Fa poques setmanes l’aixecament d’alguns peatges ocupava gran part dels titulars dels mitjans de comunicació. Des de la FEGP ho valoràvem amb satisfacció moderada, perquè a dues de les comarques de la Vegueria Penedès, Garraf i Baix Penedès, continuen existint uns dels peatges més cars de Catalunya, els de la C32 Sud, fet que ara està afectant de manera negativa la mobilitat de l’AP7 alliberada.

Com sabeu, per a l’actual Junta Directiva de la FEGP la millora de les comunicacions és un tema prioritari i s’hi ha estat treballant intensament durant els darrers dos anys. S’han mantingut diverses reunions amb agents del territori, el departament de territori i sostenibilitat, el Conseller Calvet i la Consellera Chacón, i  abans de l’estiu es va constituir la Taula de Mobilitat del Penedès.

Durant els propers mesos caldrà molt diàleg i treball, no té cap sentit que s’alliberin unes vies i que en quedin d’altres de pagament, les condicions han de ser igualitàries a tot el territori. Seria coherent que l’Estat alliberés els peatges autonòmics, tal com ha fet a altres comunitats.

Però quan parlem de mobilitat acostumem a centrar el debat en les comunicacions amb Barcelona i prestem poca atenció a les comunicacions internes de les comarques i especialment als seus polígons.

En el cas de les comarques de la Vegueria Penedès el transport públic intern és molt deficitari. Aquest fet és un gran obstacle per a la mobilitat de treballadors i treballadores entre les comarques, però també per a una eficient gestió de la formació.

Ara mateix les empreses tenen moltes dificultats per trobar personal qualificat, mentre diversos informes (per exemple l’índex de competitivitat comarcal de la FEGP) ens indiquen que aquests perfils resideixen a la comarca o comarques veïnes, però les deficiències en el transport intern no faciliten la seva incorporació en empreses del territori.

En el cas de la formació passa el mateix, per als estudiants resulta en molts casos més fàcil estudiar fora del territori, degut a la dificultat de trobar transport públic directe als centres formatius propers.

Per tant si volem augmentar la competitivitat de les comarques de la Vegueria Penedès hi ha un element on queda molt per fer: la mobilitat. Esperem que la Taula de Mobilitat comenci properament a treballar i sobre tot que puguem veure aviat actuacions transcendentals al territori.

Neus Lloveras i Massana

Penedès Econòmic octubre 2021

El passat 22 d’octubre es celebrava a Vilanova i la Geltrú el 7è. Congrés de Dones d’Empresa de la FEGP. Amb una trentena de ponències al voltant del tema: “Pensa, innova i actua en positiu”, va ser un any més un esdeveniment de gran qualitat, que va posar en valor iniciatives i projectes empresarials sota lideratge femení.

Mentre escoltàvem les experiències de dones competents, valentes i resolutives, ens va envair la sensació d’estar aconseguint èxits, d’estar normalitzant el paper de les dones en el món laboral.

Però seguidament la Roser Xalabarder, presidenta de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, de la Cambra Barcelona, ens va fer “tocar de peus a terra”, quan va compartir algunes dades. Especialment significatiu el fet que mentre un 58% de les titulacions universitàries estan ocupades per dones només un 26% dels càrrecs de consells de direcció i un 5% de les direccions generals són dones.

Per tant, estem molt lluny de la normalitat. Una gran part del talent es perd pel camí i resta competitivitat a les nostres empreses. És cert que el legislador hi intenta incidir, per exemple amb els plans d’igualtat que han de tenir totes les empreses de més de 50 treballadors, però no és suficient. Per arribar a la total igualtat cal que ens hi posem totes i tots.

En primer lloc, jo crec, que és bàsic apartar la idea que la lluita per la igualtat entre homes i dones en el món laboral és un problema de les dones. No és cert, ens ocupa a tots i totes! Ha de ser una lluita compartida a favor del dret de totes les persones a tenir les mateixes oportunitats. Cal que ens hi impliquem homes i dones, per poder viure en una societat més justa.

Per altra banda, la feina no pot començar a les empreses. Estic convençuda que la única manera d’aconseguir una societat sense discriminació per gènere, és incidint-hi des de les famílies. Els comportaments que els nens i nenes visualitzen a casa i els aprenentatges que adquireixen, condicionen el seu comportament futur. Només si tots i totes eduquem els nostres fills i filles en aquest sentit aconseguirem una societat veritablement igualitària.

I per últim, voleu dir que sovint no som nosaltres mateixes les que ens posem límits? Les dones hem de poder desenvolupar les nostres carreres professionals en les mateixes condicions que els homes i la maternitat no ha de ser un impediment.

Per tant hem d’eliminar del nostre imaginari tòpics que ens limiten, com per exemple aquells que ens fan sentir “males mares” o “mares absents” perquè treballem. No s’hi val donar sempre la culpa als demès, molts cops està a les nostre mans.

Via Empresa 26/10/2021