Governar significa mesurar les accions en base a la reacció que poden provocar? Significa estar sempre avaluant l’impacte mediàtic o la conveniència estratègica de les decisions que es prenen? Jo crec que no, perquè si ho veiem així la política es converteix en una finalitat, i per a mi és un mitjà.

Moltes de les persones que decidim dedicar una etapa de la nostra vida a la política municipal creiem encara que la política és prestar un servei a la comunitat, i hem decidit aparcar durant un període de temps la nostra carrera professional per dedicar-nos a la comunitat. I qui no ho vegi clar o no s’ho cregui, ho lamento, però és el que molts pensem.

Per què dic això? Perquè quan actues des d’aquest convenciment prens les decisions que creus millors, i tot i que no sempre agraden a tothom et quedes tranquil·la, perquè la teva consciència està tranquil·la. Aquesta és la manera de fer que ha marcat el primer any de govern de CIU a Vilanova i la Geltrú després de 12 anys de tripartit, i mentre jo continuï al capdavant d’aquest projecte aquesta serà la manera de treballar.

Dit això, aquesta primera setmana de setembre en què l’activitat a la ciutat va tornant al seu ritme normal, voldria començar fent un petit repàs de la situació actual i dels projectes que tenim entre mans.

A l’inici de mandat, el juny de l’any passat, la situació a Vilanova i la Geltrú era de gran debilitat: una ciutat sense projecte i sense feina. Una ciutat que no va saber afrontar els nous temps amb determinació i que va optar per la via fàcil. Amb això, una ciutat que havia tingut una gran riquesa industrial va passar a tenir com a principal activitat econòmica la construcció, i en el moment que aquesta va caure ens vam trobar amb una ciutat sense projecte i sense feina, amb un alt índex d’atur.

Pel que fa a l’Ajuntament de Vilanova, s’havia seguit la mateixa dinàmica que el govern tripartit a la Generalitat: no s’havia gestionat bé quan hi havia bonança i es va continuar gastant quan els ingressos ja havien baixat, arribant-se a tirar endavant, en moments ja molt complicats, despeses i inversions sense tenir el finançament corresponent, a costa de no pagar als proveïdors i deixar la ciutat econòmicament hipotecada per molts anys. Perquè ens entenguem, no pagar a proveïdors significa treballadors que tenen dificultat per cobrar, i augmentar l’endeutament de l’Ajuntament significa disposar de menys diners per poder prestar serveis al ciutadà perquè s’han de pagar interessos als bancs.

No vull tornar a repetir el detall de la situació econòmica de l’Ajuntament que ens vam trobar quan vam començar, però crec que per entendre la situació era important fer-hi una breu referència. A partir d’aquí, evidentment millorar les finances municipals no serà un objectiu del mandat en si mateix, però sí que serà una eina fonamental per poder tirar endavant els projectes. Des del govern municipal treballarem per garantir que l’Ajuntament pugui fer front als seus compromisos de pagament, i d’aquesta manera assegurar que es poden prestar els serveis al ciutadà amb normalitat.

Per tant, el model de ciutat i les finances municipals han estat les dues principals problemàtiques que ha calgut abordar durant aquest primer any i podem dir amb satisfacció que els resultats han estat força positius.

Pel que fa al model de ciutat, Vilanova i la Geltrú comença a “sonar” al país i està definint el seu perfil!

Tot un seguit d’accions que s’han portat a terme durant l’any i finalment la campanya “Vilanova i la Geltrú porta al Mediterrani” han donat bons resultats i la ciutat s’està posicionant com una bona opció per anar a passar un dia rodó: gaudint de les platges, degustant un bon àpat, visitant el centre comercial a l’aire lliure més gran de Catalunya i coneixent la gran oferta cultural que té la ciutat, tant material: museus i patrimoni, com immaterial: les seves festes.

Per altra banda, també ens estem posant al mapa com a ciutat universitària, amb projectes molt engrescadors, que uneixen el món empresarial  amb el món universitari, com per exemple tot l’entorn de les noves tecnologies, el sector del ferrocarril, el disseny, o la nàutica, entre d’altres, i que ofereix la possibilitat de ser un lloc d’acollida d’empreses que valorin tot el que la ciutat els pot oferir. Estretament lligat a tot això, també s’ha treballat tot el que té a veure amb el port, hem de ser capaços de fer sentir la nostra veu com a ciutat portuària, i en aquest sentit s’ha iniciat un treball de promoció del nostre port molt interessant, conjuntament amb la Cambra de Comerç i Ports de la Generalitat.

Pel que fa a l’Ajuntament, cal destacar que la situació ha millorat sensiblement, amb l’obtenció de nous recursos, concretament un ICO de 25 milions d’euros que malauradament té un tipus d’interès molt elevat, i iniciant un treball intern de modernització de l’organització interna. Tot i així, encara queda molt per fer perquè continuem tenint problemes de tresoreria i paguem tard i malament als proveïdors i entitats amb les quals tenim conveni.

En aquest sentit, no podem obtenir més finançament bancari, perquè a llarg termini està limitat legalment i a curt termini els bancs estan reduint les línees, i per aquest motiu des de fa mesos, estem buscant altres vies de finançament.

Una de les possibilitats que s’ha plantejat és la venda de patrimoni per obtenir liquiditat, i després de diverses comissions informatives s’ha posat sobre la taula la proposta d’estudiar la possibilitat de fer entrar capital a alguna de les empreses municipals, concretament s’ha parlat de la companyia d’aparcaments i de la companyia d’aigües. En els dos casos la proposta està basada en un criteri general de manteniment de llocs de treball i en el cas de la companyia d’aigües passa perquè l’Ajuntament no perdi el control, és a dir, una entrada de capital minoritària.

No és una solució perfecta, però des del govern municipal, després de treballar-ho durant alguns mesos en comissió informativa amb tots els grups municipals, ens ha semblat que és l’opció menys dolenta.

La nostra sorpresa ha estat quan alguns grups polítics han canviat de posicionament en detectar moviments de protesta. Arribat aquest punt, torno al que plantejava al principi d’aquest escrit: hi som per governar i intentar que les coses vagin bé a la ciutat o per fer estratègia política? Per tant, apel·lo a la responsabilitat, especialment als grups polítics que han governat la ciutat i coneixen perfectament la situació: fem possible entre tots escollir la millor solució, no la més còmoda estratègicament.

Altres temes que se’ns presenten de manera immediata són els Jocs Special Olympics, de l’11 al 14 d’octubre, una bona manera de treballar per un col·lectiu que ho necessita i s’ho mereix, i a més donar a conèixer la ciutat. Comptem també amb la Mesa de ciutat per a la cohesió social i l’impuls econòmic, constituïda el juliol, un espai on treballarem conjuntament tot els grups polítics del Consistori, el món econòmic local, els sindicats i les associacions de veïns, per incidir de forma global en la crisi econòmica. Ja hi ha convocades les primeres reunions de treball per al mes de setembre, perquè sobretot el que es pretén és que sigui molt àgil i enfocat a resultats i accions concretes. També tenim sobre la taula la revisió del POUM, aquest mateix mes hi haurà trobades per avançar els treballs. I finalment les ordenances i el pressupost 2013, que es començaran a confeccionar amb tots els grups durant el darrer trimestre de l’any, i que per primera vegada es treballaran simultàniament.

En un altre sentit, voldria comentar breument que hi ha hagut molts contactes amb la Generalitat per tirar endavant els projectes que en depenen directament. Per destacar-ne alguns: per una banda, l’escola Pasífae, quatre anys en mòduls prefabricats sense cap compromís de construcció de l’escola per part d’Ensenyament; s’ha aconseguit que Ensenyament presentés una solució. No és la solució que nosaltres hauríem volgut i per la qual vam estar lluitant, però sí que és una sortida per als nens i nenes que ja porten massa temps en mòduls prefabricats. Esperem que ben aviat tots els nens i nenes de l’escola Pasífae puguin traslladar-se a una escola Sant Jordi ampliada.

Pel que fa a la construcció del nou hospital, hi ha hagut moltes reunions amb el Departament de Sanitat i s’està treballant de manera molt positiva en diversos àmbits. En primer lloc, assegurar a les instal·lacions sanitàries existents a la nostra comarca la inversió suficient per poder donar un servei òptim; en segon lloc, incrementar la col·laboració amb les instal·lacions sanitàries de les comarques veïnes per aprofitar totes les sinèrgies, i per últim, treballar perquè en un futur no massa llunyà el nou hospital pugui ser una realitat.

Per tant, tenim al davant un nou curs polític ple de projectes, el qual afrontem, per una banda, amb preocupació per la situació general, però al mateix temps amb optimisme i il·lusió des de la convicció que Vilanova i la Geltrú és una ciutat plena d’oportunitats i que si aconseguim treballar conjuntament segur que ens en sortirem.