Preservar la bona convivència hauria de ser sempre un objectiu en totes les activitats que es realitzen, també en les activitats econòmiques. Dit això, com que ens trobem en plena temporada d’estiu, m’ha semblat interessant centrar aquest escrit en el turisme i els possibles problemes de convivència que es poden produir.
Crec que tots estarem d’acord que el turisme massiu concentrat només a l’estiu genera pressió sobre els serveis, aglomeracions, tensions de convivència i, sovint, un desgast social i econòmic que no compensa. En canvi, un turisme distribuït al llarg de l’any, vinculat a activitats culturals, esportives, gastronòmiques o de benestar, pot ser més beneficiós per al conjunt de la ciutat: aporta ingressos estables, redueix l’impacte ambiental i permet una millor convivència amb la ciutadania que hi viu tot l’any.
Però per assolir aquest model cal una condició imprescindible: oferir serveis de qualitat. I això només és possible si comptem amb personal qualificat i motivat. Avui dia, un dels principals reptes del sector turístic i de la restauració és precisament la manca de professionals formats. Costa molt trobar personal, especialment jove, perquè la Formació Professional no és prou atractiva ni valorada, i perquè els horaris del sector són exigents i poc compatibles amb la vida personal.
Si volem revertir aquesta situació, cal dignificar aquestes professions. Això vol dir impulsar la formació, millorar les condicions laborals, garantir salaris competitius i, sobretot, transmetre que treballar en turisme o restauració pot ser una opció de futur plena d’oportunitats. Necessitem bons professionals, i per tenir-los cal formar-los bé i oferir-los una perspectiva de carrera estable.
Hi ha molts establiments que ja treballen en aquesta línia, però per estendre més aquest model, cal un compromís col·lectiu: administracions, empreses, centres educatius i societat civil han de remar en la mateixa direcció. Només així podrem consolidar un model turístic que generi valor, ocupació de qualitat i, sobretot, una convivència sana i equilibrada amb la ciutat que l’acull.
Neus Lloveras i Massana, Penedès Econòmic 24 de juliol de 2025
