La crisi sanitària del Covid-19 ha estat un fet absolutament inesperat amb conseqüències nefastes, que tots tenim molt presents. Però, tot i que és complicat, jo crec que també li podem trobar algun aspecte positiu.

En primer lloc ens hauria de servir per recordar que la humanitat és en el fons molt feble, un simple virus ha estat capaç d’aturar  l’economia mundial. Per tant, “avis per a navegants”, potser que ens prenguem més seriosament els grans reptes que tenim sobre la taula. Recordem en aquest sentit el fracàs de la darrera cimera mundial pel clima.

Per altra banda està sent un indicador molt precís sobre la fortalesa de les economies dels països. I aquí, malauradament, Catalunya i Espanya hem quedat ‘retratats’, estem entre les economies més afectades per la crisi sanitària. La diagnosi és fàcil: són models econòmics en què la industria té poc pes, amb centres de decisió que estan molt lluny, i un model turístic massa orientat a la massificació i poca qualitat.

Dit això, la bona noticia és que sembla que hi hagi consens sobre aquesta diagnosi, l’Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica, signat el passat 20 de juliol de 2020 entre Generalitat, patronals i sindicats és molt interessant. Però, quan ens hi posarem? Tornarem a perdre del tren?

Si volem una Catalunya pròspera, on tothom pugui viure dignament, necessitem un teixit econòmic fort. Això passa en primer lloc per la reindustrialització de Catalunya, una aposta per un model econòmic capaç de generar ocupació de qualitat, amb indústria autòctona i centres de decisió propers, amb l’objectiu que aquest sector passi a representar com a mínim el 20% del PIB.

Per fer-ho possible cal  destinar més recursos a R+D+i, desenvolupar tecnologia, impulsar la col·laboració publico-privada i atreure i retenir talent. Ara mateix la despesa en R+D+i representa un 1,52% del PIB català, hauria de passar com a mínim al 2% per estar a nivells europeus, amb l’objectiu d’arribar al 3%.

En paral·lel també cal abordar urgentment la definició del model turístic que volem i elaborar una estratègia per arribar-hi. Volem o podem continuar estant orientats al turisme de masses i de poca qualitat, o preferim i som capaços de construir un model turístic de més qualitat? Jo aposto per la segona opció.

Però per impulsar tots aquests canvis cal dotar el país de bones infraestructures, algunes de les quals fa anys que s’estan reclamant, com el corredor mediterrani, el transport públic de la regió metropolitana de Barcelona o el desdoblament de la N-II i N-340. El dèficit d’inversions acumulat en els darrers 10 anys es calcula en 28.000 milions d’Euros. Urgeix revertir aquesta situació.

Hi ha molta feina a fer i cal començar-hi a treballar ja, deixant de banda els interessos particulars i les lluites partidistes i posant per davant de tot el bé comú, la recuperació econòmica i social del país. Els Fons Europeus de Recuperació són una bona oportunitat i no la podem deixar passar.

Article Via Empresa 22/10/2020

Fa un parell de mesos arribava la primera notícia preocupant del sector de l’automoció, l’anunci de tancament de la planta de NISSAN. En aquell moment des de la FEGP opinàvem que aquesta notícia era un indicador que el teixit industrial català és febre i que els centres de decisió estan massa lluny.

Malauradament aquest temor s’està materialitzant al nostre territori amb els anuncis de tancament fets per les empreses Saint-Gobain Glass i Robert Bosch España referent a les plantes de l’Arboç (Baix Penedès) i de Castellet i la Gornal (Alt Penedès) respectivament.

La FEPG estem en contacte amb les dues empreses i també amb el govern de la Generalitat i els representants dels treballadors. Per a nosaltres cal treballar tres possibilitats: en primer lloc buscar la manera de revertir aquesta decisió, en segon lloc aplaçar la proposta de tancament mentre es busquen altres sortides i si les dues primers opcions acaben no sent possibles buscar una nova activitat per a les plantes, tal com s’ha fet en el cas de NISSAN.

Però a banda de les mesures a curt termini cal començar a treballar el més aviat possible un nou Pla Industrial català, que destini recursos a recerca i innovació, que apliqui els avanços tècnics i científics a desenvolupar tecnologia, que fomenti la cooperació publico-privada i que sigui capaç d’atreure talent.

En aquest sentit valorem molt positivament l’Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica que van signar els agents socials i econòmics i la Generalitat de Catalunya el passat 20 de Juliol de 2020, amb el compromís d’acabar de desplegar totalment l’actual Pacte Industrial i concertar-ne un de nou que haurà de comptar amb la dotació pressupostària necessària.

També importantíssim tenir molt present el Pla Europeu de Recuperació, dotat amb 750.000 milions d’Euros, que girarà al voltant de tres pilars: transició ecològica, transició digital i reindustrialització.

La FEGP estem participant en diversos espais de debat i treball sobre aquests dos instruments amb dos objectius principals: per una banda vetllar perquè les empreses del nostre territori afectades per la crisi sanitària rebin les ajudes que necessiten per poder continuar amb la seva activitat i per altra banda participar en la definició de projectes de futur i treballar perquè aquests rebin els fons necessaris per poder-se desenvolupar.

Penedès Econòmic 30/09/2020