Arxiu d'etiquetes: #Penedès

Necessitem que la recta final sigui curta

Em plau presentar-vos la revista Perspectiva del mes d’abril 2021, la segona d’aquest any, espero que el seu contingut us resulti interessant.

Ja som al quart mes d’un any que començava amb una notícia plena d’esperances: l’arribada de les vacunes, desenvolupades en temps rècord. Però la fabricació i distribució de les vacunes està sent complicada i deficient, esperem que aviat es puguin administrar massivament.

Efectivament estem a la recta final, però una gran part del teixit empresarial està molt afeblit i necessita que aquesta recta final sigui curta, sinó moltes empreses hauran de tancar. Per aquest motiu la vacunació massiva ha de ser ara una prioritat i hem de remar tots en la mateixa direcció: administracions, empreses i ciutadans, deixant de banda desconfiances mútues.

Un altre aspecte que continua sent molt preocupant és la insuficiència i el baix ritme d’implementació de mesures de recuperació. A la darrera editorial ja denunciàvem la falta d’ajudes directes a les empreses i també fèiem referència a la falta de concreció dels Fons Europeus. Malauradament els dos temes han avançat molt poc en dos mesos.

Però, tot i així, que els obstacles no ens facis perdre de vista que estem a la recta final i que haurem d’afrontar moltes dificultats però que també se’ns obriran moltes oportunitats. Des de la FEGP aportarem la força de l’associacionisme, reivindicant i defensant els interessos i necessitats de les empreses de les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf.

Per acabar, informar-vos que s’està treballant intensament per tal que la Nit de l’Empresa del proper dia 17 de de juny a la Finca Mas Solers sigui enguany un esdeveniment molt especial. L’economista Xavier Sala i Martín ens oferirà una conferència i desprès del lliurament dels premis FEGP es servirà el sopar als jardins de la finca. Una bona oportunitat per retrobar-nos i celebrar que ens n’estem sortint, reserveu-vos l’agenda!

Revista Perspectiva, 12/04/2021

Share

Empresari o emprenedor?

Fa pocs dies va fer un any de l’anunci de l’Estat d’Alarma i durant tot aquest temps la Covid-19 ha centrat la comunicació mundial. El mes passat parlava en aquest apartat sobre l’afectació que ha tingut fins ara la pandèmia al nostre territori i observàvem que havíem passat en un any de 10191 empreses a 9654, per tant 537 tancaments,  equivalent a una mica més del 5%.

Però, com són les empreses del nostres país? Sovint quan parlem del teixit empresarial pensem en la imatge de la gran empresa, però la realitat és que són majoritàriament petites. Segons les darreres dades publicades, a Catalunya un 57,7% són empreses sense assalariats, un 37,6% tenen de 1 a 9 assalariats, un 3,9% entre 10 i 49, un 0,7% tenen de 49 a 200 treballadors i només un 0,2% tenen més de 200 treballadors.

Per tant, un 95,3 % de les empreses del país tenen entre 0 i 9 assalariats i totes les iniciatives de foment de l’activitat econòmica ho haurien de tenir en compte, cosa que no passa. L’exemple més actual són els Fons Europeus que de moment s’estan orientant clarament cap a les grans empreses (més de 250 treballadors). Esperem que finalment hi hagi un canvi d’estratègia perquè sinó no serviran per revitalitzar i modernitzar el teixit econòmic del país.

Cal un canvi de mentalitat, un canvi cultural, la paraula empresari o empresària no pot tenir una connotació negativa. Un empresari o empresària és un una persona que utilitza el seu esforç i el seu patrimoni per generar activitat econòmica i ocupació, un emprenedor. Curiosament la paraula “emprenedor” té connotacions més positives i per això sovint la utilitzem per fer referència a un empresari.

Una pandèmia és un fenomen col·lectiu, per tant per superar-la cal la col·laboració de tothom: les institucions, els ciutadans, els agents socials i les empreses. Però malauradament hi ha massa desconfiances i durant aquest any hem observat com aquesta unitat no existeix. Estic convençuda que la única manera de guanyar la partida a una pandèmia mundial és amb la participació de tothom i confiant els uns en els altres.

Penedès Econòmic març 2021

Share

Qüestió de Confiança

Les dificultats que han hagut d’afrontar les administracions públiques per gestionar la crisi sanitària han estat molt grans, ha estat una situació totalment nova i inesperada. Ha calgut anar aprenent i no sempre s’han encertat les actuacions.  

De fet, si observem el mapa mundial, veiem diferents estratègies que han anat canviant constantment i cap d’elles ha anat bé del tot. Però, ara que ja portem un any, s’ha après dels errors comesos?

Una pandèmia és un fenomen col·lectiu, per tant sembla obvi que per resoldre’l calgui la col·laboració de tothom: els ciutadans, les institucions, les empreses.  Ha estat i està sent així? Jo diria que no, la sensació que és respira és més aviat de desconfiança mútua i això fa molt difícil afrontar amb èxit una pandèmia.

Com es guanya la confiança? Amb transparència i diàleg però sobre tot “confiant”. Un govern que desconfia de la gent mai generarà confiança.

Estem tancant una etapa, anem cap a la fase de convivència amb el virus. Però per tancar-la bé calen urgentment tres coses: ajudes, fons europeus i vacunes. En primer lloc cal que des de l’Estat es destinin ajudes directes als sectors més afectats com estan fent la resta d’estats de la Unió Europea, ara per ara els imports que està destinant Espanya són molt inferiors.

Pel que fa als Fons Europeus, la informació és molt confosa i tot apunta a que aniran a parar principalment a grans empreses, amb la qual cosa no aconseguiran ser un veritable motor de la modernització i millora de la competitivitat del teixit econòmic del país. Espero que m’equivoqui!

I per últim les vacunes, què està fent Europa i què estem fent aquí? Cal vacunació massiva ja! I aquí torna a sortir el problema de la confiança. Les agrupacions empresarials estan oferint al Departament de Salut la possibilitat d’ajudar a fer aquesta vacunació massiva amb l’objectiu de no tensionar més el sistema sanitari, evitar desplaçaments i augmentar la velocitat.  De moment està aturat per la por de l’administració de no poder-ho controlar.

Perquè no s’autoritzen protocols amb tests ràpids per poder organitzar esdeveniments o perquè no podem fer cadascú quan tinguem dubtes tests a les farmàcies? Segons declaracions de les autoritats sanitàries perquè donarien una falsa sensació de seguretat, o el que és el mateix: desconfiança.

Una llàstima, perquè mentre no s’entengui que la única manera de guanyar la partida a una pandèmia mundial és amb la participació de tothom i confiant els uns en els altres, no ens en sortirem.

Via Empresa – 26 de març de 2021

Share