Les dificultats que han hagut d’afrontar les administracions públiques per gestionar la crisi sanitària han estat molt grans, ha estat una situació totalment nova i inesperada. Ha calgut anar aprenent i no sempre s’han encertat les actuacions.  

De fet, si observem el mapa mundial, veiem diferents estratègies que han anat canviant constantment i cap d’elles ha anat bé del tot. Però, ara que ja portem un any, s’ha après dels errors comesos?

Una pandèmia és un fenomen col·lectiu, per tant sembla obvi que per resoldre’l calgui la col·laboració de tothom: els ciutadans, les institucions, les empreses.  Ha estat i està sent així? Jo diria que no, la sensació que és respira és més aviat de desconfiança mútua i això fa molt difícil afrontar amb èxit una pandèmia.

Com es guanya la confiança? Amb transparència i diàleg però sobre tot “confiant”. Un govern que desconfia de la gent mai generarà confiança.

Estem tancant una etapa, anem cap a la fase de convivència amb el virus. Però per tancar-la bé calen urgentment tres coses: ajudes, fons europeus i vacunes. En primer lloc cal que des de l’Estat es destinin ajudes directes als sectors més afectats com estan fent la resta d’estats de la Unió Europea, ara per ara els imports que està destinant Espanya són molt inferiors.

Pel que fa als Fons Europeus, la informació és molt confosa i tot apunta a que aniran a parar principalment a grans empreses, amb la qual cosa no aconseguiran ser un veritable motor de la modernització i millora de la competitivitat del teixit econòmic del país. Espero que m’equivoqui!

I per últim les vacunes, què està fent Europa i què estem fent aquí? Cal vacunació massiva ja! I aquí torna a sortir el problema de la confiança. Les agrupacions empresarials estan oferint al Departament de Salut la possibilitat d’ajudar a fer aquesta vacunació massiva amb l’objectiu de no tensionar més el sistema sanitari, evitar desplaçaments i augmentar la velocitat.  De moment està aturat per la por de l’administració de no poder-ho controlar.

Perquè no s’autoritzen protocols amb tests ràpids per poder organitzar esdeveniments o perquè no podem fer cadascú quan tinguem dubtes tests a les farmàcies? Segons declaracions de les autoritats sanitàries perquè donarien una falsa sensació de seguretat, o el que és el mateix: desconfiança.

Una llàstima, perquè mentre no s’entengui que la única manera de guanyar la partida a una pandèmia mundial és amb la participació de tothom i confiant els uns en els altres, no ens en sortirem.

Via Empresa – 26 de març de 2021

Ens crèiem poderosos, capaços de fer tot el que ens proposàvem, mentre obviàvem problemes molt importants. I de sobte un simple virus va aturar el mon, un bany d’humilitat. Esperem que tinguem bona memòria i no oblidem les lliços apreses.

Però de moment, encara estem en plena crisi i cal continuar reivindicant més diàleg, més competència, més sentit comú i més ajudes, perquè tots els indicadors apunten a què Espanya serà l’Estat de la UE que sortirà més malparat de la crisi de la Covid-19.

Per la FEGP aquesta ha estat una de les màximes prioritats durant l’any 2020: fer d’altaveu de les demandes i necessitats del teixit empresarial del nostre territori, no gaire diferents de les de tot el territori català. I en aquest sentit hem emès un gran nombre de comunicats, molts d’ells conjuntament amb entitats del territori però també d’àmbit general, hem participat en totes les taules de debat i hem estat en contacte constant amb totes les administracions.

Haurà servit d’alguna cosa? Sovint hem pensat que no, però estic convençuda que la lluita de totes les associacions i gremis, que no hem deixat d’alçar la veu, ha obligat a les administracions a pensar-s’ho dos cops abans de prendre decisions sobre les restriccions i les ha forçat a impulsar ajudes, fins ara insuficients, adreçades al teixit empresarial més afectat per la crisi sanitària.

També, directament relacionat amb la Covid-19, hem prioritzat  mantenir als socis en tot moment informats sobre les últimes novetats relacionades amb la pandèmia. Per fer-ho s’han adaptat i modernitzat els canals de comunicació i s’ha reforçat el servei d’assessorament, ampliant-lo notablement.

A més, es mereix una especial referència la campanya solidària que es va liderar en els moments més crítics de la pandèmia per ajudar al sistema sanitari a aconseguir subministraments.

Per altra banda s’han fet dues enquestes per copsar la realitat i les inquietuds dels socis de la FEGP en relació a la crisi sanitària i a principis de maig es donava el tret de sortida de la campanya Aquíd’Aquí, per promoure la col·laboració entre les empreses del territori i impulsar l’activitat empresarial de proximitat. Una campanya que ha tingut molt èxit i que encara continua!

Però a banda de tot això, no s’ha deixat de treballar pels objectius que ens vam fixar l’1 d’octubre de 2019. En aquest sentit es va fer el procés participatiu per recollir les opinions dels socis i poder focalitzar millor les accions de l’entitat. També s’han posat en marxa els grups sectorials i pel que fa a la comunicació s’ha fet una auditoria de comunicació i s’està implantant per fases el pla de comunicació.

Per altra banda, sota el lideratge del col·lectiu “dones d’empresa”, s’ha treballat per potenciar i visibilitzar el paper de la dona en el món laboral, amb l’objectiu de contribuir a eliminar els obstacles que impedeixen que puguin desenvolupar les seves carreres professionals en igualtat de condicions.

També s’ha remodelat la borsa de treball, s’han impulsat noves ofertes formatives i s’ha millorat de manera notable la gestió econòmica i el seguiment pressupostari de l’entitat.

Per acabar només em queda donar-vos les gràcies, als socis i sòcies de l’entitat, per la vostra confiança i fidelitat, i felicitar al nou equip de la FEGP, liderat per la directora general Rosa Jorba, per haver fet possible que tota aquesta feinada s’hagi pogut realitzar. Gràcies a totes i tots!

Article Anuari FEGP – 4 de març de 2021

Van passant els dies, ja som a finals de febrer, i la gestió de la pandèmia continua sent poc estructurada i plena d’incerteses. La campanya de vacunació avança a un ritme massa lent i la recerca d’alternatives, com podrien ser els tests massius, per poder recuperar una part de les activitats, sembla que no es vulgui abordar.

Ja portem un any immersos en aquesta gran pandèmia i cada setmana que es prorroguen les mesures restrictives, sense gaire explicacions, són letals. Una setmana més pot ser “la gota que fa vessar el got” per a molts negocis. I tots sabem que és molt més difícil iniciar una nova activitat que mantenir-la!

I és que en un any (setembre 2019 a setembre 2020) s’han tancat 260 centre de treball a l’Alt Penedès, 70 al Baix Penedès i 207 al Garraf. Pel que fa a la taxa d’atur, durant el mateix període, ha passat a l’Alt Penedès del 9,91% al 12,19%, al Baix Penedès del 15,66% al 19,69% i al Garraf del 11,97% al 15,19%. La mitjana de Catalunya es situa el mes de setembre 2020 (últimes dades publicades) al 13,12%, per tant al Garraf i al Baix Penedès tenim un índex d’atur superior a la mitjana catalana.

Però aquestes xifres encara no ens indiquen quin ha estat l’impacte de la pandèmia en l’economia perquè s’han registrat un gran nombre d’Ertos a les tres comarques: 1202 Ertos a l’Alt Penedès, 1059 al Baix Penedès i 1867 al Garraf. Haurem d’estar molt atents amb què passa el 31 de maig quan s’hagin d’aixecar. El risc que moltes d’aquestes empreses no puguin continuar és gran i afecta a un total de 22.122 persones a les tres comarques.

Per aquest motiu resulta necessari reorientar la manera de lluitar contra la pandèmia, sent molt més quirúrgics a l’hora de decidir mesures restrictives. Cal ser valents i estudiar molt més detalladament les característiques dels diferents sectors i subsectors, per trobar maneres segures de poder autoritzar les activitats. Lo fàcil i gens arriscat és generalitzar i tirar llarg, però això ens portarà a tenir problemes molt més greus.

Penedès Econòmic febrer 2021