Aquest darrer mes hem viscut un nou episodi de confusió i desesperació per part de molts sectors del teixit econòmic del nostre país. El 15 d’octubre coneixíem que l’endemà entraven en vigor un paquet de restriccions per frenar l’extensió del Covid-19.

La valoració que en vam fer des de la FEGP va ser que eren mesures desproporcionades, que posaven el focus en els centres de treball, espais que havien aplicat totes les mesures preventives preceptives. Les nostres queixes i les de totes les patronals no van servir de res.

Fins aquí podríem discutir i evidentment algú ens podria dir que una patronal no som ningú per opinar sobre la necessitat de prendre més o menys mesures restrictives en cas de pandèmia, i tindria raó. Però si que podem observar, comparar i opinar, i el que veiem és que hem estat la comunitat que ha aplicat les mesures més restrictives i en canvi això no ha significat que tinguem les millors dades epidemiològiques.

Però dit això, un cop no ha estat possible suavitzar les restriccions, al nostre entendre sobredimensionades, cal posar a disposició del teixit econòmic les ajudes necessàries per poder superar la situació. No ha estat ni està sent així, les ajudes no arriben.

Entenem que fer política en moments complicats com una pandèmia vol dir tenir una visió general i aplicar mesures preventives, que a vegades són difícils d’entendre. Però aquestes sempre haurien de tendir a mantenir un equilibri per protegir el teixit econòmic afectat, i això només s’aconsegueix mesurant molt bé el que s’aplica i donant les ajudes necessàries per evitar que s’enfonsi l’economia.

Ara per ara no ho hem vist i per aquest motiu ens preguntem: les ajudes quan? No es poden prendre mesures de ‘país ric’ i donar ajudes de ‘país pobre’, el resultat és el que ens està passant, que l’economia s’enfonsa. I si les ajudes no arriben aviat serà irreversible. Esperem que en breu tinguem novetats que ens facin ser més optimistes.

Article Penedès Econòmic novembre 2020

El mes passat parlàvem de la necessitat de definir el més aviat possible un nou pla industrial català i dotar-lo dels recursos necessaris. L’objectiu hauria de ser que la industria arribi a aportar més del 20% del PIB del país, ara mateix no arriba al 15%. Sembla que tothom hi està d’acord però de moment aquest debat no s’està impulsant. Això preocupa, ara no ens podem limitar a solucionar els problemes del present, hem de preparar en paral·lel el futur perquè sinó farem tard.

Pel que fa a les comarques on la FEGP té presència, cal destacar que l’Alt Penedès es situa per sobre de la mitjana catalana en activitat industrial, aportant més del 30% del PIB. En canvi el Baix Penedès i el Garraf estan al voltant del 15%.

Per altra banda també tenim sobre la taula el debat del model turístic del país. Aquest sector fa una aportació molt important al PIB, però ja fa anys que està en discussió. És sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment l’actual model turístic de Catalunya? Estem preparats per atreure turisme menys massificat però de més qualitat? Aquest és un debat que cal afrontar.

També en el sector del turisme observem diferències importants entre les tres comarques. El Garraf és la comarca on aquest sector fa la aportació més gran al PIB, situant-se gairebé al 30%, seguit del Baix Penedès i amb menor impacte l’Alt Penedès.

Com he dit en moltes ocasions, estic convençuda que els temps de dificultats també són temps d’oportunitats. Ara tenim la gran oportunitat per redefinir, modernitzar i millorar el model econòmic de Catalunya, treballant, entre d’altres,  per la reindustralització del país i per la definició d’un nou model turístic.

Però per fer-ho possible cal tenir com a mínim tres aspectes garantits: el consens, la celeritat i la visió global. En primer lloc és important que hi hagi un consens polític i social per tirar endavant aquestes reformes, en segon lloc, no podem badar, cal treballar-hi en paral·lel mentre gestionem el dia a dia de la crisi. Per últim, és imprescindible tenir una visió global a l’hora de prendre decisions polítiques sobre la pandèmia, s’ha d’evitar malmetre encara més el teixit econòmic del país perquè sinó la recuperació serà molt més llarga i dificultosa.

Article Penedès Econòmic octubre 2020