Bon dia a totes i tots, alcalde, regidors, amics i amigues. És tot un honor poder estar avui amb vosaltres per pronunciar el Pregó dels Tres Tombs 2024. I el primer que vull fer és explicar-vos com ha anat tot això i perquè soc aquí.

Tot va començar el mes d’octubre de l’any passat quan vaig rebre la trucada d’un home molt implicat en el món associatiu de la ciutat, d’aquelles persones que tota la vida han participat en iniciatives que s’impulsen des del voluntariat, l’Alfonso.

Em va sorprendre la seva trucada, perquè feia molt que no parlàvem, però encara em va sorprendre més quan em va explicar el motiu: el president de l’associació dels Tres Tombs volia parlar amb mi per proposar-me ser la pregonera dels Tres Tombs 2024.

Aquesta sí que no me l’esperava i em va costar una estona recuperar-me de l’ensurt inicial. Però la veritat és que no em va resultar gens difícil prendre la decisió d’acceptar el repte, al contrari, em vaig sentir molt honorada. Seria tot un privilegi poder pronunciar el pregó de la Festa Major d’Hivern de Vilanova i la Geltrú.

Però, ara tocava preparar el pregó…. i no sabia per on començar. El primer que em va venir al cap va ser: com era possible que la Festivitat de Sant Antoni Abat, amb origen al segle XII, encara es mantingués absolutament viva a la nostra ciutat? La resposta la vaig trobar de seguida, la força de les associacions i, en aquest cas, l’Associació Organitzadora dels Tres Tombs.

Gent com l’Alfonso, que em va trucar i que sempre ha estat implicat en “mil guerres”. Recordo les paelles populars delicioses a les quals m’havia convidat molts anys. O el Salvi, que és de les persones que més ha estudiat i més coneix la Festa. L’any 2018, em va ajudar a preparar la meva intervenció a la XXI Trobada Nacional dels Tres Tombs, que es va celebrar a la Bisbal del Penedès. També gent jove que s’han anat implicant, com la Jacqueline, que fa una gran feina.

I amics que ja no hi són: com el Jaume Mercader, amb el qual vaig compartir molts Tres Tombs quan era alcaldessa. Recordo que durant la missa feia molt fred i ho comentàvem amb en Jaume. Ens havíem de posar doble mitjó i, així i tot, passàvem fred. A més quan sortíem de missa ja mig congelats, mossèn Pere Milà, amb un estil molt enèrgic a l’hora de fer la benedicció, ens deixava a tots els que estàvem al seu voltant ben xops i ens acabava de congelar.

També recordo molt l’amic Josep Raventós “Carro”, que ens va deixar massa jove. Era una persona molt implicada en els Bordegassos, però també sempre participava activament en els Tres Tombs amb tota la família.

Què seria Vilanova i la Geltrú sense les entitats? O millor dit, què seria sense les persones que dediquen una part important del seu temps a feines per a la col·lectivitat? La seva tasca és imprescindible i la gent de l’associació dels Tres Tombs en són un gran exemple. Moltes, moltes gràcies per la gran feina que feu!!!

Però dit això, continuava davant d’un full en blanc i havia de preparar un pregó. Després de donar-hi un parell de voltes més vaig pensar que el Pregó dels Tres Tombs podia ser una bona oportunitat per reflexionar sobre algun tema d’actualitat relacionat amb aquesta festivitat. I agafant el fil de Sant Antoni Abat, protector dels animals, ho vaig enllaçar amb el paper que van tenir durant molts anys els animals per treballar la terra.

Vaig decidir centrar la meva intervenció en l’agricultura, perquè és un sector que està experimentant canvis molt interessants i que es mereix un reconeixement. Per tant, el pregó dels Tres Tombs d’aquest any vol ser un homenatge a la pagesia, activitat essencial molt dura, que hem de procurar mantenir forta en el nostre entorn.

Aleshores vaig recordar que tenia una relació familiar llunyana amb aquest sector. La meva àvia materna, la Neus Pijoan, era de família de pagesos. Amb prou feina sabia llegir i escriure perquè de petita no podia anar mai a escola perquè havia d’anar a ajudar al camp. Al seu pare li deien “el xino” perquè portava un bigoti llarg i corbat. Però la iaia va decidir, de ben jove, deixar el camp per anar a treballar a la fàbrica de Can Marqués.

La feina a la fàbrica era molt dura. Recordo que es llevava molt d’hora per anar a fer el primer torn, plegava al migdia per anar al mercat a comprar i després anava a casa a preparar el dinar, que l’avi esperava assegut a la taula. A la tarda, tornava a anar a la fàbrica a acabar la jornada. Tot i això, per a ella, va suposar una millora respecte a la feina al camp. El que va fer la iaia és un exemple de la progressiva substitució de la feina al camp pel treball a les fàbriques a partir de la industrialització.

Durant el segle XIX es va produir a la nostra ciutat un procés gradual de canvi de model productiu, passant de l’agricultura al comerç marítim i a la indústria. Vilanova va arribar a ser la tercera ciutat tèxtil de Catalunya, amb fàbriques molt importants, una d’elles Can Marqués, on va treballar durant molts anys la iaia Neus.

Abans de la industrialització, a l’activitat agrària s’utilitzaven molts animals, protagonistes de la festivitat d’avui, Sant Antoni Abat. Però progressivament es va anar reduint la utilització d’animals per a aquests usos, quedant substituïts per vehicles i màquines, que fan la feina més fàcil i les activitats més rendibles. Això és negatiu? No ho sé, en tot cas, és inevitable.

L’adaptació als nous entorns és un fet que forma part de la vida en general, a la naturalesa és constant, i només sobreviu qui ho aconsegueix. Perquè adaptar-se no és, ni ha estat mai, una opció, és una necessitat.

Ara bé, la història i l’actual situació de crisi climàtica, provocada per una incorrecta i excessiva utilització dels recursos naturals, ens hauria d’haver ensenyat que el progrés ha de tenir en compte, en tots els entorns d’activitat econòmica, la protecció del medi ambient, cosa que no sempre ha estat, ni encara ara és així. Per tant, modernització de l’activitat econòmica sí, però sense perdre de vista que els canvis han de ser cap a models sostenibles.

A l’agricultura, això ja és així, poques explotacions poden subsistir sense la introducció de noves tecnologies, que faciliten la feina i les fan més rendibles. Però, al mateix temps, cada cop es vigila més que les explotacions no impactin negativament en el medi ambient, utilitzant productes no contaminants i aprofitant les possibilitats de l’economia circular i de la digitalització.

És important que puguem mantenir l’activitat agrícola de proximitat, perquè no té cap sentit, ni és sostenible mediambientalment, que s’importin productes de la terra de llocs llunyans. A més, durant la pandèmia, vam poder comprovar, que no podem dependre d’altres països per cobrir necessitats bàsiques.

En resum, la modernització de les activitats econòmiques, i avui fent referència concretament a l’agricultura, és inevitable i, si es fa bé, impulsa una millora de les condicions de vida de les persones que s’hi dediquen i ajuda a preservar el medi ambient.

Però això no vol dir que hàgim d’oblidar com es feien les coses abans, perquè forma part de la memòria històrica, que conforma la nostra identitat com a poble. Els vilanovins i vilanovines som com som: gent treballadora, gent oberta i acollidora… i una mica llunàtics, perquè el nostre passat ens ha fet així.

Aquí rau la gran rellevància que té la Festa dels Tres Tombs: una festa patrimonial, una jornada d’exhibició etnogràfica de l’univers traginer, que forma part de la nostra memòria col·lectiva.

Tots i totes tenim en el nostre interior els records d’infantesa de la Festa: aquell dia que els pares ens arreglaven per anar a veure els Tres Tombs, ben abrigats. Alguns dies abans ja estàvem nerviosos, perquè era un esdeveniment molt especial. I, quan arribava el dia, ens quedàvem bocabadats observant aquells animals enormes que lluïen guarniments impressionants. I després el tortell que no podia faltar aquell dia a la taula… crec que ara mateix l’estic olorant.

Era una combinació d’imatges, sorolls i olors, que impactaven en els nostres sentits i que quedaven gravats a la nostra memòria. Memòria individual que passa a ser un trosset de la memòria col·lectiva com a poble.

Gràcies a totes i tots els que la feu possible i per molts anys: Visca la Festa Major d’Hivern de Vilanova i la Geltrú!!!

Neus Lloveras i Massana, 13 de febrer 2024