperar l’activitat econòmica, amb l’objectiu d’evitar el tancament d’empreses i l’augment de l’atur. Però no ha estat així, el virus s’ha tornar a descontrolar. Que el virus ens agafés desprevinguts es pot arribar a entendre, ara bé, que desprès de l’esforç realitzat per la ciutadania i pel teixit empresarial s’hagi tornat a fallar ja comença a ser injustificable.

No té cap sentit que un cop s’ha decidit confinar Lleida es faci l’anunci que s’hi destinaran 4 milions d’euros, els recursos s’havien de destinar abans per evitar aquest despropòsit. El tancament de Lleida és fatal per l’economia d’aquest territori, però també està tenint un efecte devastador sobre la temporada turística de la resta de territoris de Catalunya. Per altra banda, és lamentable que un cop s’ha perdut el control del virus s’expliqui que es destinaran 500 persones més a fer el rastreig, s’hi havien de destinar abans que es tornés a descontrolar.

Ens queden poques oportunitats i si no es comencen a fer les coses bé les conseqüències seran greus. Per aquest motiu des de la FEGP hem transmès a les administracions competents la nostra preocupació i insistim en la necessitat de prendre mesures preventives adequades enlloc de subsidiar les conseqüències de la manca de previsió. No ens estem jugant haver-nos de quedar a casa durant unes setmanes sinó haver de viure en un entorn absolutament empobrit durant molts anys.

Revista Perspectiva Juliol 2020

“A l’estiu tota cuca viu”, i efectivament ha arribat l’estiu i sembla que tot s’estigui començant a moure. Fa poques setmanes estàvem pendents de quan finalitzaria l’estat d’alarma i avui ja tenim turistes estrangers al país. Poc a poc els carrers de les nostres ciutats s’omplen de vida i les empreses van reprenent la seva activitat.

Però amb la recuperació de l’activitat arriba un dels moments més crítics de la crisi, ara veurem quantes empreses no han pogut aguantar l’aturada i es veuran obligades a tancar. Durant els propers mesos es materialitzarà la repercussió de la pandèmia en l’economia del país, arribarà el moment de la gestió de la crisi en majúscules.

La temporada d’estiu és una gran oportunitat pel sector del turisme, del qual depenen moltes empreses i llocs de treball, per pal·liar una mica els efectes del Covid-19. Però, malauradament, també aquí hem arribat tard! L’anunci fet pel govern espanyol el 12 de maig d’imposar 14 dies de quarantena i la falta de concreció en la data de reobertura de les fronteres han fet que molts turistes europeus hagin escollit altres destinacions. Així ens ho explicaven importants establiments de les nostres comarques: s’han cancel·lat moltes reserves degut a la indefinició.

Per altra banda durant aquest darrer mes hem conegut la notícia del tancament de les plantes de Nissan, una notícia molt dolenta que ha caigut en el pitjor dels moments possibles. Un “avis per a navegants” sobre la falta de solidesa de gran part del nostre teixit industrial, amb moltes empreses que tenen el centre de decisió lluny d’aquí.

Tenim un doble repte sobre la taula: assegurar el present i preparar el futur, un futur en el qual resulta indispensable disposar d’un pla industrial potent. Un pla industrial que destini recursos a recerca i innovació, que apliqui els avanços tècnics i científics per desenvolupar tecnologia, que potenciï la cooperació públic- privada i que sigui capaç d’atreure i retenir talent.

En els propers anys arribaran molts recursos a Espanya, procedents del pla de recuperació de la Comissió Europea. Una grandíssima oportunitat per construir un teixit econòmic de futur, robust, capaç de generar ocupació de qualitat. Serà responsabilitat de totes i tots vetllar perquè, aquest cop, s’utilitzin de manera encertada. 

Article Penedès Econòmic juny 2020

En els moments més complexes de la crisi sanitària la crítica a la gestió de l’emergència no tocava i enlloc de queixar-se tothom es va posar a ajudar. La solidaritat d’empreses i persones a títol individual, que han contribuït amb tot allò que han pogut per donar suport al sistema sanitari en els moments més dramàtics, ha estat excepcional. Crec que es pot afirmar que entre totes i tots ens n’hem sortit! 

Però ara toca mirar endavant i recuperar-nos i ha arribat un moment en que ja no es poden admetre més errors, ens hi juguem massa. La crisi sanitària ens va agafar desprevinguts, si algunes setmanes abans s’hagués tingut una visió més encertada i s’haguessin pres decisions valentes potser la cosa hauria anat d’una altra manera, però ara ja no hi ha excusa.

Per aquest motiu no és acceptable que a la onzena setmana d’estat d’alarma encara es percebi inseguretat i improvisació, per exemple: les xifres de malalts i morts són rectificades constantment, es modifiquen decisions per poc encertades, encara hi ha al voltant d’un 10% de persones afectades per ERTOs que no han cobrat res, el 12 de maig s’anuncia una quarantena de 14 dies per a  les persones que viatgin a Espanya, en un moment en què s’estan treballant regles comunes per reactivar el turisme dintre d’Europa.

L’economia ha estat moltes setmanes en estat d’hivernació, aplicant ERTOs, implantant teletreball, demanant préstecs, fent moratòries de lloguers, aplaçant obligacions tributàries, etc. Però ara ve la prova de foc, quantes empreses podran recuperar la seva activitat? Ara cal posar tots els esforços per evitar tancament d’empreses i el conseqüent augment de l’atur, és el moment de buscar l’equilibri entre mantenir les mesures de prevenció per evitar rebrots i alhora estimular l’economia. I això només és possible amb planificació, seguretat i unitat d’acció.

En aquest sentit és molt important el pla de recuperació aprovat aquesta setmana per la Comissió Europea, que ha acabat sent un camí entremig entre les transferències a fons perdut que demanaven els països del sud i la resistència de països com Holanda, Austràlia, Suècia i Dinamarca que s’oposaven a l’augment de la despesa i els subsidis. Esperem que aquest pla eviti que com a conseqüència del coronavirus acabem tenint una Europa més asimètrica que mai.

Article Penedès Econòmic maig 2020