Benvinguts, benvingudes,
Un any més commemorem els fets ocorreguts l’any 1714, que van portar a l’abolició de les institucions i les llibertats civils catalanes. Recordem, juntament amb les vides que es van perdre en defensa del país, el que va suposar aquell episodi de la nostra història: un greu retrocés en la projecció de la llengua, la cultura, les institucions i l’economia de Catalunya.
Aquest acte commemoratiu és un acte institucional d’identificació de tots els catalans i les catalanes, d’idees i pensament divers. Per això celebro la presència aquí de diverses opcions polítiques que representen l’heterogènia societat vilanovina.
Penso que una actitud ens ha d’unir: la voluntat de construir un futur millor per al nostre país. La voluntat de garantir als catalans i les catalanes un futur digne, esperançador i il·lusionant. Un futur en què els ciutadans i les ciutadanes no haguem de renunciar a més drets socials, ni tampoc al ple exercici dels trets que ens identifiquen com a Poble Català, com són la llengua, la cultura i la història. Les nostres arrels.
Vivim uns temps complexos. Complexos i apassionants, d’una transcendència històrica. Catalunya batega, està viva i desperta, i es mou davant d’una situació que l’ofega: patim una situació econòmica molt dura, pèrdues en l’Estat del benestar, retrocessos en drets i llibertats socials i un menyspreu successiu als trets d’identitat i les institucions catalanes… El poble català necessita una sortida, una via per tirar endavant.
En aquests moments que vivim, les aspiracions d’una gran part dels catalans i catalanes es dirigeixen cap a la recuperació de la sobirania perduda, cap al total recobrament nacional del país. Uns anhels que en els darrers anys han retornat a la Diada de l’Onze de Setembre una càrrega simbòlica i reivindicativa, que ha afavorit el bolcament massiu de ciutadans i ciutadanes.
En aquests moments de manifestació ciutadana, de moviments sorgits des de la base la societat catalana, ens ressonen sàvies paraules de Salvador Espriu -el poeta del poble-, coincidint amb el seu centenari: “Recorda sempre això, Sepharad. / Fes que siguin segurs els ponts de diàleg / i mira de comprendre i estimar / les raons i les parles diverses dels teus fills”.
Dialogar, comprendre i estimar. En aquests temps de desencís, el poble català demana sentir-se escoltat, comprès i estimat. Vol expressar-se, amb la pluralitat de les seves veus, perquè Catalunya s’ha construït a partir d’una diversitat que ens ha fet rics al llarg de la història. Una diversitat que ens ha fet créixer i convertir-nos en una societat madura, d’avançat sentit democràtic, capaç de respectar les veus diverses i de poder opinar per decidir el seu camí.
No es pot posar en dubte aquesta capacitat del conjunt dels catalans i les catalanes. Avui, 11 de setembre de 2013, jornada de commemoració i reivindicacions, amb el convenciment que només es pot assolir una plenitud democràtica si s’escolta el sentiment de la gent, la meva reivindicació com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú és aquesta: que s’escoltin les veus del poble, que els ciutadans i les ciutadanes puguem lliurement pronunciar-nos sobre el futur del nostre país, sobre el camí que hem de fer com a col·lectiu.
Bona Diada a totes i a tots. Visca Catalunya!
Vilanova i la Geltrú, 11 de setembre de 2013
