Entrem a la part final de l’any, un tercer quadrimestre marcat pels anuncis de tancament de les plantes de Saint Gobain a l’Arboç, Robert Bosch a Castellet i la Gornal i Alfisa a Santa Margarida i els Monjos. Tots comptàvem que en el context del Covid-19 es podien produir problemes de continuïtat d’empreses, però en aquest cas són decisions que van més enllà, estem parlant de reorganització empresarial i de model industrial de país. Per tant aquesta realitat fa que siguin necessàries actuacions a dos nivells: curt termini i llarg termini.

En el curt termini cal prioritzar poder revertir la situació, si convé amb inversió pública. Si això no és possible aplaçar la decisió per tenir marge per buscar una alternativa productiva industrial per les plantes que deixin de treballar.  No ens podem resignar a tancar i prou, reclamem que el territori del Gran Penedès tingui el mateix tracte que altres territoris del país, que tots  els agents socials i econòmics conjuntament amb les administracions busquin noves alternatives industrials, com s’ha fet amb molta encert en el cas de la Nissan.

A llarg termini és indispensable treballar per remodelar el teixit industrial del nostre país, la crisi sanitària i ara les deslocalitzacions d’empreses del sector de l’automòbil ens indiquen que tenim una excessiva dependència de centres de decisió molt llunyans. Cal treballar per potenciar indústria autòctona amb centres de decisió propers que també siguin independents tecnològicament.

Per tot això és indispensable començar a treballar el més aviat possible un nou Pla Industrial català, que destini recursos a recerca i innovació, que apliqui els avanços tècnics i científics a desenvolupar tecnologia, que fomenti la cooperació publico-privada i que sigui capaç d’atreure talent. L’Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica, que van signar els agents socials i econòmics i la Generalitat de Catalunya el passat 20 de Juliol de 2020, és un bon començament.

Pel que fa a la fotografia de la realitat econòmica a les nostres comarques desprès de 9 mesos de l’inici de la crisi sanitària,  trobareu en aquesta edició de la revista Perspectiva un resum de l’Informe de Conjuntura Econòmica corresponent al primer semestre 2020, el primer informe referit al període Covid-19. També us expliquem els resultats de la segona enquesta, realitzada el mes de Juliol. Interessant veure l’evolució en referència a la primera realitzada el mes de març.

Per últim els esdeveniments que estan previstos. Estem en un moment on ens tocarà conviure amb el Covid-19 durant alguns mesos més, i hem d’intentar realitzar totes les activitats aplicant les mesures de seguretat perceptives. Pràcticament tot es pot fer amb noves dinàmiques. Així, us recordo que el proper dia 16 d’octubre es celebrarà el VI Congrés de Dones d’Empresa i 13a. Trobada anual, encara esteu a temps de participar-hi fent la vostra inscripció a través de la nostra Web. Hi ha dues opcions: presencial o telemàticament.

També mantenim la Nit de l’Empresa 2020 Gala dels Premis FEGP 2020, que es celebrarà el 27 de novembre a la Finca Mas Solers. Més que mai és important que els empresaris fem pinya i que transmetem normalitat, per tant us animem a participar. Aquest any comptarem amb les presències confirmades de l’economista Xavier Sala i Martín, que ens oferirà una conferència,  i del Conseller d’Empresa i Coneixement, l’Hble. Sr. Ramon Tremosa. Apunteu-vos, ens veiem el dia 27 de novembre!

Revista Perspectiva Setembre 2020

Fa 15 dies, la FEGP, patronal que agrupa un miler d’empreses de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, vam presentar l’índex de competitivitat comarcal.

És un informe que impulsa l’entitat des de fa 16 anys i que  analitza els principals factors de competitivitat de les 42 comarques catalanes. S’utilitzen 10 factors de competitivitat que es valoren mitjançant 50 indicadors. Es presenten les puntuacions obtingudes per les comarques en cadascun dels 10 factors analitzats i es fa un rànquing.

D’aquesta manera es pot identificar en quins àmbits les diferents comarques presenten avantatges competitives i en quins no, i posar en evidencia les mancances i fortaleses de cada territori. És una eina fàcil i útil que aporta als territoris informació rellevant que els pot servir de base per definir estratègies de desenvolupament territorial.

Pel que fa al Garraf es situa des de l’any 2015 entre les 10 comarques més competitives de Catalunya, aquest any concretament la 10a. La comarca basa la seva competitivitat en la facilitat d’accés als mercats, en la qualificació dels seus recursos humans i en l’esperit emprenedor i el dinamisme empresarial.

Tot i que l’informe fa referència a dades econòmiques de l’any anterior, és a dir 2019, aquest any s’ha completat amb informació sobre l’impacte del Covid 19 sobre l’economia de les comarques, en dos sentits: impacte sobre l’ocupació i resiliència econòmica.

Pel que fa als efectes sobre els treballadors assalariats, el Garraf és de les tres comarques del Gran Penedès la que menys afectació ha tingut, amb una caiguda del 10,9% en l’ocupació, sumant llocs de treball afectats per Ertos i llocs de treball que ja no s’han creat. Aquest percentatge equival a la mitjana de Catalunya.

El segon concepte que s’analitza és la resiliència econòmica. Es constata que la capacitat de reaccionar dels territoris no depèn només de la base econòmica local sinó també de la resiliència econòmica, entesa com la  capacitat de respondre de manera eficaç a canvis no previstos.

Això ens indica que a l’hora de definir els projectes de reactivació econòmica de les nostres comarques no ens podem limitar a analitzar l’activitat econòmica existent, cal cercar les capacitats del territori que facilitaran la recuperació. En aquest sentit l’informe indica que seran claus valors com la diversificació, especialitzacions basades en la innovació, el capital humà i la internacionalització.

Per acabar, com que sóc optimista de naturalesa, deixeu-me parlar d’oportunitats. Els temps de crisi sempre són temps d’oportunitats, i el fons de recuperació europeu que es va tancar fa pocs dies és una gran oportunitat per Catalunya i per Espanya.

La crisi ens ha fet veure que és important tenir indústria autòctona, una excessiva dependència, especialment en subministraments de primera necessitat, és molt perillosa. També hem tingut un “avis per a navegants”, la marxa de Nissan. Hem vist que el teixit industrial Català és feble i que els centres de decisió estan massa lluny.

Per tant, cal construir un model econòmic robust i capaç de generar ocupació de qualitat. Amb una indústria autòctona amb centres de decisió propers i independent tecnològicament. Cal un pla industrial: que destini recursos a recerca i innovació, que apliqui els avanços tècnics i científics a desenvolupar tecnologia, que fomenti la cooperació público-privada i que sigui capaç d’atreure talent.

Serà responsabilitat de tots vigilar que els recursos procedents del fons europeu, per una vegada, s’inverteixin adequadament. Des de la FEGP tindrem una posició proactiva amb dos objectius: vetllar perquè les empreses del nostre territori afectades per la crisi sanitària rebin les ajudes que necessiten per poder continuar amb la seva activitat i contribuir a definir projectes de futur i treballar perquè aquests rebin els fons necessaris per poder-se desenvolupar.

27/07/2020 – Eco Sitges

Aquests darrers mesos els escenaris canvien molt ràpidament. Abans de començar aquest escrit m’he mirat el del mes passat: en 30 dies hem passat d’un escenari d’incertesa i esperança a un escenari de ràbia i encara més incertesa. La temporada d’estiu era una gran ocasió per aconseguir una certa recuperació dels sectors més afectats per la crisi, però ara ja sabem que no serà així. S’ha tirat l’oportunitat per la borda!

Desprès de més de tres mesos de tancament total de molts negocis relacionats amb el turisme, haver aconseguit controlar la pandèmia abans de la temporada d’estiu era un raig d’esperança pel sector. Però ja vam començar malament, anunciant una quarantena pels visitants quan tots els països estaven fent ja la campanya de captació de turistes i desprès la falta de concreció sobre quan obrir les fronteres. Tot i així, turisme, comerç i restauració, els sectors més afectats per la crisi, es van posar en marxa per aprofitar la temporada.

Malauradament, allò que fa un mes era esperança s’ha convertit en decepció, ha fallat el control i s’ha tornat a descontrolar el virus. Segur que hi ha molts culpables, ciutadans poc responsables i empreses que no han pres les mesures de prevenció adequades, però en aquest cas el principal culpable són les administracions públiques,  responsables d’establir els mecanismes de control i seguiment necessaris per mantenir la situació estable.

Ens queden poques oportunitats i si no es comencen a fer les coses bé les conseqüències seran greus. Per aquest motiu des de la FEGP hem transmès a les administracions competents la nostra preocupació i insistim en la necessitat de prendre mesures preventives adequades enlloc de subsidiar les conseqüències de la manca de previsió. Amb la finalització de l’estat d’alarma no s’ha acabat el problema, comença un llarg període de convivència amb el virus, mentre no es tingui una vacuna.

Per acabar voldria fer referència a la presentació, fa 15 dies, de l’índex de competitivitat comarcal de la FEGP, un informe que emet l’entitat des de fa 16 anys. En aquesta edició s’ha inclòs un apartat específic sobre els efectes del Covid-19 i es constata que la capacitat de reaccionar dels territoris no depèn només de la base econòmica local sinó també de la resiliència econòmica, entesa com la  capacitat de respondre de manera eficaç a canvis no previstos.

Això ens indica que a l’hora de definir els projectes de reactivació econòmica de les nostres comarques no ens podem limitar a analitzar l’activitat econòmica existent, cal cercar les capacitats del territori que facilitaran la recuperació. En aquest sentit l’informe indica que seran claus valors com la diversificació, especialitzacions basades en la innovació, el capital humà i la internacionalització.

Durant els propers anys arribaran al nostre país molts diners provinents del fons de recuperació europeu. Serà important tenir el plans de recuperació territorials preparats per poder demanar que es destinin recursos al seu finançament.

Revista Penedès Econòmic (26/07/2020)