Arxiu d'etiquetes: vng

Som del Penedès!

Aquest dimecres, 8 de febrer, ha estat un dia històric per als territoris del Gran Penedès. Un dia feliç, especialment per a les persones que des de fa més de deu anys han lluitat tossudament perquè la idiosincràsia del Penedès quedés reflectida en la planificació territorial de Catalunya. Amb l’aprovació al Parlament de l’adaptació de la Llei de Vegueries, no només es resol l’organització des d’un punt de vista administratiu, sinó també des d’un punt de vista de dignitat: de respecte a tants anys de mobilització ciutadana, que ha estat pal de paller del reclam del territori.  

Vegueria Penedès, una realitat

Des de Vilanova i la Geltrú, el suport a la reivindicació de la vuitena vegueria ha estat incondicional en tot aquest procés. Els vilanovins i vilanovines tenim les nostres singularitats, els nostres trets identitaris. Però alhora ens complementem amb un entorn que comparteix amb nosaltres elements geogràfics, històrics, sociològics i econòmics. Som part de la realitat territorial i social que conforma el Penedès, amb els seus trets comuns i amb la seva diversitat.

De fet ja existeix, sempre ha existit, la relació de complementarietat entre els municipis i les comarques de la Vegueria del Penedès. Tal com va escriure el doctor en biologia i socioecòleg Ramon Folch en el pròleg del llibre El Penedès era possible, “la Vegueria del Penedès ja ha existit, per tant no pot dir-se que es tracti d’una pretensió sense base històrica”, alhora que “la Vegueria Penedès no neix de la nostàlgia històrica, sinó de la voluntat d’anar còmodament cap al futur”.

Les comarques penedesenques teixim sinergies constantment per “anar cap al futur”. Les relacions entre ciutadans i ciutadanes són un fet històric, però també en els àmbits institucionals s’estan sumant potencialitats, per exemple en el sector del turisme, del comerç, de la planificació territorial, del desenvolupament industrial, entre d’altres. Enfortir els llaços existents ens portarà a ocupar un lloc de centralitat en el conjunt del país. El Penedès ha de deixar de ser perifèria per convertir-se en un territori clau d’una Catalunya descentralitzada i ben vertebrada.

Vull aprofitar aquestes línies per ressaltar el compromís de la societat civil penedesenca i la lluita voluntària, constant i incansable de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, amb Fèlix Simon al capdavant, que ha mantingut el territori unit. La seva tasca ha aglutinat el 93% de la població de la vegueria: 66 ajuntaments, els 4 consells comarcals, 3 associacions empresarials i més de 20.000 empreses, entitats i particulars a títol individual. Aviat està dit, moltes gràcies per la feina feta.

En el moment que viu el nostre país, molts catalans i catalanes volem participar en la definició d’un nou país. En aquesta nova Catalunya, el Penedès hi té molt a dir i ara ho podrà fer en igualtat de condicions, com una de les 8 vegueries.

Share

Posem fil a l’agulla per fer més fàcil l’organització de festivals

Avui l’equip de govern municipal hem explicat en roda de premsa que iniciem un treball conjunt amb entitats i ciutadania en general, per crear una nova ordenança que faci més fàcil l’organització d’actes a l’aire lliure, amb totes les garanties jurídiques i fent-ho compatible amb el descans dels veïns.

Preparatius d'escenari a la plaça de la Vila pel FIMPT

Obrim un procés de treball conjunt, ciutadania i administració, que veig amb molt d’optimisme, ja que ens ofereix l’oportunitat d’obtenir un marc modèlic i pioner, que complirà dos objectius essencials. El primer, establir uns paràmetres clars per a l’organització d’esdeveniments, i el segon, que aquests paràmetres siguin àmpliament consensuats entre totes les parts interessades.

El nou model per a l’organització d’actes a l’aire lliure ha de permetre celebrar totes les activitats que promou el teixit associatiu tan dinàmic que tenim a Vilanova i la Geltrú. Som una ciutat característicament mediterrània, amb una rica activitat associativa i molta vida al carrer, i aquest és un fet que no només no volem limitar, sinó que el volem afavorir perquè ens identifica culturalment i ens enorgulleix.

El procés que emprenem per obtenir el nou marc organitzatiu té tres eixos fonamentals: el primer, la implicació de la societat civil. Per això penso que és molt destacable el fet que l’Ajuntament s’estrena en el procediment de la consulta pública, en el qual qualsevol persona o entitat pot dir la seva sobre un tema d’interès de la ciutat. Comencem des de zero, sense paràmetres prefixats, escoltant les opinions que s’hi manifestin.

L’altre eix és el reforç de suport tècnic. Penso que aquest factor serà clau, amb la creació d’una unitat específica a l’Ajuntament centrada a acompanyar les entitats en la tramitació necessària per a l’organització d’activitats. I finalment, el tercer eix, la planificació. Treballar sobre un calendari previst i també sobre un catàleg d’espais públics amb les seves característiques ben definides, sens dubte ens permetrà a entitats organitzadores i administració ser molt més àgils en la realització dels tràmits.

A Vilanova i la Geltrú tenim una llarga i extensa tradició de promoció d’activitats al carrer. Ara és moment d’actualitzar-nos i dotar-nos de les eines perquè les puguem continuar celebrant totes i en les millors condicions.

Share

15 d’octubre. Recordem Lluís Companys. Recuperem la memòria. Generem cultura democràtica

Ofrena al monument a Lluís Companys

Com cada 15 d’octubre, representants institucionals i d’entitats, i ciutadania a títol individual, ens hem reunit davant el monument dedicat a Lluís Companys per recordar la seva mort i els milers de víctimes de la Guerra civil i el franquisme. Aquest ha estat el meu parlament:

“Bon dia a tothom.

Avui, 15 d’octubre, ens trobem per commemorar el 76è aniversari de la mort de Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya afusellat pel règim franquista. Amb aquest acte públic, senzill i simbòlic, volem declarar el nostre compromís amb la memòria, amb el coneixement de la nostra història. Per dignitat, per justícia, i per la no repetició d’uns fets semblants.

Per això, en primer lloc diem: no oblidem. L’assassinat del president Companys és l’exponent de la persecució del franquisme a milers de persones dissidents amb el règim. La investigació històrica calcula que hi va haver un mínim de 180.000 execucions entre 1936 i 1945, sense comptar els centenars de milers de persones desaparegudes.

En l’etapa de repressió posterior a la guerra, 700.000 persones es van destinar en camps de concentració i prop de 150.000 van ser executades per les seves idees polítiques. Mig milió de persones es van exiliar fora de l’Estat espanyol després de la guerra.

També aquí, a Vilanova i la Geltrú, 212 persones van ser víctimes de judicis militars sumaríssims, de les quals 30 van ser condemnades a mort i desenes van patir tota mena de persecucions. Denunciem, doncs, que la dictadura franquista va ser l’autora d’un holocaust i de crims contra la humanitat a l’Estat espanyol.

Cal recordar tots aquests fets, perquè massa sovint som testimonis de minimitzacions i banalitzacions d’una dictadura que va suposar la violació dels drets humans sostinguda durant 40 anys. A l’actualitat encara hi ha partits polítics que no condemnen el franquisme.

Continuem, per tant, exigint una condemna unànime del franquisme i dels crims contra la humanitat que va perpetrar. Exigim una actitud col·laboradora i proactiva de l’Estat espanyol en la recuperació de la memòria històrica, en la reparació dels danys morals a les famílies de totes les víctimes de la guerra i la dictadura. Sentim vergonya aliena quan és la justícia argentina, i no l’espanyola, la que promou la investigació dels crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista.

Volem ser part d’un Estat que demostri responsabilitat i maduresa democràtica. No ens podem sentir identificats amb un Estat que evita mirar la història als ulls i que no té un relat oficial, clar i contundent de condemna. Perquè aquesta no és una bona base per construir una democràcia sòlida.

De fet, massa sovint som testimonis d’un flagrant dèficit de cultura democràtica de l’Estat espanyol. Un Estat que es nega a afrontar els reptes socials i polítics que li planteja una societat en evolució constant, que imposa la seva raó fent ús dels tribunals, incapaç de consensuar solucions des de la política.

Per tot plegat, continuem recordant Lluís Companys, la seva mort indigna, però també la seva lluita pels drets socials, per les llibertats personals i del país. Continuarem esforçant-nos per mantenir la memòria històrica i per difondre els valors de la democràcia.

Gràcies a totes i a tots per ser aquí.

Share